dimecres, 19 de desembre de 2007

L'hora de moure'ns

Gràcies als nostres partits polítics per proposar uns noms tan suggerents per formar part del consell de govern. Per allunyar la tele del govern, res millor que un director general, sí senyor. Ho completem amb el director de les campanyes de l'oposició, el cap de premsa de sempre d'Iniciativa i una ex diputada, fantàstic.
Deu ser cosa de la campanya electoral vinent o ves a saber què, però una altra vegada ens l'han jugat i mereixen la nostra resposta, ja no per escrit, sino oral. Hi ha qui proposa anar al Parlament a fer una visita amb regal de Nadal: una mica de carbó, un sac de fems...Hi ha qui proposa fer una asseguda davant el CAC, concentrar-nos davant la pedra o posar-nos braçalets negres quan sortim a rodar. S'accepten propostes per fer-nos sentir.
Després de més quinze anys reclamant una llei amb un caire més modern, aquesta colla ens volen tornar al segle passat. Es mereixen la nostra resposta.

dimecres, 5 de desembre de 2007

L'hora dels coloms

La política catalana ens ha regalat en les últims hores una nova mostra de baix nivell amb les declaracions de Joan Ferran en què reclama que s'arrenqui la "crosta nacionalista" de la CCMA. Ja sabem que a les forces polítques, i a la resta de la societat, sempre hi ha un sector que veu les decisions com un fred càlcul de les pròpies necessitats o interessos. Sovint els periodistes anomenem falcons als polítics que opten per aquesta praxi i vet aquí que la negociació de la composició dels òrgans de govern de la CCMA sembla haver quedat en mans de falcons d'una banda i altra que es disputen les cadires de forma grollera carregant-se l'esperit que hi ha en la reivindicació històrica dels professionals per uns mitjans independents del govern i al servei de la ciutadania.
I això passa just quan el país es troba immers en un ambient de pessimisme a causa de les plagues que l'assoten sense pausa. Algunes d'aquestes són producte de la incompetència, la negligència o la falta de voluntat política de grups de poder. En el cas dels mals resultats de l'educació, però, es veu la complexa distribució de responsabilitats entre polítics, docents, pares i alumnes, és a dir, bona part de la societat. El debat sobre aquesta qüestió als mitjans i el tractament que n'ha fet les emissores de la CCMA és l'exemple del servei públic que podem fer per contribuir a millorar la marxa del país.
Perquè es tracta d'això i no de la quota de pantalla d'un líder determinat o del to més o menys nacionalista que pugui tenir una informació. Tenim l'oportunitat de fer un salt endavant en la qualitat dels nostres mitjans, d'anar a contracorrent del que fan els nostres competidors i fer de la CCMA un referent de no ja només de l'entreteniment més o menys banal sino molt més de la formació i de la informació al sevei del país. Amb una agenda orientada d'aquesta forma per treballar poc importaran les fílies i fòbies de cadascú perquè el primer ha de ser el producte.
Aquesta nova etapa d'excel.lencia no es pot emprendre amb negociacions de baix nivell, reclamen altura de mires. De la mateixa manera que coneixem els falcons de la política sabem que hi ha persones en aquestes formacions en les que les idees de servei a la comunitat i la visió de futur formen la base de la seva actuació. És el moment que els partits canvïin de registre aquesta negociació i passin de pensar només en els seus interessos a pensar en el país.

dilluns, 5 de novembre de 2007

Declaracions exclusives

video

Després de l'ensurt que ens va donar a tots, en Robert es recupera a marxes forçades de l'episodi de pèrdua parcial de consciència que va viure i de la intervenció que hores després se li va fer a l'hospital Clínic. El seu bon estat és la millor noticia de tot aquest afer i la valoració que poguem fer ha de començar per aquí ineludiblement.

Però no podem deixar de banda les circumstàncies dels fets, que molts companys han viscut com una experiència amargant. Segons la reconstrucció dels fets elaborada amb 14 fonts que han fet els operadors d'imatge, en Robert va trigar 45 minuts en ser atès per una ambulància i va passar un temps indeterminat sense la companyia de cap persona de TV3. La cadena de trucades i decisions és llarga i complexa, però la conclusió és que la lògica de la feina va estar per sobre de la lògica humana en alguns moments clau i va donar el resultat que coneixem.

El comitè d'empresa es va adreçar a Recursos Humans denunciant la situació en què es va veure en Robert i reclamant un protocol d'actuació clar per aquests casos. La resposta va consistir en afirmar que tot s'havia fet molt bé i que no cal cap protocol. És la prepotència que gasten habitualment, ells no s'equivoquen mai! Nosaltres volem apel.lar ara als únics que poden canviar les coses sense protocols ni ordres de caps: que la gent de la Redacció prenguem bona nota pel futur i que no deixem que ens passi mai més.

divendres, 2 de novembre de 2007

El català no és prioritari

Aquesta és l'afirmació que hem hagut de sentir per part de Recursos Humans citant a la Direcció d'Informatius quan els hem reclamat perquè no es fa el curs de reciclatge de català per redactors.
Es tracta d'un curs que pretén revisar algunes fallades sistemàtiques que cometem els redactors quan treballem amb materials que són escrits en un altre idioma. Seria una sessió a l'auditori a càrrec del departament de lingüistes.
La proposta de curs va sortir del recull que vam fer fa uns mesos, en el que algunes veus proposaven revisar els coneixements de català. És cert que l'empresa fa un curs genèric adreçat a tot el personal i que alguns redactors s'hi apunten. Però mai s'havia fet res específicament adreçat al reciclatge de redactors i sembla prou adequat si tenim en compte que la llengua és la nostra eina principal. O només cal fer cursos d'informàtica?
Nosaltres exigirem la realització del curs de català a la comissió de formació i seguirem proposant altres cursos recollint les iniciatives de la Redacció. L'última que ens ha arribat és la de fer un curs sobre dret a la imatge en el que es resolguin els dubtes legals que sovint tenim quan sortim a rodar al carrer i persones individuals o càrrecs d'empreses i especialment segurates ens posen tota mena d'entrebancs.
Una altra iniciativa que continuem treballant és la del curs d'ENG per redactors, que volem accelerar tant com poguem.
Ara torna a ser el moment de fer propostes per incloure en el pla de formació de l'any vinent. Com sempre, us podeu adreçar als vostres representants sindicals personalment o podeu deixar per escrit les vostres idees en aquest espai per compartir-les amb la resta de companys.

dimecres, 19 de setembre de 2007

L'altra cara de la moneda

L'any 2000 Miquel Puig va escriure en una proposta per renovar la Corporació que calia "integrar" les redaccions de TVC i de CR, "per optimitzar recursos", de manera que el periodista fos un ”proveïdor de continguts per als diferents mitjans". Reconeixia que "la lògica dels mitjans és diferent", però plantejava com a "objectiu ineludible" la "integració dels informatius en una redacció multimèdia", a on s'havia d'arribar "per aproximacions successives" i "amb prudència per garantir ewn tot moment la qualitat i la pluralitat dels nostres SS.II." Això sí, "des de la reflexió i la col.laboració dels col.lectius professionals implicats".

Per justificar la proposta es referia als "grups de comunicació més dinàmics" (BBC, CNN o el grup Tribune). El que llavors no se sabia i després se'ns oculta és que a causa de la convergència el 2005 hi va haver 20 acomiadats al Chicago Tribune, i 33 a l'Orlando Sentinel (J.A.García Avilés, Universitat de Navarra, 2006), a més del director de Los Angeles Time (del mateix grup) per oposar-se al retall de plantilla ("Negocio o Servicio Público", La Vanguardia 6-X-06). Tampoc no s'explica per què la BBC va fer-se enrera de l'experiència de "redacció bimedia" entre ràdio i televisió, sis mesos després d'haver-la iniciat. Només sabem per la BBC que la cosa "no va funcionar".

Ara, Joan Majó i Jaume Masdeu plantegen nous models a seguir: el del grup de Tampa Tribune (Media General) de Florida, del qual es fa un balanç positiu, però que té plantilles separades i autonomia de funcionament, tot i que hi ha diverses formes de col.laboració, com que càmeres de TV i fotògrafs incorporen les feines els uns dels altres. I novament la BBC, ara amb un ambiciós replantejament global en base a la BBC News 24 com a centre del grup, que de moment ha aplegat totes les redaccions en un sol edifici, però que continuen sent autònomes, i sense que es parli del grau de convergència o confluència a mantenir.

Per basar la proposta s'utilitzen expressions que ja són judicis de valor no contrastats : es parla de "procés galopant" als EUA, de "lentitud espanyola", de que "el periodisme serà un continu informatiu per diferents plataformes", o de que vivim " a l'apogeu de la imatge i la caiguda de la paraula", etc. sense cap valoració crítica. Però portem una dècada de debat sobre si la integració o la convergència de redaccions implicarà reduccions de plantilla o sobreutilització laboral al mateix preu. Un debat en què també es cita el descens de la qualitat i originalitat de la informació, l'homogeneització i el culte a la immediatesa per sobre de l'aprofundiment, bàsic per a la comprensió..

No es destaca prou que la majoria d'iniciatives proconvergència provenen dels EUA i del món anglosaxò, que afecten sobretot a la relació entre diaris i Internet, i de grups privats preocupats pel descens de lectors i la caiguda de les audiències dels mitjans tradicionals. I en cap moment no es recorda que les legítimes preocupacions empresarials per garantir els beneficis dels propietaris no són d'aplicació immediata en un mitjà públic, que té una exigència del nivell de qualitat més elevada que la de grups privats. I tampoc no es repassa per què diferents grups multimèdia a l'Estat espanyol no inicien aquest camí que, tot i les dificultats que es reconeixen, es valora com a optimitzador de la quantitat i de la qualitat de la informació. Que no és el cas dels mitjans locals, on sinergies i polivalència són sinònims de fer de la necessitat hipotètica virtut.

Pel que fa a la proposta concreta, després d'argumentar a favor del model teòric, però sense veure’l aplicable, sembla que es vulgui tornar a colar en la proposta pragmàtica, "ambiciosa i realista alhora". Perquè més enllà de la potenciació del portal de notícies, molt necessària, la "confluència" -que es vol gradual i que no comporti reduir llocs de treball ni crear el redactor orquestra- planteja "sinergies" i "elements facilitadors del model de futur" que no es proposen per al conjunt però es volen aplicar a corresponsalies i delegacions. Sembla que s'aposta per la gradualitat, per aplicar sinergies i polivalència en punts febles, i per confiar en les banderes del lideratge, per eludir els fantasmes i, més enllà de la persuasió, per petits passos concrets que, a la fi, puguin acostar-nos al "model teòric".

En tot cas, no són clars els "mecanismes de confluència entre les redaccions" a partir de potenciart el portal, ni d'on sortiran els treballadors per reforçar-lo, ni com es conjumina l'autonomia de les redaccions amb la funció del Redactor en Cap Multimèdia, o amb l'elaboració conjunta de temes, ni com es vol superar les traves legals que impedeixen obligar a fer una feina que correspon a una altra empresa (la voluntarietat no es planteja per les corresponsalies), ni perquè s'hauran de compartir recursos només en "desplaçaments llunyans", etc.

Tampoc no queda clar, o massa, si tot això es vol fer "des de la reflexió i la col.laboració dels col.lectius professionals implicats", o com ha explicat Majó, és un camí "inexorable". Curiosa actitud quan queda poc per a l'aprovació de la Llei de la CCMA, que ha de renovar la direcció de la Corporació en base a un consens majoritari que també caldrà per a aquesta àmbiciosa proposta de confluència, basada en pressupòsits que ni de bon tros ténen una sola lectura, i menys la més triomfalista.

dissabte, 14 de juliol de 2007

Moore CNN Lies

Moore es baralla amb el conductor de la CNN. És només un pamfletaire o té raó en els seus arguments?

divendres, 29 de juny de 2007

Nova llei...

Acaba un nou curs i aquest cop sí que sembla que tindrem nova Llei de la Corporació. Si no al juliol, al setembre.

Ha plogut molt des del mandat parlamentari de desembre de 1999, i ara que tenim a tocar la llei que ha de blindar la independència empresarial i professional de la CCRTV sembla que no ens ho creguem, o que no ens motivi.

Raons n’hi ha, per a l’escepticisme sobre la nova llei de la CCMA. Com el mal exemple de RTVE, amb una bona llei però burlada per l’actuació de la SEPI reduint la plantilla a la meitat. Una llei que no està acompanyada d’un Consell Audiovisual, que reprodueix quotes polítiques i que es devalua pel pacte PSOE-PP per elegir-ne el President.

Però també s’alimenta l’escepticisme barrejant l’actuació dels partits en el tema dels blocs electorals, menystenint el paper del CAC en el nou model o anticipant dificultats de gestió per la nova Llei a causa de possibles solapaments de funcions entre Consell de Govern, President i Director General. Mantenint, en suma, que res no canviarà.

Seria oblidar l’essencial : que la nova llei és un canvi de paradigma, que passa del nomenament governamental d’un director general amb amplis poders a un pes central del Consell de Govern, nomenat pel Parlament però filtrat pel CAC, que elegeix el director general per sis anys. A aquest l'acompanyarà un President permanent nomenat pel Parlament per 2/3 d’entre els membres del Consell, en un esquema organitzatiu que pot xocar però segueix el model de la BBC.

La llei per ella sola no millorarà la realitat, però ha de permetre millorar-la. Hem conegut les pròpies limitacions quan han desaparegut els controls més intensos del passat. Caldrà acabar la feina de posar fi als blocs electorals, un altre corsé que ens ha ofegat professionalment.

Però la feina més important serà la reflexió que poguem fer individualment i col.lectivament en un nou context de més llibertat: i ara què? Per nosaltres la resposta és clara : ara, al servei dels ciutadans.

...I nou conveni

Sincerament, creiem que s’ha organitzat massa embolic amb tot això de les propostes de Conveni de grup o Conveni Marc, i de Comité de grup d’empreses o Interempreses.

Potser algú ha volgut córrer molt amb la iniciativa, per positiva i solidària que sigui en teoria, i altres s’ho han pres a la defensiva La qüestió és que el debat ha saltat a l’opinió pública de la casa de mala manera : anònims amb acusacions fortes, crítiques poc velades d’uns titllant altres de conservadors, i d’aquests als primers de plantejar el tema només per aconseguir una hegemonia sindical a tota la Corporació.

Nosaltres creiem que efectivament seria bo extendre les condicions laborals i salarials de TVC a totes les empreses del grup. Però no n’hi ha prou amb proclamar-ho. Perquè a la direcció general li queda poc temps, i RR.HH. Corporatius –que aquests sí son transversals a règims i a canvis de directius- no pensa en absolut el mateix.

Més aviat vol “estovar” el Conveni de TVC i negociar un Conveni de grup “partint de zero” per arribar a un Conveni “intermig” o a un Conveni únic amb taules salarials diferenciades.

Un altre objecte de debat ha estat si ha d’anar davant el carro o els bous: per alguns, constituir el Comitè Interempreses ha d’incentivar la negociació del Conveni de grup. Per nosaltres, primer ve la funció i després l’òrgan, i la funció encara no està clara, i més pel silenci de la direcció general.

I tampoc no està clara la composició del possible Comitè Interempreses, que no té regulació legal, i que es pot estructurar de maneres diferents, que en alguns casos donarien majoria absoluta per a un sindicat i en altres no.

Per això cal deixar que el Comitè de TV3 discuteixi el tema, i un cop madurat, pugui aportar a la coordinació de Comitès el seu pes decisiu, amb la necessària solidaritat però amb les precaucions necessàries per a un repte que és d’un gran abast.

dissabte, 2 de juny de 2007

Després dels blocs

Els blocs electorals estan ferits de mort. L'ultima vaga de firmes a la campanya electoral de les municipals s'ha fet a l'ombra de dos importants acords de dues juntes electorals que evidencien la falta de base jurídica per continuar amb aquesta aberració professional. (veure comunicat SPC al web contigu)


Ja no hi ha excuses i esperem la pròxima aprovació de la llei de la CCRTV amb els consegüents canvis cupulars i definició de noves línies de treball. Un nou consell d'administració amb poder per escollir el director general i una nova direccció de la nostra empresa que hauria de nomenar un nou/nova cap d'informatius.


La informació política serà una de les patates calentes d'aquest procés i hem de ser capaços tots plegats de plantejar noves pràctiques i perspectives professionals. Ja hi ha qui pensa en noves formes de cobrir la campanya electoral, a partir d'un plantejament propi dels continguts i no de la dinàmica dels actes dels partits. És la línia a seguir, sens dubte, però la reflexió hauria d'anar més enllà i abastar la informació política del dia a dia.


Ens haurem de plantejar si cal tenir un ampli dispositiu com l'actual per seguir la vida dels partits, o bé si es pot optar per posar els recursos en seguir les polítiques que es fan aplicades als ciutadans i al territori des de les institucions que governen.


Una opció que demana molt més esforç per part dels professionals i visió àmplia per part de la direcció per valorar l'aportació que podem fer a la societat amb un periodisme de qualitat, que deixi enrere el pim pam pum dels partits, que ens retrobi amb la ciutadania, que contribueixi a millorar el país.

dijous, 3 de maig de 2007

L'Empar també es mereix guant blanc

La Direcció vol fer fora la companya Empar Marco de la delegació de València perquè diu que no hi ha lloc per ella quan torni a l'empresa el company Juli Esteve, després de l'estiu.
Creiem que hi ha molts arguments professionals i laborals que converteixen aquesta decisió en equivocada.
Potser l'última imatge que recordem de l'Empar és la del cim de la Carrasqueta, sota la pluja i deixant testimoni de la mobilització de centenars de telespectadors de TV3 en defensa d'aquesta casa. Aquell dia va deixar sense editar un tema de la Fura dels Baus perquè no donava l'abast. No es tracta de sentimentalisme, sino de l'última mostra de la professionalitat de l'Empar, que acumula centenars de cròniques brillants sobre la vida marginal dels immigrants que viuen al mateix centre de València, la corrupció urbanística a la costa o la tremenda política valenciana, des d'una difícil neutralitat.
La quotidianitat de la delegació de València és la d'una corresponsalia carregada de feina, que sovint ha de recórrer a una productora per cobrir els temes que l'equip propi no abasta. És la realitat a la que es va respondre amb el reforçament de la delegació fa 4 anys, quan hi van conviure en Juli i l'Empar. De fet, això equiparava la delegació de València a la del País Basc, dos punts de referència equivalents per una televisió catalana.
Aquesta dotació de la delegació només es va retallar quan en Juli va deixar el seu lloc per anar a treballar en un nou projecte amb un pacte particular de reincorporació. Una situació absolutament respectable, però que no ha de servir de base per acomiadar l'Empar com si es tractés d'una excedència convencional. Si l'empresa està disposada a tractar amb exquisidesa un professional que emprèn una altra activitat també ha d'aplicar el mateix guant blanc amb la resta de persones implicades en l'operació. Volem bon tracte per tothom, no només pels preferits de la Direcció.
Els nostres companys a les delegacions són sovint objecte de pràctiques que no s'apliquen a Sant Joan Despí. La precarietat d'una relació mercantil, no contracte laboral, a llocs tan delicats com Rabat o Pekin o els atacs del passat al delegat de Bilbao són casos que han demandat la nostra intervenció i la solidaritat de tots els que ens beneficiem de formar part d'un col.lectiu. Ara torna a ser el moment de demostrar-ho.

dimecres, 25 d’abril de 2007

Curs d'ENG per Redactors

A La secció sindical hem rebut la inquietud d'alguns redactors per fer un curs de càmera que els doni la capacitat d'ENG. Hem fet un esquema de curs que us proposem d'esmenar. El resultat el presentarem a la comissió paritària de formació.

Temari:

Part teòrica

- Llenguatge audiovisual: repàs i consolidació dels coneixements.
- Plantejament del rodatge periodístic
- Coneixement tècnic de la càmera
- Teoria de la llum i el color
- Els equips de so i l’enregistrament
- Els equips d’il.luminació i el seu ús

Part pràctica

- Rodatge a les instal.lacions o voltants de TV3
- Elaboració d’informacions audiovisuals
- Revisió crítica amb el professorat


Els alumnes faran les pràctiques en parella i el nombre d’alumnes per curs estarà en funció de la demanda i de la disponibilitat de càmeres.

La distribució del temps del curs ha de primar la part pràctica sobre la teòrica en una proporció de 3 a 1

La durada del curs és la que acabarà determinant la solidesa dels continguts adquirits. Per això us proposem que opineu. Hi ha qui diu que tres dies intensius són suficients per assolir un nivell mínim. Altres parlen de tot un mes de curs com una forma de donar una solidesa de coneixements. La durada també depèn de si les hores lectives són a jornada complerta o parcial.

diumenge, 25 de febrer de 2007

Més i millor periodisme

Els canvis estan en marxa. Canvi a la direcció d’informatius, d’editors-presentadors, canvi d’hora i de durada del TNV. Parlen de l’enèssim canvi d’imatge i també es treballa en millorar la forma d’abordar la informació. Moure les aigües com ho estan fent sempre donarà resultats, millores tècniques que poden ser valuoses.
Però el canvi més necessari és el del clima professional de la Redacció, de capa caiguda des de fa temps. Falta de seguretat i d’autoestima que té arrels profundes en el model governamental que va marcar la tele des del començament, en la imperícia i falta de professionalitat de molts caps al llarg de 24 anys d’història i de la falta d’autoexigència de molta gent durant massa temps.
Ara es posa en marxa una fase d’estudi de les sinergies entre el 3/24, Catalunya Informació i TeleNotícies.cat, que es podria estendre a tots els informatius. Ens diu Joan Majó que l’encàrrec que té en Jaume Masdeu consisteix en analitzar els processos de treball per veure quines fases poden ser comunes. La idea seria que en aquestes fases es pogués donar la mobilitat de professionals entre empreses. I afegeix que no toleraria resistències o negatives. Això faria més eficient l’assignació de recursos (nosaltres) i permetria fer més coses. El Director General afirma que en cap cas es planteja aquest estudi per fer una reducció de personal.
Els professionals audiovisuals no ens podem tancar al canvi tecnològic, les millores de l’organització i major eficiència, és de sentit comú. Ens diu també que aquest estudi pot donar com a resultat descartar l’establiment d’ aquest procés d’integració. Però que si la conclusió és que sí, ho vol dur endavant malgrat els desacords. Admet però la petició de diàleg amb els organismes professionals. Quan es plantegi de forma concreta caldrà parlar-ne amb molta calma.
Però en aquest conjunt d’iniciatives des de la CCRTV i des dels Serveis Informatius de TVC trobem a faltar una peça i li hem dit personalment al Director General: cal invertir en informació i cal assumir que això té un cost.
Invertir en informació significa, sobre tot, donar més temps als professionals per buscar la primera matèria. Deslligar la corretja que ens subjecta a la màquina de produir per poder anar a buscar aquell material que altres no tenen. La competència privada i pública es dedica a remenar les escombraries dels successos, fer reportatges de coloraines i abusar dels esports. Nosaltres hem de remar riu amunt, trobar la informació que els nostres espectadors mereixen i, llavors si, distribuir-la per tots els canals que ara tenim.
Per rendibilitzar aquest esforç i alhora estimular els professionals cal obrir noves finestres. Veurem en què queda la reforma del TNV i hem d’aprofitar més el 3/24, però ha arribat l’hora de fer un producte intermedi entre la informació diària i el 30 minuts. És el moment de recuperar l’Actual, ara que desapareix l’Entre Línies i s’alliberen recursos per la reducció del TNV. És una oportunitat per TV3 i per la nostra audiència.

dimarts, 6 de febrer de 2007

El conveni mola


Diguin el que diguin, els periodistes ho som les 24 hores del dia. Però, com que anem superant l’edat de pedra, i com arreu del món civilitzat, també tenim dret a un horari. I a TV3 tenim una jornada laboral de 7 hores diàries, i 35 setmanals. Temps suficient per fer moltes coses, sempre que la feina estigui ben organitzada, és clar.

El conveni diu que la jornada també es pot allargar per davant o per darrera, trencant les franges horàries o canviant també de torn d’un dia per la’altre.
Això comporta un complement de flexibilitat equivalent al 18% del sou. Molts diners? a les empreses elèctriques és del 25% del sou.

Aquesta és la compensació prevista pel Conveni, i no l’anomenat plus de “trencament de franges”, que equival a un 9% del sou, amb uns requisits que el fan inaplicable en aquests casos.

Una altra pràctica de la Direcció és el canvi de nom del complement en la nòmina. Enlloc de flexibilitat ara en direm “especial dedicació”. Així evitarem –calculen- que passat el temps preceptiu es consolidi aquest dret, quan s’acaba de negociar un allargament del periode necessari per la consolidació d’aquest plus!

La nostra feina sovint ens porta a fer més hores de les previstes i això genera hores extra, arrosega dietes, nocturnitats. Llavors venen amb les rebaixes, intenten retallar en un despatx les compensacions per feines que, moltes vegades, han estat poc organitzades. Volen que els treballadors paguem el peatge de la ineficàcia dels caps!

El conveni permet fer de tot amb una retribució justa. La Direcció ha signat deu edicions del nostre conveni, però continua amb la pràctica de l’acorralament dels treballadors als despatxos dels directius per imposar rebaixes. És una mostra d’hipocresia pel que té de violació dels acords que, aquí, són llei. Acceptar aquest tipus de rebaixes comporta la pèrdua de drets individuals i col.lectius.

El conveni col.lectiu que tots vam rebre amb el lot de Nadal no ha d’acabar com els torrons. Sembla mentida que un acord que consta al Diari Oficial de la Generalitat vulgui ser vulnerat reiteradament des de Recursos Humans. Som informadors, sí, però professionals, i per tant, amb deures i drets com la resta de treballadors. Recollits, com arreu, en el Conveni col.lectiu.

dilluns, 22 de gener de 2007

Concretem la formació

Per presentar les nostres propostes de formació necessitem concretar les idees generals que hem exposat. Posarem exemples i us demanarem que els valoreu i proposeu complements i alternatives.


Un exemple de renovació d'un informatiu de televisió pública és el de France 2. David Pujadas és el seu responsable i ens pot explicar -en català- les bases del prestigi del seu programa.
Pujadas ha esgarrapat uns quants punts d'audiència al seu rival de TF1, Patrick Poivre d'Arvor a base de rigor i credibilitat. Tot i això, Pujadas també ha patit entrebancs, com l'equivocació que va cometre en directe a propòsit de la carrera política d'Alain Juppé mentre era entrevistat a TF1. Es pot aprendre d'ensopegades com aquesta? el seu cas sembla confirmar-ho, doncs després d'una retirada temporal ha tornat amb noves forces a conduir l'informatiu vespre.http://jt.france2.fr/20h/









Per parlar-nos de periodisme d'investigació, podriem convidar Greg Palast, un periodista que es mou entre el llibre reportatge i el video reportatge amb gran facilitat. Un col.laborador habitual de Newsnight de la BBC que té un estil poderós, sovint provocatiu i que aconsegueix captar l'atenció del públic. És aquest un camí per nosaltres?http://www.gregpalast.com






Les noticies i els reportatges que fem a TVC tenen com a subjecte principal la societat catalana. Construim la nostra visió professional a base de treballar aspectes parcials i de les nostres experiències personals. El sociòleg Salvador Giner, actualment president de l'Institut d'Estudis Catalans, és el director de l'estudi més ambiciós fet fins ara, publicat per
l'Institut d'Estadística de Catalunya.

Les conferències magistrals poden ser molt interessants, però el treball en format taller implica més la gent en el procés de reflexió. Podem treballar el llenguatge audiovisual lingüistes, opis, realitzadors i periodistes junts? Queda una setmana per presentar les nostres propostes. És el moment d'opinar.

divendres, 5 de gener de 2007

Formació a la Redacció

La formació a la Redacció de TVC és una de les potes coixes d'aquesta casa. Fins ara s'han fet cursos amb un caire molt instrumental, com els cursos de veu, els de natural news o els de directes. Sens dubte han estat i són útils, però es queden molt curts per les necessitats d'un col.lectiu de centenars de persones que tenen en les seves mans el principal mitjà de comunicació de Catalunya.
A finals del mes de gener es tanca el pla de formació de l'empresa per aquest any. Els treballadors tenim el dret legal de proposar les iniciatives que ens semblin més convenients. A la comissió paritària de formació s'acabaran casant les propostes dels treballadors amb les de la direcció.
Per tant és el moment de perfilar les nostres propostes i d'aquí la creació d'aquest espai per poder parlar-ne. D'entrada proposem unes idees esquemàtiques que s'han d'enriquir amb concrecions temàtiques, de mètode o propostes concretes de professorat.

- Conferències col.loqui sobre renovació del llenguatge audiovisual en informatius diaris i no diaris.

- Conferències col.loqui de temes d'actualitat tractats per experts externs.

- Cursos d'iniciació en periodisme audiovisual de política, cultura, economia, internacional, societat...

- Cursos taller de guió per programes informatius no diaris.