dimecres, 19 de desembre de 2007

L'hora de moure'ns

Gràcies als nostres partits polítics per proposar uns noms tan suggerents per formar part del consell de govern. Per allunyar la tele del govern, res millor que un director general, sí senyor. Ho completem amb el director de les campanyes de l'oposició, el cap de premsa de sempre d'Iniciativa i una ex diputada, fantàstic.
Deu ser cosa de la campanya electoral vinent o ves a saber què, però una altra vegada ens l'han jugat i mereixen la nostra resposta, ja no per escrit, sino oral. Hi ha qui proposa anar al Parlament a fer una visita amb regal de Nadal: una mica de carbó, un sac de fems...Hi ha qui proposa fer una asseguda davant el CAC, concentrar-nos davant la pedra o posar-nos braçalets negres quan sortim a rodar. S'accepten propostes per fer-nos sentir.
Després de més quinze anys reclamant una llei amb un caire més modern, aquesta colla ens volen tornar al segle passat. Es mereixen la nostra resposta.

dimecres, 5 de desembre de 2007

L'hora dels coloms

La política catalana ens ha regalat en les últims hores una nova mostra de baix nivell amb les declaracions de Joan Ferran en què reclama que s'arrenqui la "crosta nacionalista" de la CCMA. Ja sabem que a les forces polítques, i a la resta de la societat, sempre hi ha un sector que veu les decisions com un fred càlcul de les pròpies necessitats o interessos. Sovint els periodistes anomenem falcons als polítics que opten per aquesta praxi i vet aquí que la negociació de la composició dels òrgans de govern de la CCMA sembla haver quedat en mans de falcons d'una banda i altra que es disputen les cadires de forma grollera carregant-se l'esperit que hi ha en la reivindicació històrica dels professionals per uns mitjans independents del govern i al servei de la ciutadania.
I això passa just quan el país es troba immers en un ambient de pessimisme a causa de les plagues que l'assoten sense pausa. Algunes d'aquestes són producte de la incompetència, la negligència o la falta de voluntat política de grups de poder. En el cas dels mals resultats de l'educació, però, es veu la complexa distribució de responsabilitats entre polítics, docents, pares i alumnes, és a dir, bona part de la societat. El debat sobre aquesta qüestió als mitjans i el tractament que n'ha fet les emissores de la CCMA és l'exemple del servei públic que podem fer per contribuir a millorar la marxa del país.
Perquè es tracta d'això i no de la quota de pantalla d'un líder determinat o del to més o menys nacionalista que pugui tenir una informació. Tenim l'oportunitat de fer un salt endavant en la qualitat dels nostres mitjans, d'anar a contracorrent del que fan els nostres competidors i fer de la CCMA un referent de no ja només de l'entreteniment més o menys banal sino molt més de la formació i de la informació al sevei del país. Amb una agenda orientada d'aquesta forma per treballar poc importaran les fílies i fòbies de cadascú perquè el primer ha de ser el producte.
Aquesta nova etapa d'excel.lencia no es pot emprendre amb negociacions de baix nivell, reclamen altura de mires. De la mateixa manera que coneixem els falcons de la política sabem que hi ha persones en aquestes formacions en les que les idees de servei a la comunitat i la visió de futur formen la base de la seva actuació. És el moment que els partits canvïin de registre aquesta negociació i passin de pensar només en els seus interessos a pensar en el país.