25 anys de lluita per la professionalitat i contra la manipulació

1985/1986, a Numància i a Sant Joan Despí : es fan les primeres reunions clandestines, i els primers esborranys, de cara a la consecució d’un Estatut de Redacció. El motiu que fa aplegar voluntats de professionals diversos de la redacció és la manipulació informativa i els discos sol.licitats al servei del govern. Plantejada la proposta a la direcció de TVC, és rebutjada. L’únic Estatut de Redacció vigent és el d’El País.

1991 : el Col.legi de Periodistes, d’acord amb sindicats i comitès d’empresa de diferents mitjans, entre ells TV3, aprova l’Estatut Marc de Redacció, que afavorirà en pocs anys la creació dels Estatuts d’El Periódico i de La Vanguardia.

1992 : s’aprova en el II Congrés de Periodistes Catalans el Codi Deontològic elaborat pel Col.legi de Periodistes. El mateix Congrés, que diagnostica la precarietat i les ingerències en la feina com els principals problemes de la professió, acorda impulsar un sindicat de periodistes, com n’hi ha a la resta de països europeus, per defensar els interessos laborals i professionals dels informadors.

1993 : neix el Sindicat de Periodistes, que a través de comunicats denuncia els casos flagrants de manipulació informativa, a TV3 i a fora. A través de la secció sindical, i també en el Comitè d’empresa, reprèn la mobilització a favor de l’Estatut de Redacció.

1995 : s’encarrega un dictamen sobre un model d’Estatut de Redacció per a un mitjà audiovisual públic al catedràtic de Dret Constitucional, Marc-Carrillo i es debat a la redacció sobre l’àmbit personal de la proposta d’Estatut de Redacció que elabora una Comissió mixta del Comitè d’empresa i de membres de la redacció. No hi ha acord i el moviment decau fins una nova oportunitat. En tot cas, continua la negativa a acceptar un Estatut des de la direcció general i des de la direcció de TVC, amb l’argument que no calia, que afavoriria l’assemblearisme, etc.

.

1997 : el Congrés dels Diputats aprova la Llei de la Clàusula de Consciència, que va més enllà de la interpretació tradicional, segons la qual es garantia una indemnització digna al periodista que marxés d’un mitjà, si demostrava que hi havia hagut un canvi manifest en el seu ideari. La nova Llei contempla també que el professional té dret a negar-se a fer una informació manipulada, sense que pugui ser represaliat o acomiadat; i també a retirar la seva firma si la informació era retocada.

1998 : el Consell d’Administració de la CCRTV elabora un projecte d’Estatut Professional dels Mitjans de la Corporació (TVC i Catalunya Ràdio), que és aprovat en referèndum tot i quedar exclosos col.lectius com producció i documentació, i parcialment els OPI’s, a més del personal de programes no informatius. En el referèndum, el Comitè d’empresa organitza una votació simbòlica d’aquests col.lectius, i el Comitè Professional elegit poc després convida de forma permanent representants de producció i documentació. Quatre anys després i a proposta del Comitè Professional, plantejada al Consell d’Administració, es reforma l’Estatut Professional, i s’amplia l’àmbit personal a producció i documentació.

L’Estatut permet oficialitzar el dret dels professionals a firmar les seves peces (no sols les cròniques). Les denúncies del Comitè professional gaudeixen de legitimitat, en tractar-se d’un òrgan elegit per la redacció.

1999 : aviat es comprova que no n’hi ha prou de denunciar les manipulacions, o de poder negar-se a fer una informació contrària a la deontologia. Per això el Col.legi de Periodistes i el Sindicat de Periodistes, amb participació de gent de TV3, elaboren sengles documents que reclamen el canvi en les normatives dels mitjans públics, heretades de la transició i que consagren un model governamental amb la majoria de competències en mans dels directors generals, elegits pels governs, que només sobre el paper és contrarrestat per uns Consells d’Administració i unes Comissions de Control parlamentari que composen representants polítics d’acord amb els darrers resultats electorals.

Desembre 99 : es celebra el primer debat parlamentari monogràfic sobre l’Audiovisual, que acorda reformar en un termini de sis mesos la Llei de la CCRTV, per desgovernamentalitzar-la, reformar la Llei del CAC per dotar-lo de més competències, i elaborar una Llei general de l’Audiovisual per ordenar tot el sector, públic i privat. Provisionalment, s’acorda elegir el nou director general de la Corporació per consens, expressat a través del Consell d’Administració. Així és elegit Miquel Puig.

2000, 2001, 2002 : assistim a avenços i retrocessos en els espais de llibertat informativa a TV3, en funció de contradiccions internes en el partit, o la coalició, governant, que esclaten el 2002 amb la caiguda de Miquel Puig, propiciada des de la seva mateixa formació. En el camí, hi ha hagut els intents d’apartar Carles Francino dels TN, el seu ‘plante’ en un TN per l’afer Flotats-Pujals, la caiguda de Josep Mª Torrent per la mala cobertura de l’assassinat d’Ernest Lluch, etc. Afers tots ells en els quals el Comitè Professional juga un paper determinant. La reforma de la llei ha quedat aparcada al Parlament.

2003, 2004 : retorn a una direcció general nomenada pel Govern, i inici de les protestes per l’aplicació dels ‘blocs electorals’, defensats per quasi tots els partits, i si més no votats pels seus representants en el Consell d’Administració. Mantenint encara espais de llibertat amb l’arribada del tripartit, l’eix de la queixa es va desplaçant de la crítica al Govern a la de tots els partits.

2005, 2006, 2007 : diversos intents d’aprovar la nova Llei de la Corporació, que s’ha de dir CCMA, que fracassen per interessos partidistes, ara d’uns, ara d’altres. No és fins a la tardor que s’aprova la nova Llei, amb canvis de darrera hora que desnaturalitzen l’intent d’un model semblant al de la BBC que no sols desgovernamentalitzi, sinó que també eviti l’excessiva influència dels partits parlamentaris en la conformació dels seus òrgans de direcció i de gestió. A partir d’aquí, són diversos els impasses i les crisis per nomenar els membres del nou Consell de Govern, la direcció general i la direcció de TVC, inevitables en la mesura que totes les passes han estat dirigides des dels partits polítics, que teoritzen com un sa consens el repartiment en funció de la representació parlamentària, fins i tot a nivells de càrrecs de gestió.

Comentaris

Anònim ha dit…
Temps era temps en què un Cap d'Informatius confessava -cosa inhabitual- que l'apretaven "des de dalt", perquè hi havia uns caps de secció que no eren "de la corda".
Anònim ha dit…
Lapsus històric : abans de l'ampliació de l'àmbit personal de l'Estatut, el col.lectiu de Producció d'Informatius havia presentat una demanda judicial per discriminació. Quan va ser admesa, el Consell d'Administració de l'antiga CCRTV va reaccionar ràpidament i va accedir a discutir l'ampliació de l'àmbit, que es va extendre també als documentalistes.
Anònim ha dit…
I quin contracte li faran al Bassas?
especial?
Anònim ha dit…
sí. totalment cert. 25 anys de lluita per la professionalitat i contra la manipulació i demà m'afaitaràs que sóc pagesa i avui ja m'he afaitat jo tota sola.

i 25 anys i 1 dia de reescriure la història i passar-se les moltes hores d'oficina, perdó, de redacció, o de sindicalisme únic, frescs a l'estiu, i calents l'hivern, enllustrant els culs de les cadires, tot prenent cafés i copes subvencionades, llegint diaris gratis, ingressant dietes, acumulant dies de vacances, preparant viatges privats, cobrant la pasta gansa, immobilitzant material públic (quan no, directament, inutilitzant-lo), per a què les nombroses productores privades, constituides per alguns i algunes que fa 25 anys que no paren de lluitar per la professionalitat i contra la manipulació, vagin venent-nos programes i rellogant-nos personal, edificis i material, al mateix temps que, miracles de la matemàtica moderna, augmenta la plantilla, la massa salarial, el dèficit, el deute públic i, ah, que m'ho descuidava, l'explotació dels becaris i les becàries.
Anònim ha dit…
Manolis-etc. Tens una empanada mental bastant grossa. Fins i tot costa desmentir el cúmul de tòpics típics de "comentarista" anònim i irresponsable. Si fossis de la casa sabries que els que han lluitat 25 anys per la professionalitat no són els que han acumulat dietes i prebendes. En el règim anterior eren a la llista negra. I qui ha explotat i encara s'aprofita dels becaris mana ara i també abans, però això no té a veure amb els de les productores de fora, alguns jefes de les quals venien de TV3, però no havien lluitat precisament per la professionalitat. Que sembla que oblidis que en aquest context volia dir lluitar contra el comissariat polític al servei del govern, comissariat que com a l'URSS, en treia a més beneficis materials i de promoció. I tot això poc té a veure amb el dèficit, amb una plantilla que precisament no creix (però sí els caps)o amb l'increment d'una massa salarial que amenacen de congelar-nos.
Anònim ha dit…
"Costa desmentir" el comentari del (o la) Manolis?...
I tant, que costa. Mira el que t'està costant a tu.

Ah, i "si fossis de la casa", no caldria que t'ho expliqués el/la Manolis.
Ja ho sabries de primera ma, com ho sabem tots i totes.



PD en forma de pregunta curiosa:
Què hi tindrà a veure "la URSS" amb els 25 anys de lapsus ben freudians per la professionalitat i contra la manipulació?...
O sí que hi té a veure alguna cosa?...
Anònim ha dit…
Bastant freudià, sí, però el que escrius.

Els lapsus no els expliques.

La referència a l'URSS -per analogia, no per mimetisme- era perquè els règims no democràtics permeten alhora el control ideològic i la promoció material dels comissaris. "Tots i totes" recordem bé els anys de pensament únic a la casa.
Anònim ha dit…
ben bé que us ha anat a "alguns i algunes", durant els anys de "pensament -i sindicat- únic" a "la casa"...
Anònim ha dit…
CO2, desbarres.....
Anònim ha dit…
efectivament, company, què dic company, camarada,
tens tota la raó.


aquests petits burgesos que treballen i no tenen productores pròpies, com nosaltres, per tal de fer treballar -explotar?- els altres, no únicament ens desbarren.

no pas, no.

també ens desarboren, desballesten, desarmen, desarticulen, descomponen, desconcerten, descrèditen, desborden, despullen, desbarben, desboten, desbrossen, descabestren, jajjaja, desaprofiten

i ens descriuen
-per analogia, no per mimetisme, eh-

i, en fi,
ens descobreixen.


sobretot això últim, jjajjjaja.
Anònim ha dit…
ei, haveu vist el mosso saltaülls que copia el 60 Minutes de la CBS com s'ha quedat calb en una setmana?

què fort, no?
Anònim ha dit…
qui l'ha pagat el vergonyós panegíric de dimarts, en ocasió del 50 aniversari del cop militar del comandante Fidel Castro?...

i quantes vegades el penseu repetir, ad maiorem stalin (i escarni de la "classe" obrera cubana) gloriam?...
Anònim ha dit…
bon comencament

Entrades populars d'aquest blog

Salvem la nostra professionalitat

Desmuntant el Sense Ficció

La vergonyosa conxorxa de Tatxo Benet i David Madí per vendre 8 documentals a TV3