dissabte, 14 de novembre de 2020

TV3 NO HA DE CANVIAR SEGONS LA "MAJORIA SOCIAL"

Dimarts, aparició del director de TV3 en el programa Planta Baixa. Critica la gravació i la difusió de les converses telefòniques de Pilar Rahola i Tatxo Benet amb David Madí, però troba normals les gestions que s'hi desvetllaven. Diu que TV3 no pot comprar els 8 capítols documentals oferts per Mediapro per raons econòmiques, no per cap altra cosa. I que el rebuig de la proposta de la productora demostra que les pressions sobre TV3 no tenen efecte. També afirma que la responsabilitat de les adquisicions de programes depèn només de les decisions professionals dels directors. Però alhora recupera la seva teoria de que el model de televisió pública s'ha d'adaptar a la majoria social de cada moment, representada pel govern de torn. Una concepció hereva del pujolisme i que contradiu tota la normativa que ens regeix : Llibre d'Estil, Llei de la CCMA, Mandat Marc audiovisual, Llei de Comunicació Audiovisual i Estatut de Catalunya, on no es trobarà cap referència a aquesta concepció. I que és la justificació de la televisió governamental que molts defensen i practiquen, sense dir-ho, però que el director exposa de manera diàfana des del dia que va prendre possessió. El que resulta inconcebible és que des del primer dia que ho va dir ningú del Consell de la Corporació, ni els membres de la Comissió de Control parlamentària ni cap diputat no hagi assenyalat que aquesta peculiar interpretació sobre la funció dels mitjans públics és totalment incompatible amb els principis d'independència, pluralitat, imparcialitat i neutralitat dels mitjans públics previstos a les lleis que ens regulen. Sant Joan Despí, 11 de novembre de 2020

divendres, 6 de novembre de 2020

La vergonyosa conxorxa de Tatxo Benet i David Madí per vendre 8 documentals a TV3

Aquest és un document invaluable que prova l'extrema utilització partidista de TV3 combinada amb el lucre descomunal d'una empresa privada que detreu diners dels impostos dels ciutadans. Tatxo Benet, com a soci de Mediapro, pulsa els botons polítics per aconseguir col·locar a TV3 vuit documentals sobre el judici del procés. La conversa mostra de forma descarnada com es mercadeja el pressupost de la Generalitat amb la implicació del secretari general del departament d'Economia, Albert Castellanos, i la consellera de Cultura, Àngels Ponsa. Enmig, la vice presidenta de la CCMA i el director de TV3, Vicent Sanchis. És evident la intencionalitat electoralista de voler programar aquests vuit documentals a la tardor, segons es desprèn de les paraules de Tatxo Benet. De fet, utilitza la precampanya a les eleccions catalanes com un argument de venda del seu producte. És també escruixidor que el preu per vuit documentals sigui de 800.000€, a 100.000€ cada peça, el doble del que solen costar de mitjana els documentals que el Sense Ficció fa en associació amb productores privades. És més, si aquests documentals es basen en les gravacions del judici, el seu cost hauria de ser inferior, doncs aquest material de base és de lliure accés. Sens dubte hi haurà estades a Waterloo i a Suïssa per fer entrevistes, però això no justifica aquests preus. El director de TV3 i la vice presidenta de la CCMA han dit al Parlament que aquests audios demostren la independència de l'empresa respecte al Govern. És patètic l'intent d'aprofitar aquesta situació per afirmar una ximpleria com aquesta després de dècades de submissió al poder. Simplement, no tenen cap credibilitat i han de plegar, igual que el consell de govern al complert. El balanç de l'experiència és brutal: la programació del Sense Ficció ha quedat desarborada durant dos mesos a causa de la programació d'aquests vuit documentals. És un insult als professionals d'aquesta casa, una burla als espectadors i una estafa als contribuents.

dissabte, 7 de març de 2020

PARLAMENT : APLICA LA LLEI DE LA CCMA I RENOVA EL CONSELL DE GOVERN

Aquest divendres, nova sessió de la Comissió de Control de la CCMA. Un cop més assistirem a les crítiques de l'oposició a diferents continguts de TV3 o Catalunya Ràdio, acusats d’ esbiaixats o contraris al pluralisme.. També assistirem al suport majoritari dels partits del Govern a la gestió dels directius de la Corpo. Una mostra ben clara del lloc que ocupa la CCMA en la batalla política catalana. I sentirem novament les queixes contra el que son manifestacions del mal de fons instal.lat a la Corporació : el control pels partits del Govern. Podem seguir mesos i anys assistint a les mateixes crítiques, com si el que es denuncia caigués del cel, i no derivés de la cadena de comandament que comença amb la presidència del Consell i pot acabar en càrrecs intermedis d'Informatius. D’acord amb el pacte de govern que va establir el repartiment de càrrecs en cremallera. És per acabar amb això que es va modificar la Llei de la CCMA, per reformar la governança que ara respon a la majoria de govern i per dotar la Corpo i els seus mitjans de la independència i la professionalitat que han de caracteritzar uns mitjans públics. Però a quasi cinc mesos de la modificació de la llei, el Parlament és incapaç d'aplicar-la, i els grups parlamentaris no compleixen les pròpies previsions de la Llei. No s'estan donant cap pressa per renovar el Consell de govern, que és la peça clau de la l’estructura directiva de la Corporació. Més aviat prima el càlcul partidista d'ajornar aquesta elecció fins després de les pròximes eleccions. Quan justament el mandat del Consell es va fer de sis anys i no de quatre perquè la seva composició no depengués de la de la Cambra catalana. Tampoc no estan complint el que preveu la Llei, que és que abans de fer propostes de noms per al nou Consell de govern, els grups parlamentaris han d'escoltar les entitats i els grups més rellevants del sector audiovisual de Catalunya. Una consulta que els podria il.lustrar sobre quin perfil de professionals independents es reclama des de la societat, per sobre de les quotes de partit. Per això reclamem dels grups parlamentaris que siguin conseqüents amb el que van aprovar, i procedeixin a renovar el Consell de la CCMA, d’acord amb els criteris de la Llei, i amb ell les direccions dels seus mitjans -que hauran de ser elegides per concurs públic-, com a condició necessària per apartar la Corporació del mig del conflicte polític. I perquè recuperi el suport social que li escau a uns mitjans públics i que és el que ha d'assegurar la seva credibilitat i la seva viabilitat. Un cop més, recordarem que LA MILLOR DEFENSA DE TV3 I CR ÉS LA SEVA INDEPENDÈNCIA, i que SENSE MITJANS PÚBLICS LLIURES NO HI HA DEMOCRÀCIA SPC de TV3 Sant Joan Despí, 5 de març de 2020

diumenge, 5 de gener de 2020

ANY NOU, CONSELL NOU : UNA "CORPO" MILLOR ?

O més clar : aconseguirem una CCMA sense repartiment partidista de consellers, per quotes polítiques i que no busqui mantenir-hi el control del govern?. Perquè dir mitjans públics governamentalitzats és una contradicció en els termes, tot i que desafortunadament és una realitat arrelada a Espanya i a Catalunya. Fa més de dos mesos que els grups parlamentaris van aprovar per unanimitat la reforma de la Llei de la Corporació, que reverteix la contrareforma del 2012 que va eliminar la necessitat de majoria qualificada i de l'acord d'almenys tres grups per aprovar noms de candidats per al Consell de la CCMA i per prendre decisions estratègiques. Però contra el que alguns volen vendre, la modificació de la Llei no es va fer només per renovar el Consell -caducat i esgotat des de fa temps, inclosa la Vicepresidència en funcions de Presidència-, perquè això ja es podia haver fet amb l’antiga llei. I que es va intentar ara fa un any amb una operació i unes propostes de noms del tot allunyades del criteri de màxim consens, que la majoria de grups van dir fa poc que buscarien. Si hi ha nova Llei és per acabar amb la dependència governamental, que es vehicula a través de la majoria de govern en els òrgans de gestió de la Corporació i en els càrrecs directius dels seus mitjans. Però per aconseguir-ho cal que els grups no prioritzin el criteri de rendibilitat partidista proposant consellers per la seva confiança política, que en correspondència actuaran com a corretja de transmissió de les seves posicions. L'objectiu de les lleis reguladores dels mitjans públics és blindar-los davant les interferències polítiques i econòmiques, per assegurar una informació veraç, contrastada, imparcial i neutral. No pot ser, com és una llarga tradició hispànica, que els partits proposin "els seus" candidats i tots pactin votar els dels altres encara que no compleixin els requisits d'independència i professionalitat contrastades. Perquè això no respon a l'esperit del màxim consens, que implica votar un equip transversal i sense quotes, que asseguri un ampli suport social i polític als mitjans públics, i que és la millor manera de defensar la seva credibilitat i la seva viabilitat. Per evitar aquest frau als objectius de la nova Llei, aquesta contempla uns processos de selecció que han de permetre unes propostes d’acord amb els objectius de la democratització de la governança, que esquivin l'interès partidista dels grups, i facin prevaldre l'exigència de capacitació professional i d'independència política demostrades. En primer lloc, planteja la consulta als grups i entitats més rellevants del sector audiovisual de Catalunya, que "han de ser escoltats" abans que els partits facin la proposta de candidats al Consell, que han de ser avalats pel CAC i abans han d'haver presentat un pla de gestió de la Corporació. Per això esperem que tots els grups parlamentaris acceptin aquesta compareixença i iniciïn amb bon peu el compliment de la llei que van votar per unanimitat. I quan abans millor : la CCMA ho necessita. PERQUÈ LA MILLOR DEFENSA DE TV3 I DE CATALUNYA RÀDIO ÉS LA SEVA INDEPENDÈNCIA. I PERQUÈ SENSE MITJANS PÚBLICS LLIURES NO HI HA DEMOCRÀCIA SPC de TV3