Redacció TVC

LA RADIOTELEVISIÓ PÚBLICA NO ÉS UN LUXE, LA SEVA GESTIÓ DEMOCRÀTICA I NO GOVERNAMENTAL, TAMPOC Assistim com mai fins ara a una veritable ofensiva propagandística contra els mitjans públics de comunicació, reforçada ara pels desajustos econòmics provocats per l'especulació financera i el deute privats, traslladat ara al deute públic i d'aquí a retallades generalitzades de serveis públics essencials. En aquest marc, es llencen arguments populistes i demagògics, per part dels més favorables a les retallades arreu, que utilitzen les agressions a la sanitat, a l'educació o als ajuts socials per reclamar-ne també en els mitjans de comunicació públics. I després d'anys de poca educació sobre el caràcter essencial d'aquests mitjans per garantir la cohesió social, la normalització lingüística i cultural, el dret a una informació pluralista i imparcial i a una programació digna i no alienant, una part de la població pot ser víctima d'aquesta intoxicació. Correspondria al

Sres. diputades, srs. diputats : Els agraïm la invitació al nostre sindicat a aquesta compareixença, i lamentem que no s'hagi fet amb altres sindicats representatius dels treballadors, a nivell general i també de la CCMA, alguns representants dels quals són aquí com a convidats Sobre la Llei CCMA : El Sindicat de Periodistes de Catalunya/Sindicat de Professionals de la Comunicació va reclamar des de finals dels anys 90 una reforma de la Llei de la CCRTV per posar-la en sintonia amb les regulacions audiovisuals recomanades per la Unió Europea que consideraven el servei públic de radiodifusió com un pilar bàsic de la democràcia i una garantia de pluralisme polític i social, i d’una programació de qualitat universal i per a tots els suports. I que recomanaven una democratització de la gestió i control dels mateixos, per deslligar-les del govern de torn i reforçar així el seu caràcter públic. El debat Audiovisual de finals de 1999 va acordar tres iniciatives legislatives (la de reforma

La Llei Han passat set mesos des de les eleccions autonòmiques. És el primer cop en 27 anys que el canvi de govern no comporta automàticament canvis a la CCMA i a les direccions de TV3 i de Catalunya Ràdio, i a molts càrrecs que en depenen. Això ha estat possible per la vigent Llei de la CCMA, aprovada el 2007 durant el segon tripartit, i amb no gaire entusiasme de l'oposició. Una Llei que establia per fi uns mandats per als equips directius de la Corporació (sis anys) diferents dels períodes legislatius (quatre anys) i que detreia al govern la potestat exclusiva en la designació del director general. Això, que és positiu, es va combinar però amb el manteniment de les quotes polítiques per als òrgans de govern, i va dur a un Consell de 12 persones, que ha traslladat a la CCMA la confrontació partidista del Parlament. Ara, amb l'argument de l'austeritat i de la simplificació administrativa, qui va forçar que hi hagués 12 membres (CiU) vol limitar la xifra a 5 o a 7; i això e

Aquest dissabte s’acaba el cicle d’assemblees impulsades pel Comitè d’empresa per informar i debatre la “proposta de preacord” que és el resultat de la negociació arran del pla proposat per la direcció que inclou la retallada salarial d’un 5%. Tot i que la participació ha estat important, i com que s’ha endut molt temps l’exposició de la posició de les diferents candidatures que integren el Comitè, no és forasenyat que hi hagi un espai públic per expressar les opinions de tots nosaltres, d’Informatius però també d’arreu. Per això oferim aquest blog per animar un debat i on s’hi pot intervenir també sense identificar-se, que si serveix per expressar més opinions amb més confiança, benvingudes siguin. Endavant i parlem !.

Ja fa setmanes que dura el run run a tota l'empresa. La gent està fastiguejada perquè ens han imposat una congelació salarial i es fa més sagnant l'opacitat sobre les condicions econòmiques que gaudeixen desenes d'alts càrrecs de la casa, molts dels quals amb ocupacions actuals per sota del seu pressumpte nivell salarial i algun dels quals sense cap ocupació coneguda. Per despistar encara més, alguns els han canviat d'empresa, de la tele a la ràdio o de la ràdio a la tele. Despisten a alguns, però no a la majoria, sabem perfectament on són i el tipus de vida que fan. Hi ha qui s'escandalitza perquè coneixem perfectament el sou del president de la Generalitat (169.400€)el d'un conseller (127.000€) o un membre del CAC (115.000€)i en canvi no sabem què cobra la directora de Televisió de Catalunya i, pitjor, la gent del núvol d'ocupacions irrellevants que mandregen per les màquines de cafè comentant el futbol, deambulen per passadissos dels pisos alts i s'at

Per què la corresponsalia de Brussel.les encara és vacant mentre es diu que no hi ha candidats per anar-hi? Per què no s’informa obertament de les vacants a corresponsalies com Brussel.les, Rabat o Llatinoamèrica (en aquest cas per substituir l’OPi)?. Per què el sistema d’adjudicació no es fa com a Catalunya Ràdio, on s’obre un concurs de mobilitat geogràfica, de manera que s’informa tothom, i després es decideix òbviament atenent també a criteris professionals?. Per què s’introdueixen criteris no professionals per a la tria d’una corresponsalia tan important com la de Brussel.les-Centreuropa? Per què es fan propostes a persones concretes per anar a Brussel.les abans d’obrir un procés transparent d’informació al conjunt de la redacció?. Per què no es respon a l’oferta de companys de la redacció disposats a anar a Brussel.les? Per què es planteja una proposta exterior a TVC per cobrir aquesta corresponsalia? Per què es vol cobrir també una baixa temporal a la delegació de Madrid amb per