Les regles del joc són clares i no es canvien

 

Els pròxims dies finalitza l’últim dels 13 concursos de redactors i ENG per als diferents mitjans de la CCMA. Ha estat un procés llarg, angoixant i esgotador per tots els participants, i amb molts dubtes sobre els criteris de selecció emprats en cada moment. En la mesura de les nostres possibilitats, des de la Candidatura de l’SPC hi hem estat molt atents i hem denunciat aquelles coses que consideràvem que no s’estaven fent bé.

 

Un cop acabat el procés, ara l’important és assignar les places seguint estrictament l’ordre de les llistes resultants. Però no n’hi ha prou d’estabilitzar les places existents, sinó que cal crear places noves per donar resposta al Pla Estratègic de la direcció, la “refundació” de la CCMA i l’adaptació al nou entorn digital. Hi ha una tensió creixent a totes les àrees i departaments de la televisió. L’exigència de produir cada cop més i més per a totes les plataformes “amb els que som” ens està generant un estrès crònic.

 

A més, la direcció ha canviat el criteri per cobrir les places que van quedant vacants. Ara, aquesta cobertura no es fa automàticament, sinó que, discrecionalment, la direcció en canvia la categoria, el lloc de treball i el departament “en funció de les tensions que genera l’organització de la feina”. Ho veiem, per exemple a Informatius i Esports, en què els llocs que queden lliures per jubilació de companys i companyes es redirigeixen, en el millor dels casos, cap a l’àrea digital. No és un fet conjuntural. La nostra opinió és que, com que ens estem resistint a la figura del “redactor orquestra”, es vol imposar el redactor 3Cat des d'una pretesa multipolivalència del redactor digital. Tal com hem repetit amb insistència, no estem en contra de l’evolució de la figura del periodista, però cal fer-la amb arguments professionals, de manera raonada i negociada, no imposada amb criteris exclusivament economicistes. I veurem quines són les “conclusions” que es treuen del procés participatiu de la redacció per definir els nous informatius.

 

El Contracte Programa firmat amb el govern no preveu ni l’increment de la plantilla ni el manteniment de la plantilla actual en xifres absolutes. Només preveu la mateixa despesa econòmica en personal per als pròxims quatre anys, fins al 31 de desembre del 2027. Els números no quadren amb les necessitats productives.

 

 Mentrestant, la direcció de la CCMA repeteix amb insistència que “aposta pel talent”, però ens trobem amb la perplexitat que els companys i companyes amb més talent, que ocupen els primers llocs d’algunes d’aquestes llistes, no tenen ara la possibilitat d’estabilitzar la seva situació perquè les places que queden vacants s’envien a altres llocs de la casa. Algunes d’aquestes places han servit per estabilitzar la nova estructura de comandament, nivell H. La direcció argumenta que tenim el mateix nombre de persones en aquesta categoria H, però també és cert que s’han assignat als nous caps places fixes que anteriorment estaven ocupades per redactors promocionats a conductor o cap de secció, per exemple. 

 

I què fem amb els “camins de talent”? Com encaixa la promesa de “promoció professional i mobilitat interna” amb els drets que el conveni ja ens reconeix a tots els treballadors? En què consisteix aquesta individualització de la formació atenent demandes personals, que considerem que respon a la voluntat de fragmentar col·lectius i premiar els que estiguin més en sintonia amb els responsables jeràrquics. En aquest sentit, hem viscut un primer intent de cedir la part més important dels processos de selecció a una empresa privada, en què alguns dels criteris que més es valoraven era la fidelitat absoluta als caps. 

 

Ho vam dir fa un temps i ara ho afirmem encara amb més rotunditat, a la direcció li fa nosa el conveni i li fan encara més nosa les normes de contractació del nostre conveni, l’instrument més important que tenim els treballadors per exigir equitat i transparència en la contractació en un mitjà públic com el nostre. I el conveni no admet les interpretacions interessades que se’n vol fer des de Recursos Humans. Les regles del joc fa temps que són clares i no es canvien a conveniència d’una de les parts.