diumenge, 23 d’octubre de 2016

Decepció i desànim al CPA

Després dels últims nomenaments, la gent de Programes ja no podem estar més decebuts i desanimats, i mira que ho estavem. Sense entrar a valorar les persones nomenades i la seva professionalitat, queda clar que conèixer a fons el que és la producció de programes no informatius ha deixat de ser un mèrit a tenir en compte en aquesta casa. És més (i pitjor): conèixer a fons el mercat televisiu i les complicades estratègies que regeixen la competència entre cadenes, tampoc. Sembla que n’hi ha prou amb un bon currículum a la redacció i una bona sintonia amb la direcció. I si no, com s’explica? És fascinant que s’organitzin sessions sobre la implantació de la nova factura electrònica a la CCMA...Però potser ara mateix seria molt més interessant que ens convoquessin a tots els treballadors per explicar-nos un parell de cosetes més senzilles. Per exemple, com és que quan tenim les audiències més baixes de la nostra història, quan hem perdut el liderat de pantalla i quan fer programes de producció pròpia s’ha convertit en una heroïcitat, la direcció nomena persones sense cap experiència per dirigir Programació, Antena i Programes d’Entreteniment i Culturals. D’acord, no ve de nou: tampoc el perfil del nou director i del subdirector de facto de TV3 responen exactament al que en el món televisiu modern es considera apropiat per dirigir una televisió nacional. Però ens hem acostumat a treballar amb la hipòtesi que l’alta direcció és més honorífica i política que real, i que, al final, qui realment gestiona les cadenes són els experts de segona fila, que sí entenen d’estratègies i que sí dominen els complicats entramats de la gestió de canals. Gent que coneix els mercats, que se sap moure en la guerra –a mort- d’audiències, que sap dissenyar estratègies de programació, que sap analitzar les tendències internacionals, i –last, but not the least- que sap perfectament, des de baix, com es fan programes competitius i què necessiten per assolir la màxima qualitat. On és, aquí, aquesta gent? Recordeu que TV3 encara produeix i coprodueix programes no informatius? Seria interessant que la direcció comptés amb persones realment expertes i de prestigi –de dins o de fora- per gestionar aquesta part de l’antena que a tot arreu es considera fonamental, i que és la que –més enllà dels telenotícies- surt cada dia a competir en elprime time amb la resta de cadenes. No ens podem creure que la CCMA deixi les estratègies que ens haurien de garantir la supervivència en mans inexpertes, inexpertes fins i tot en l’elaboració de simples programes d’entreteniment. No dubtem de la bona voluntat de ningú, ni de la seva dedicació, ni de la seva disposició al diàleg i les seves ganes d’aprendre’n...però potser ara TV3 necessita molt més que això. O potser és que es planteja regalar per fi a l’empresa privada tot aquest pastís de producció que ja fa temps que ens estan venent com a marrón? I la responsabilitat de la TV pública, el mandat social, i totes aquelles coses de les que se’n recorden una mica el dia de la Marató i per la festa dels Súpers? No teniem l’obligació de fer programes dignes, etcètera? Perquè, amb tot l’afecte del món als imprescindibles companys d’informatius: TV3 és molt més que els telenotícies, els esports, els 30’ i els especials. També són les ficcions, les telenovel.les, els documentals, els concursos, els magazines i els divulgatius, el pur entreteniment, els formats més o menys nous i més o menys difícils de classificar, els realities, els infantils, la cavalcada de Reis i les cantades d'havaneres. Cal saber-ne, per fer tot això. I cal saber-ne molt per fer-ho amb pocs recursos, amb poc personal i molt desmotivat, amb una estructura rovellada i poc flexible, burocratitzada, amb una direcció molt allunyada de la realitat diària de la producció (i sovint girada d’esquenes). La gent que fem programes teniem l’esperança –segurament absurda- que algun dia per fi vindria gent sàvia, experta, valenta, amb ganes d’escoltar i capacitat de respondre, capaços de liderar i d’inventar, ràpida per moure’s en aquest escenari canviant. Amb aquesta capacitat de liderat que donen l’experiència i el prestigi, dins i fora de la casa. Però ja veiem que no, que hem perdut una altra oportunitat. I quina llàstima, perquè tal com van les coses, ja no en deuen quedar gaires, d’oportunitats. I quina llàstima, també, per qui es creia que TV3 podria ser, realment, un instrument al servei d’un país nou i millor. Perquè és evident que això els qui manen –sobre la tele i sobre el país- no s’ho creuen ni de broma.