El conveni mola
Diguin el que diguin, els periodistes ho som les 24 hores del dia. Però, com que anem superant l’edat de pedra, i com arreu del món civilitzat, també tenim dret a un horari. I a TV3 tenim una jornada laboral de 7 hores diàries, i 35 setmanals. Temps suficient per fer moltes coses, sempre que la feina estigui ben organitzada, és clar.
El conveni diu que la jornada també es pot allargar per davant o per darrera, trencant les franges horàries o canviant també de torn d’un dia per la’altre.
Això comporta un complement de flexibilitat equivalent al 18% del sou. Molts diners? a les empreses elèctriques és del 25% del sou.
Aquesta és la compensació prevista pel Conveni, i no l’anomenat plus de “trencament de franges”, que equival a un 9% del sou, amb uns requisits que el fan inaplicable en aquests casos.
Una altra pràctica de la Direcció és el canvi de nom del complement en la nòmina. Enlloc de flexibilitat ara en direm “especial dedicació”. Així evitarem –calculen- que passat el temps preceptiu es consolidi aquest dret, quan s’acaba de negociar un allargament del periode necessari per la consolidació d’aquest plus!
La nostra feina sovint ens porta a fer més hores de les previstes i això genera hores extra, arrosega dietes, nocturnitats. Llavors venen amb les rebaixes, intenten retallar en un despatx les compensacions per feines que, moltes vegades, han estat poc organitzades. Volen que els treballadors paguem el peatge de la ineficàcia dels caps!
El conveni permet fer de tot amb una retribució justa. La Direcció ha signat deu edicions del nostre conveni, però continua amb la pràctica de l’acorralament dels treballadors als despatxos dels directius per imposar rebaixes. És una mostra d’hipocresia pel que té de violació dels acords que, aquí, són llei. Acceptar aquest tipus de rebaixes comporta la pèrdua de drets individuals i col.lectius.
El conveni col.lectiu que tots vam rebre amb el lot de Nadal no ha d’acabar com els torrons. Sembla mentida que un acord que consta al Diari Oficial de la Generalitat vulgui ser vulnerat reiteradament des de Recursos Humans. Som informadors, sí, però professionals, i per tant, amb deures i drets com la resta de treballadors. Recollits, com arreu, en el Conveni col.lectiu.
El conveni diu que la jornada també es pot allargar per davant o per darrera, trencant les franges horàries o canviant també de torn d’un dia per la’altre.
Això comporta un complement de flexibilitat equivalent al 18% del sou. Molts diners? a les empreses elèctriques és del 25% del sou.
Aquesta és la compensació prevista pel Conveni, i no l’anomenat plus de “trencament de franges”, que equival a un 9% del sou, amb uns requisits que el fan inaplicable en aquests casos.
Una altra pràctica de la Direcció és el canvi de nom del complement en la nòmina. Enlloc de flexibilitat ara en direm “especial dedicació”. Així evitarem –calculen- que passat el temps preceptiu es consolidi aquest dret, quan s’acaba de negociar un allargament del periode necessari per la consolidació d’aquest plus!
La nostra feina sovint ens porta a fer més hores de les previstes i això genera hores extra, arrosega dietes, nocturnitats. Llavors venen amb les rebaixes, intenten retallar en un despatx les compensacions per feines que, moltes vegades, han estat poc organitzades. Volen que els treballadors paguem el peatge de la ineficàcia dels caps!
El conveni permet fer de tot amb una retribució justa. La Direcció ha signat deu edicions del nostre conveni, però continua amb la pràctica de l’acorralament dels treballadors als despatxos dels directius per imposar rebaixes. És una mostra d’hipocresia pel que té de violació dels acords que, aquí, són llei. Acceptar aquest tipus de rebaixes comporta la pèrdua de drets individuals i col.lectius.
El conveni col.lectiu que tots vam rebre amb el lot de Nadal no ha d’acabar com els torrons. Sembla mentida que un acord que consta al Diari Oficial de la Generalitat vulgui ser vulnerat reiteradament des de Recursos Humans. Som informadors, sí, però professionals, i per tant, amb deures i drets com la resta de treballadors. Recollits, com arreu, en el Conveni col.lectiu.
Comentaris
Ara bé, hi ha una altra lectura, més en la línia EFQM (dic jo): perquè els plusos no arribessin a consolidar-se (i així a RRHH no s'angoixarien tant) podríem començar a fer una mica de rotació, que també aniria bé. Mentre acceptem pactes al marge del conveni perquè individualment ens interessa, estem tots ben venuts.