dilluns, 18 de juny de 2018

ES PREPARA LA TUPINADA

El diari El País confirma el que ja es coneixia : els partits del Govern volen renovar el Consell de la CCMA d'acord amb la llei actual, producte de l'acord entre CiU i el PP el 2012. L'excusa que el diari atribueix a "fonts consultades" és que si es fes d'altra manera ·seria un procediment molt llarg". Però cal recordar novament que en diferents mocions i resolucions parlamentàries aprovades per unanimitat pel ple del Parlament s'instava a la renovació del Consell amb els criteris de la nova llei ja acordada, també per unanimitat, en ponència conjunta de reforma de les lleis audiovisuals, i encara que la llei no hagués estat aprovada. És urgent renovar el Consell de govern de la CCMA, i tant. Però mirant al futur, i no al passat. I seria fort que el Parlament contradigués les seves pròpies decisions. La nova radiotelevisió valenciana, tan saludada, elegeix els membres del Consell Rector i del president i director general per majoria qualificada (de 3/5 parts). També es preveu així a Telemadrid i a Canal Sur, i igualment, però amb el requisit de 2/3, a mitjans públics locals catalans com Betevé, Badalona Comunicació i Mitjans de l'Hospitalet (de Llobregat), seguint les indicacions de la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya del 2005. Però resulta que a aquestes alçades, defensar el mateix per a la CCMA, que ja ho havia aconseguit el 2007 amb la llei impulsada des del govern tripartit, però contrareformada el 2012, sembla que és demanar massa. Amb l'argument de l'excepcionalitat política, grups que havien defensat el model d'independència dels mitjans de la Corporació ara el reserven per a temps "millors", que no se sap quan seran i en funció d’una subjectivitat partidista. Justament per la conflictivitat política és més necessari que mai que la societat catalana disposi d'uns mitjans públics que responguin a aquest nom de veritat, i que no siguin l'eina del relat del Govern, ni instrument utilitzat per aquest en la batalla política. Perquè no és aquesta la funció dels mitjans públics en una societat democràtica. EL CONSELL DE GOVERN S'HA DE RENOVAR PER MAJORIA QUALIFICADA, QUE FORCI AL CONSENS I A LA INDEPENDÈNCIA I PROFESSIONALITAT DELS MAXIMS DIRECTIUS LA CORPORACIÓ ÉS UN TEMA DE PAÍS, REPRESENTAT PEL PARLAMENT. QUE NO ES POT DEIXAR EN MANS DELS PARTITS DEL GOVERN RECAMEM DEL PARLAMENT QUE SIGUI COHERENT AMB LES SEVES RESOLUCIONS Sant Joan Despí, 18 de juny de 2018 SPC de TV3

dijous, 31 de maig de 2018

Independència per als mitjans de la CCMA

Més de vuit mesos després, aquest divendres es torna a fer una sessió de la comissió de control de l'actuació de la CCMA. Han estat vuit mesos en que erròniament algú ha suposat, perquè hi havia un govern intervingut pel 155, que els seus mitjans han estat "incontrolats". La realitat és que ha funcionat el control remot, a través dels directius designats pels partits de l'anterior govern, que ara se sap que volen reajustar el repartiment en termes més paritaris (però no pas de gènere). El control parlamentari està previst a la llei, però per desgràcia es converteix sovint en un duel en que l'oposició critica l'actuació dels mitjans, i els partits del govern la defensen, prova evident de la governamentalització d'aquests mitjans. Això és el que pot tornar a passar aquest divendres, més intensament encara pels mesos transcorreguts i per la crisi política a Catalunya, alimentant un bucle centrat en les conseqüències d'aquesta governamentalització però que no aborda les causes de fons, i que acaba sovint amb polèmiques entre diputats de diferents grups en la pròpia comissió. Proposem als grups parlamentaris que abandoni aquesta via, i encarin la que van acordar a finals de la legislatura passada, en la ponència conjunta de reforma de les lleis audiovisuals, quan van aprovar per unanimitat el retorn als criteris de majories qualificades i a proposta de més de tres grups per a l'elecció dels membres del Consell de govern de la Corporació i del seu president. Perquè aquesta via, que mai s'hagués hagut d'abandonar com va passar el 2011, és la que afavoreix el consens entre sensibilitats polítiques i la tria de directius amb criteris de competència, professionalitat i independència política. A més, com que l'actual Consell de govern de la CCMA està plenament caducat des de final de març, proposem que, d'acord també amb resolució parlamentària de la legislatura passada, es procedeixi a la seva renovació amb els criteris esmentats, per avançar cap a una governança més consensuada en els òrgans de gestió de la Corporació, que cal per garantir més pluralisme i més independència dels mitjans i dels professionals, i també per assegurar-ne l’estabilitat i la viabilitat. Els mitjans públics de la Generalitat son un afer de país, i per defensar-los i enfortir-los cal el consens majoritari de les forces polítiques i socials, perquè els senti seus el conjunt de la ciutadania, que és qui els financia. No poden ser només el reflex de la “majoria social i política", com defensen alguns directius d'aquests mitjans, perquè això és contrari al mandat de les lleis que regeixen la CCMA, i per sobre de tot al mateix Estatut d'autonomia, que en el seu article 52 en reclama la neutralitat política. Animem per tant els grups parlamentaris representats a la Comissió de control a impulsar de manera immediata el canvis del Consell de govern de la Corporació, i tot seguit, a culminar la reforma de les lleis audiovisuals (CCMA, CAC, Llei Audiovisual..) per consolidar un model de servei públic que s'adreci a tota la ciutadania i permeti que TV3 i Catalunya Ràdio deixin d'estar en el focus de la confrontació política. Alertem però contra els intents de dilatar aquests canvis urgents i necessaris amb arguments de tipus partidista o ideològic o amb subterfugis de qualsevol mena, que només amagarien la voluntat de perpetuar una situació anòmala que el 2007 es va voler superar, i que és el control per part del govern dels òrgans i els càrrecs directius dels mitjans públics de Catalunya. Sant Joan Despí, 31 de maig de 2018

dijous, 13 d’abril de 2017

MÉS PRECISIONS, ENCARA

En declaracions a RAC 1, el director de TV3, reprovat ahir pel Parlament de Catalunya, ha afirmat que la cambra catalana “va contra les seves pròpies instruccions sobre la Corporació", sense demostrar quina era aquesta la contradicció que assenyalava. Perquè l’actual Parlament, que està debatent en ponència conjunta la reforma de les lleis audiovisuals per retornar a mecanismes de consens o d’àmplies majories en la governança i en la gestió, pot acordar, com ho va fer ahir, que el cessament sobtat de l’anterior director i el nomenament meteòric del nou, fets exclusivament sota els criteris del PDECAT, i mitjançant les estructures imposades per la contrareforma de CiU i el PP del 2012, va en sentit contrari a la norma quela cambra vol aprovar abans de l’estiu. Amb els mateixos arguments que el seu defensor, el portaveu de Junts pel Sí en matèria audiovisual, Jordi Cuminal, que ahir denunciava un complot de tothom contra TV3, Sanchis pensa que la televisió ha de reflectir “la majoria social”, que és la que traduïda en escons “elegeix direccions” dels mitjans. Cosa que voldria dir que els mitjans públics haurien d’anar variant d’orientació segons els governs de torn. La qual cosa és una concepció molt antiquada, i molt poc europea, de la funció de servei PÚBLIC d’aquests mitjans. Per últim, i repetint també un argument reiterat per Convergència i el PP, vol atacar el grup parlamentari promotor de la moció remetent-se al canvi parcial (només per substitucions) en la llei del 2007, feta pel Govern Montilla de la mà del Conseller Tresserras el 2010, per acabar amb el bloqueig que, a través de la majoria necessària de 2/3, exercia CiU per no cobrir la vacant deixada per la dimissió d’Albert Sáez, i que en absència de successor, pretenia que fos substituït “provisionalment” per Roger Loppacher, aleshores Vicepresident del Consell de la CCMA i membre de Convergència, i actualment President del CAC. Llavors CiU i el PP van posar el crit al cel i es van adreçar al Consell de Garanties Estatutàries, que els va donar la raó, però amb un dictamen no vinculant, i això va permetre l’elecció d’Enric Marín per majoria absoluta, en una decisió que obria el camí a futures reformes més generalitzades, com va passar el 2012. Però aleshores CiU i PP no es van escandalitzar, i van imposar la contrareforma que estenia a tots els supòsits el sistema de majoria absoluta per a l’elecció de càrrecs i l’aprovació de decisions estratègiques. Una situació que la ponència parlamentària sobre les lleis audiovisuals ha de revertir abans de juliol, i que tornem a dir que va en la línia oposada al nomenament del nou director pel criteri exclusiu del Govern.

dilluns, 27 de març de 2017

Postveritats al Parlament

Llorach : "Jaume Peral presenta la seva renúncia al càrrec de director per motius personals. Va presentar-me un escrit signat el proppassat dilluns 13 de març". "És el senyor Peral que presenta formalment la seva renúncia, per escrit i per motius personals, raó per la qual les causes pertanyen a l'ambit de lo privat". Sanchis : "La pluralitat la garanteixen també vostès com a Comissió de control de la Corporació, en aquesta instància parlamentària". "La credibilitat, torne a insistir, la garanteixen vostè en aquesta comissió". "Sàpiguen que aquella casa (TV3) té una quantitat enorme de filtres i de contrapesos que, torno a insistir i connecta amb el principi, garanteix la seva pluralitat". "Garantir la neutralitat i la pluralitat de TV3 ho han de garantir també vostès, i crec que hi ha una sèrie de filtres, instàncies, pesos i contrapesos que la garanteixen". "Hi ha pluralitat perquè insisteixo, hi ha un montón de contrapesos, laborals, professionals, polítics.... perquè això s'intenti que sigui així". "Els professionals que treballen allà els ho desmentiran : busqui vostè professionals de TV3 que denuncïin públicament les manipulacions de la direcció, l'anterior o l'actual, o de la direcció d'Informatius". Cuminal (JxSí) : "Podem fer canvis de lleis, i anar a la del 2007 i a la del 2012, i tornar a la del 2007 i canviar les majories, pot haver-hi molts manifestos, pot haver-hi moltes coses, però allò inconfessable que ni tan sols alguns s'atreveixen a dir... no es podrà fer. És a dir, el que representa el Parlament, que és la realitat sociològica del país, no es podrà canviar, per més manifestos, per més reglaments que ho intentin canviar : aquí hi ha una realitat social, representada en forma d'escons, i aquests escons escullen unes direccions, i evidentment que els comitès tenen dret, i els col.legis de periodistes, etc. etc.... Però el Parlament també té dret a respectar les majories socials que democràticament els ciutadans de Catalunya escullen quan van a votar." Sanchis : "Sobre la plantilla, em fa l'efecte que en alguns àmbits no està massa aprofitada, per errors que hem fet tots, i m'agradaria que el nivell de plantilla ara mateix fóra del tot aprofitada. Si fóra director d'una televisió privada diria: 'i tant que és exagerada aquesta plantilla', i si no només hem de consultar les plantilles actuals d'A-3 i T-5, les dues televisions directes de la competència".

dimarts, 21 de març de 2017

PRECISIONS SOBRE UNES AFIRMACIONS

En la seva entrevista a Els Matins de dilluns 13 de març, el nou director de TV3 va manifestar que el seu no va ser un nomenament “digital” perquè el van designar, referint-se al Consell de govern, “uns senyors que representen sensibilitats polítiques i unes majories parlamentàries”. I va negar que TV3 fos una televisió governamentalitzada. També va afirmar que la llei que empara el sistema d’elecció que l’ha nomenat és una llei “aprovada pel tripartit”, i que és un sistema “que no està malament”. Així com que “l’última vegada que la llei es va renovar es va dir que s’havia aconseguit un sistema no perfecte però sí bastant raonable de governar els mitjans públics”. I va dir que aquesta reforma s’havia aprovat per majoria absoluta. Igualment retreia als organismes que ara han criticat el seu nomenament que no haguessin denunciat aquesta llei quan es va aprovar. I que algun sindicat dels que el critiquen, a saber què hauria dit si el nomenament li hagués agradat. Les precisions : 1. Efectivament el Consell de govern, desgraciadament, els formen persones que representen sensibilitats polítiques, però no totes, sinó la dels grups que han arribat a acords per majoria absoluta, passats o presents. Però no és aquesta la lletra de la Llei de la CCMA del 2007, sinó una pràctica dels partits polítics que també vulnera l’esperit de la llei, que buscava professionals capacitats i independents per dirigir uns mitjans públics al servei de la societat, i no del Govern ni dels partits. I sí, dir que TV3 no està governamentalitzada és negar l’evidencia i contradiu el diputat de Junts pel Sí que dimarts reconeixia en conferència de premsa al Parlament que la designació del director de TV3 era “una prerrogativa del Govern”. 2. La llei de la Corpo vigent és la reformada el 2012 per CiU i el PP, que van retornar al sistema de majoria absoluta com a suficient per elegir els membres del Consell de govern i que afavoreix el control governamental dels mitjans, a partir de la majoria de govern. Però és que la llei del 2007 no la van aprovar sols el parits del govern tripartit, sinó també CiU : això sí, quan era a l’oposició, però no abans. I tampoc després, com s’ha vist. I aquella llei no es va aprovar per majoria absoluta, com la contrareforma del 2012, sinó per tots els partits menys el PP. És a dir, amb un ampli consens. 3. Tampoc respon a la veritat que digui que els crítics amb el seu nomenament no van denunciar la llei que permet l’actual sistema : tots els organismes interns i externs, professionals, laborals, acadèmics, d’usuaris...que van celebrar la reforma del 2007, van denunciar la involució del 2012 advertint que passaria el que succeeix des de fa cinc anys, que és la presa de decisions estratègiques, i d’atacs als treballadors, exclusivament a partir d’una opció política, que és la del Govern. I el mateix sistema és el que permet el repartiment de càrrecs directius, sobretot direccions de mitjans i caps d’informatius, entre els dos partits que formen el Govern, de manera que també s’afecta frontalment la independència professional dels informadors, a partir d’una cadena de comandament nomenats per confiança política. Per això, perquè es critica el sistema, més que les persones, no té cap base que insinuï que amb un nom diferent no es criticaria el mateix. Per la pressió dels professionals, el control governamental de la CCRTV durant el pujolisme es va començar a revertir en el debat sobre l’Audiovisual del 1999. Ara, disset anys després, el Govern ens retorna al punt de partida. I ens imposa un sistema de designació de directius igual que el que practica el PP a RTVE. SPC de TV3

dijous, 15 de desembre de 2016

Ricard Rafegas, in memoriam

Seia en una de les taules que donaven a les finestres de la cafeteria i sempre tenia davant seu un te en vas de vidre que l'ajudava a empassar-se l'entrepà. Prenia un glop i, sovint, trobava la beguda massa calenta i afegia un raig d'aigua d'una ampolla per baixar la temperatura. Era pràctic en Ricard, davant les petites coses i també en la feina. Molts anys de professió l'havien centrat en els aspectes més importants del treball, prescindint d'ornaments. Habitualment vestia jaqueta i sovint portava corbata si havia d'anar a algun acte del món de l'economia. Caminava molt dret amb passes llargues que li permetia la seva considerable alçada. Tenia un punt de presumit en la seva aparença que el portava a dissimular els cabells blancs de l'edat amb tints naturals. Tot plegat li donava un aire de dandy que li va merèixer el malnom de Lord Rafegas, creació de l'Albert Closas. Tot va començar quan tenia 25 anys i va estrenar-se com a periodista al Diari de Terrassa. Era el 1982 i el diari es trobava en ple rellançament després que passés de la cadena de premsa oficial del franquisme a mans privades. El periodisme local va ser, doncs, el camp d'entrenament d'en Ricard durant dos anys. El 1985 va fer el salt a Catalunya Ràdio, dos anys després de la creació de l'emissora de la Generalitat. Hi va treballar cinc anys i va fer informació política i també econòmica als butlletins horaris i als informatius de migdia i vespre. Molta gent de la ràdio va anar passant a TV3 els anys següents a través de les proves de selecció. La Blanca de la Torre va ser una d'aquestes persones i va comentar als seus companys que cada dia passava amb el seu quatre llaunes groc per davant de la ràdio i mirava els finestrals. Un dia hi va veure el Ricard Rafegas que li feia senyals amb els dos braços quan ella passava. El 1991 va ser quan el Ricard va fer també el trajecte fins a TV3 i va començar a empènyer la roda de la informació econòmica: la cambra de comerç, la inflació, les juntes d'accionistes, l'atur, el creixement i tots els grans tòpics de l'especialitat. Amb el temps es va anar especialitzant en temes de turisme, de telecomunicacions i, el més recordat, de borsa. El 1997 col.laborava a l'informatiu de Josep Cuní TN33 fent la informació borsària i va repetir amb el mateix conductor anys més tard quan feia Els Matins. En Ricard va ser una de les persones que dedicava la seva jornada a la borsa de Barcelona seguint els mercats i explicant-ho en directe en repetides connexions en un mateix matí. La feina a la secció d'economia el va portar a viatjar ocasionalment. Entre altres llocs, va anar a Londres a cobrir la fira turística que s'hi organitza i també al Marroc, on va tractar de les relacions comercials, la inversió catalana i els problemes del mercat laboral del país. Va col.laborar amb el Valor Afegit fent diversos reportatges sobre turisme, el sector nàutic i també sobre el funcionament de les empreses en temps de crisi. L'any 2014 en Ricard va fer amb en Ramon Millà el reportatge "Aixecant el vol" al 30 minuts. Una peça en la que s'analitzava la rivalitat de l'aeroport del Prat amb el de Madrid Barajas per captar tràfic d'avions i passatgers. La Teresa, la seva dona, el va animar a proposar de fer més reportatges al llarg dels anys, però durant molt de temps ell va tenir clar que es volia dedicar prioritàriament als seus fills. Estava molt a sobre dels deures i els exàmens. Quan ja van ser més grans va poder dedicar més temps a l'esport. Va ser membre actiu del club de basket d'Olesa i va fer running fins que un genoll li va fallar i va haver de deixar de córrer. Els últims anys es va dedicar a l'horticultura i portava molt content el fruit de la seva afició per compartir amb els companys. Les inquietuds del Ricard també el van portar al compromís sindical. Va formar part del comitè d'empresa pel Sindicat de Periodistes i sovint tenia una opinió formada sobre els temes que afectaven la vida laboral. El Ricard Rafegas era de les persones que només parla per millorar el silenci. Era el líder de la gent discreta i reservada de la Redacció. Fins un cert punt, jugava a deixar molts aspectes de la seva vida a l'ombra i això li donava un cert aire de misteri. Així va voler portar la informació sobre la malaltia que ha posat fi a la seva vida als 59 anys. Però com ha quedat demostrat les darreres hores, això no va ser obstacle per generar l'afecte i consideració dels seus companys.

diumenge, 23 d’octubre de 2016

Decepció i desànim al CPA

Després dels últims nomenaments, la gent de Programes ja no podem estar més decebuts i desanimats, i mira que ho estavem. Sense entrar a valorar les persones nomenades i la seva professionalitat, queda clar que conèixer a fons el que és la producció de programes no informatius ha deixat de ser un mèrit a tenir en compte en aquesta casa. És més (i pitjor): conèixer a fons el mercat televisiu i les complicades estratègies que regeixen la competència entre cadenes, tampoc. Sembla que n’hi ha prou amb un bon currículum a la redacció i una bona sintonia amb la direcció. I si no, com s’explica? És fascinant que s’organitzin sessions sobre la implantació de la nova factura electrònica a la CCMA...Però potser ara mateix seria molt més interessant que ens convoquessin a tots els treballadors per explicar-nos un parell de cosetes més senzilles. Per exemple, com és que quan tenim les audiències més baixes de la nostra història, quan hem perdut el liderat de pantalla i quan fer programes de producció pròpia s’ha convertit en una heroïcitat, la direcció nomena persones sense cap experiència per dirigir Programació, Antena i Programes d’Entreteniment i Culturals. D’acord, no ve de nou: tampoc el perfil del nou director i del subdirector de facto de TV3 responen exactament al que en el món televisiu modern es considera apropiat per dirigir una televisió nacional. Però ens hem acostumat a treballar amb la hipòtesi que l’alta direcció és més honorífica i política que real, i que, al final, qui realment gestiona les cadenes són els experts de segona fila, que sí entenen d’estratègies i que sí dominen els complicats entramats de la gestió de canals. Gent que coneix els mercats, que se sap moure en la guerra –a mort- d’audiències, que sap dissenyar estratègies de programació, que sap analitzar les tendències internacionals, i –last, but not the least- que sap perfectament, des de baix, com es fan programes competitius i què necessiten per assolir la màxima qualitat. On és, aquí, aquesta gent? Recordeu que TV3 encara produeix i coprodueix programes no informatius? Seria interessant que la direcció comptés amb persones realment expertes i de prestigi –de dins o de fora- per gestionar aquesta part de l’antena que a tot arreu es considera fonamental, i que és la que –més enllà dels telenotícies- surt cada dia a competir en elprime time amb la resta de cadenes. No ens podem creure que la CCMA deixi les estratègies que ens haurien de garantir la supervivència en mans inexpertes, inexpertes fins i tot en l’elaboració de simples programes d’entreteniment. No dubtem de la bona voluntat de ningú, ni de la seva dedicació, ni de la seva disposició al diàleg i les seves ganes d’aprendre’n...però potser ara TV3 necessita molt més que això. O potser és que es planteja regalar per fi a l’empresa privada tot aquest pastís de producció que ja fa temps que ens estan venent com a marrón? I la responsabilitat de la TV pública, el mandat social, i totes aquelles coses de les que se’n recorden una mica el dia de la Marató i per la festa dels Súpers? No teniem l’obligació de fer programes dignes, etcètera? Perquè, amb tot l’afecte del món als imprescindibles companys d’informatius: TV3 és molt més que els telenotícies, els esports, els 30’ i els especials. També són les ficcions, les telenovel.les, els documentals, els concursos, els magazines i els divulgatius, el pur entreteniment, els formats més o menys nous i més o menys difícils de classificar, els realities, els infantils, la cavalcada de Reis i les cantades d'havaneres. Cal saber-ne, per fer tot això. I cal saber-ne molt per fer-ho amb pocs recursos, amb poc personal i molt desmotivat, amb una estructura rovellada i poc flexible, burocratitzada, amb una direcció molt allunyada de la realitat diària de la producció (i sovint girada d’esquenes). La gent que fem programes teniem l’esperança –segurament absurda- que algun dia per fi vindria gent sàvia, experta, valenta, amb ganes d’escoltar i capacitat de respondre, capaços de liderar i d’inventar, ràpida per moure’s en aquest escenari canviant. Amb aquesta capacitat de liderat que donen l’experiència i el prestigi, dins i fora de la casa. Però ja veiem que no, que hem perdut una altra oportunitat. I quina llàstima, perquè tal com van les coses, ja no en deuen quedar gaires, d’oportunitats. I quina llàstima, també, per qui es creia que TV3 podria ser, realment, un instrument al servei d’un país nou i millor. Perquè és evident que això els qui manen –sobre la tele i sobre el país- no s’ho creuen ni de broma.