Gràcies, Ramon

 

Divendres 31 de desembre va ser l'última jornada laboral de Ramon Espuny a TV3 després d'incorporar-se a la plantilla abans de l'11 de setembre de 1983. La seva dedicació a la defensa dels treballadors i del Dret a la Informació de la ciutadania és per tots coneguda. Reproduïm aquí algunes de les valoracions fetes per companys de la Redacció.

Ramon: moltes gràcies pels anys de lluita pels nostres drets i per la dignificació de la professió. Hi has posat una energia i persistència que mai et podrem agraïr prou. Perdona si alguna vegada no t'he fet prou costat i no he participat més de tot plegat. Egoïstament ho deixava en les teves mans, perquè sabia que eren les millors. Bona jubilació!! (Esther Miró)

Ramon! Subscric paraula per paraula el que ha escrit especialment l’Esther 👆Una enorme abraçada en la gratitud per tots aquests anys! Bon futur, company! (Eduard Sanjuan)

Ramon, que siguis molt feliç a la nova etapa, i moltes gràcies per la feina que has fet per tots nosaltres.  Sempre he dit que si l’Espuny no existis, s’hauria d’haver inventat. (Albert Closas)

Gràcies Ramon, gràcies per haver despertat consciències, gràcies per lluitar per la independència de la tele i pels nostres drets, gràcies pels milers d'hores fent feina de formigueta que mai no et podrem pagar, gràcies... i a disfrutar! (Sílvia Heras)

Un personatge històric q abandona la casa, periodista, millor persona i incansable sindicalista q donava les explicacions més llargues. Et trobarem a faltar Ramon. Felicitat en la nova etapa. (Judith Casaprima)

Durant aquest temps ha treballat a les seccions d'Assignacions, Catalunya i Cultura. Però, per sobre de tot, ha estat membre de tots els comitès d'empresa formats a TV3 des de 1990, primer en candidatura unitària i, més tard, liderant la llista del Sindicat de Periodistes de forma ininterrompuda.

CANVIS A LA CORPORACIÓ : NO ERA AIXÒ

Per valorar l'anunci del PSC, ERC i Junts sobre la renovació del Consell de govern de la CCMA, ens remetem a les previsions de la Llei de la Corporació : 

 Article 7. Consell de Govern.

1. El Consell de Govern és integrat per set membres, que han d’ésser persones amb mèrits professionals rellevants. 

3. El Parlament ha d’enviar al CAC la llista de candidats a formar part del Consell de Govern de la CCMA perquè en verifiqui la idoneïtat. 

4. El CAC ha de verificar la idoneïtat dels candidats atenent d’una manera especial a: 

a) L’experiència dels candidats derivada d’haver exercit funcions d’administració, d’alta direcció, de control o d’assessorament, o funcions de responsabilitat similar en entitats públiques o privades, preferentment en el sector audiovisual. 

b) El projecte de gestió que han de presentar els candidats, que ha d’incloure necessàriament les directrius bàsiques de l’organització i de l’actuació en què, segons llur criteri, s’ha d’inspirar la CCMA. Aquest projecte ha d’ésser adequat al mandat marc del sistema públic audiovisual. 

5. El CAC ha de fer un informe sobre la capacitat i idoneïtat de cadascun dels candidats a ocupar el càrrec valorant de manera concreta els requisits a què fa referència l’apartat 4. Aquests informes han d’ésser tramesos al Parlament abans de la compareixença i l’examen públic dels candidats davant la comissió parlamentària que correspongui. Una vegada acomplerts aquests tràmits, el Parlament elegeix els membres del Consell de Govern. 

8. El vicepresident o vicepresidenta del Consell de Govern, que és elegit pel mateix Consell de Govern d’entre els seus membres. 

10. S’ha de complir la paritat de gènere entre les persones que ocupen els càrrecs de la presidència i la vicepresidència. 

Article 8. Estatut personal dels membres del Consell de Govern 

1. Els membres del Consell de Govern tenen una dedicació a temps complet al càrrec, actuen amb plena independència i neutralitat i no estan sotmesos a cap instrucció o indicació en l’exercici de llurs funcions.  

El gran interrogant és a quin CAC enviarà el Parlament la llista de candidats. El proposat pel pacte entre PSC, ERC i Junts per presidir-lo és una persona de marcat decantament polític i ideològic, amb un perfil contrari al previst a la pròpia Llei del CAC :

  Article 6. Estatut personal dels membres del CAC

 1. Els membres del Consell de l’Audiovisual de Catalunya tenen dedicació exclusiva, actuen amb plena independència i neutralitat i no estan sotmesos a cap instrucció o indicació en l’exercici de llurs funcions.  

O a la Llei Audiovisual de Catalunya :

 114. 2. Els candidats a membres del Consell de l'Audiovisual de Catalunya han de comparèixer davant una comissió parlamentària perquè aquesta n'avaluï la idoneïtat com a requisit previ al nomenament.  

Com a conclusió : les lleis s'escriuen de manera que hi pugui haver certa flexibilitat en la seva interpretació. Però això no és el que ha passat en aquest cas: l'acord dels tres grups parlamentaris significa una reescriptura de facto de la Llei de la CCMA amb un esperit partitocràtic que ens allunya del dret de la ciutadania a una televisió pública de qualitat i al seu servei. I també de la independència professional en els continguts i en la gestió empresarial.

Secció SPC TV3, Sant Joan Despí 23 de desembre de 2021

Joan Pau Escriche ens ha deixat

Barcelona, 21-X-1956 -11-XII- 2021 

 

La veu de Joan Pau Escriche interrompia els moments de calma de la Redacció amb una frase maliciosa adreçada a un company. Oye, que mañana cumples años, ¡a ver qué traes! Era una de les seves especialitats la de provocar petites o grans celebracions, fins el punt que durant uns quants mesos es va institucionalitzar l’esmorzar col·lectiu un dia a la setmana per rigorós ordre de llista. La seva afició al futbol i simpatia pel RCD Espanyol donaven també molt de joc a la Redacció els dilluns, quan es comentaven els resultats dels partit del cap de setmana. Com a perico estava en minoria, però molts dels seus interlocutors culés recorden la seva mordacitat per assenyalar fiascos del Barça i també l’honestedat per reconèixer els mèrits del rival. 

 

En Joan Pau va començar a treballar a la tele el 1986, però llavors ja tenia un recorregut professional. Havia estudiat periodisme a la UAB i va treballar a Radio Juventud, l’emissora de la Via Augusta que era part de Radio Cadena Española, l’any 1980. Allà feia crònica d’espectacles i també crítica de cinema als informatius del vespre. Aquesta dedicació va reforçar una afició al cinema que el va acompanyar tota la vida. Un any més tard va entrar a la Redacció d’ElCorreo Catalán, on va arribar de la mà d’Esther Fernández, companya d’estudis a la universitat. Al vell Correu en Joan Pau va seguir fent crònica d’espectacles, però ben aviat li va tocar fer també informació comarcal i política. 

 

El diari va tancar el novembre de 1985 i l’any següent en Joan Pau va entrar a treballar a TV3 i es va integrar a la secció Espanya d’informatius. Eren els anys de plom del terrorisme d’ETA. Sovint, la calma de la Redacció es trencava per una primera notícia d’un atemptat i els redactors havien d’anar confirmant els morts, els ferits i els danys materials. D’aquells primers anys daten dos reportatges del Joan Pau al 30 minuts, un dedicat a la protesta popular contra la construcció de l’embassament de Riaño i l’altre al tancament de les mines de carbó de León. 

 

Més tard va ascendir a sots cap de secció i li va tocar molta feina d’organització de les campanyes electorals, confegint equips i aplicant els criteris que en cada moment es tenien en compte per fer els blocs electorals. Va fer vídeos de política a molts Resums de l’any, entrevistes a polítics els caps de setmana, i balanços de governs i legislatures. Les coses es van tòrcer el 2013, quan el van fer fora de la secció de Política, juntament amb Manel Mateu. Llavors va passar al programa de debat polític setmanal .Cat que va substituir l’Àgora i va durar només dues temporades. Va ser una època que en Joan Pau va viure amb agror perquè entenia que se l’havia tret del seu hàbitat natural. Després va retornar a la secció, fins que se li va diagnosticar la malaltia que el va apartar de la feina de forma prematura. 

 

En Joan Pau estava casat amb Margarita Casanovas i tenia una filla, Blanca, que estudia periodisme. Va néixer a Barcelona, tot i que feia bandera de les arrels navarreses de la família. Tenia tres germanes. Com a navarrès vocacional, era molt afeccionat a la cuina i a menjar. Ell mateix preparava els plats que més li agradaven i amb la seva retranca particular li retreia al novio de la seva filla que fos vegà. Els últims anys va viure llargues temporades a Torredembarra, on va passar també la malaltia que ha acabat amb la seva vida de manera ràpida i cruel.

TV3 NO HA DE CANVIAR SEGONS LA "MAJORIA SOCIAL"

Dimarts, aparició del director de TV3 en el programa Planta Baixa. Critica la gravació i la difusió de les converses telefòniques de Pilar Rahola i Tatxo Benet amb David Madí, però troba normals les gestions que s'hi desvetllaven. Diu que TV3 no pot comprar els 8 capítols documentals oferts per Mediapro per raons econòmiques, no per cap altra cosa. I que el rebuig de la proposta de la productora demostra que les pressions sobre TV3 no tenen efecte. També afirma que la responsabilitat de les adquisicions de programes depèn només de les decisions professionals dels directors. Però alhora recupera la seva teoria de que el model de televisió pública s'ha d'adaptar a la majoria social de cada moment, representada pel govern de torn. Una concepció hereva del pujolisme i que contradiu tota la normativa que ens regeix : Llibre d'Estil, Llei de la CCMA, Mandat Marc audiovisual, Llei de Comunicació Audiovisual i Estatut de Catalunya, on no es trobarà cap referència a aquesta concepció. I que és la justificació de la televisió governamental que molts defensen i practiquen, sense dir-ho, però que el director exposa de manera diàfana des del dia que va prendre possessió. El que resulta inconcebible és que des del primer dia que ho va dir ningú del Consell de la Corporació, ni els membres de la Comissió de Control parlamentària ni cap diputat no hagi assenyalat que aquesta peculiar interpretació sobre la funció dels mitjans públics és totalment incompatible amb els principis d'independència, pluralitat, imparcialitat i neutralitat dels mitjans públics previstos a les lleis que ens regulen. Sant Joan Despí, 11 de novembre de 2020

La vergonyosa conxorxa de Tatxo Benet i David Madí per vendre 8 documentals a TV3

Aquest és un document invaluable que prova l'extrema utilització partidista de TV3 combinada amb el lucre descomunal d'una empresa privada que detreu diners dels impostos dels ciutadans. Tatxo Benet, com a soci de Mediapro, pulsa els botons polítics per aconseguir col·locar a TV3 vuit documentals sobre el judici del procés. La conversa mostra de forma descarnada com es mercadeja el pressupost de la Generalitat amb la implicació del secretari general del departament d'Economia, Albert Castellanos, i la consellera de Cultura, Àngels Ponsa. Enmig, la vice presidenta de la CCMA i el director de TV3, Vicent Sanchis. És evident la intencionalitat electoralista de voler programar aquests vuit documentals a la tardor, segons es desprèn de les paraules de Tatxo Benet. De fet, utilitza la precampanya a les eleccions catalanes com un argument de venda del seu producte. És també escruixidor que el preu per vuit documentals sigui de 800.000€, a 100.000€ cada peça, el doble del que solen costar de mitjana els documentals que el Sense Ficció fa en associació amb productores privades. És més, si aquests documentals es basen en les gravacions del judici, el seu cost hauria de ser inferior, doncs aquest material de base és de lliure accés. Sens dubte hi haurà estades a Waterloo i a Suïssa per fer entrevistes, però això no justifica aquests preus. El director de TV3 i la vice presidenta de la CCMA han dit al Parlament que aquests audios demostren la independència de l'empresa respecte al Govern. És patètic l'intent d'aprofitar aquesta situació per afirmar una ximpleria com aquesta després de dècades de submissió al poder. Simplement, no tenen cap credibilitat i han de plegar, igual que el consell de govern al complert. El balanç de l'experiència és brutal: la programació del Sense Ficció ha quedat desarborada durant dos mesos a causa de la programació d'aquests vuit documentals. És un insult als professionals d'aquesta casa, una burla als espectadors i una estafa als contribuents.

PARLAMENT : APLICA LA LLEI DE LA CCMA I RENOVA EL CONSELL DE GOVERN

Aquest divendres, nova sessió de la Comissió de Control de la CCMA. Un cop més assistirem a les crítiques de l'oposició a diferents continguts de TV3 o Catalunya Ràdio, acusats d’ esbiaixats o contraris al pluralisme.. També assistirem al suport majoritari dels partits del Govern a la gestió dels directius de la Corpo. Una mostra ben clara del lloc que ocupa la CCMA en la batalla política catalana. I sentirem novament les queixes contra el que son manifestacions del mal de fons instal.lat a la Corporació : el control pels partits del Govern. Podem seguir mesos i anys assistint a les mateixes crítiques, com si el que es denuncia caigués del cel, i no derivés de la cadena de comandament que comença amb la presidència del Consell i pot acabar en càrrecs intermedis d'Informatius. D’acord amb el pacte de govern que va establir el repartiment de càrrecs en cremallera. És per acabar amb això que es va modificar la Llei de la CCMA, per reformar la governança que ara respon a la majoria de govern i per dotar la Corpo i els seus mitjans de la independència i la professionalitat que han de caracteritzar uns mitjans públics. Però a quasi cinc mesos de la modificació de la llei, el Parlament és incapaç d'aplicar-la, i els grups parlamentaris no compleixen les pròpies previsions de la Llei. No s'estan donant cap pressa per renovar el Consell de govern, que és la peça clau de la l’estructura directiva de la Corporació. Més aviat prima el càlcul partidista d'ajornar aquesta elecció fins després de les pròximes eleccions. Quan justament el mandat del Consell es va fer de sis anys i no de quatre perquè la seva composició no depengués de la de la Cambra catalana. Tampoc no estan complint el que preveu la Llei, que és que abans de fer propostes de noms per al nou Consell de govern, els grups parlamentaris han d'escoltar les entitats i els grups més rellevants del sector audiovisual de Catalunya. Una consulta que els podria il.lustrar sobre quin perfil de professionals independents es reclama des de la societat, per sobre de les quotes de partit. Per això reclamem dels grups parlamentaris que siguin conseqüents amb el que van aprovar, i procedeixin a renovar el Consell de la CCMA, d’acord amb els criteris de la Llei, i amb ell les direccions dels seus mitjans -que hauran de ser elegides per concurs públic-, com a condició necessària per apartar la Corporació del mig del conflicte polític. I perquè recuperi el suport social que li escau a uns mitjans públics i que és el que ha d'assegurar la seva credibilitat i la seva viabilitat. Un cop més, recordarem que LA MILLOR DEFENSA DE TV3 I CR ÉS LA SEVA INDEPENDÈNCIA, i que SENSE MITJANS PÚBLICS LLIURES NO HI HA DEMOCRÀCIA SPC de TV3 Sant Joan Despí, 5 de març de 2020

ANY NOU, CONSELL NOU : UNA "CORPO" MILLOR ?

O més clar : aconseguirem una CCMA sense repartiment partidista de consellers, per quotes polítiques i que no busqui mantenir-hi el control del govern?. Perquè dir mitjans públics governamentalitzats és una contradicció en els termes, tot i que desafortunadament és una realitat arrelada a Espanya i a Catalunya. Fa més de dos mesos que els grups parlamentaris van aprovar per unanimitat la reforma de la Llei de la Corporació, que reverteix la contrareforma del 2012 que va eliminar la necessitat de majoria qualificada i de l'acord d'almenys tres grups per aprovar noms de candidats per al Consell de la CCMA i per prendre decisions estratègiques. Però contra el que alguns volen vendre, la modificació de la Llei no es va fer només per renovar el Consell -caducat i esgotat des de fa temps, inclosa la Vicepresidència en funcions de Presidència-, perquè això ja es podia haver fet amb l’antiga llei. I que es va intentar ara fa un any amb una operació i unes propostes de noms del tot allunyades del criteri de màxim consens, que la majoria de grups van dir fa poc que buscarien. Si hi ha nova Llei és per acabar amb la dependència governamental, que es vehicula a través de la majoria de govern en els òrgans de gestió de la Corporació i en els càrrecs directius dels seus mitjans. Però per aconseguir-ho cal que els grups no prioritzin el criteri de rendibilitat partidista proposant consellers per la seva confiança política, que en correspondència actuaran com a corretja de transmissió de les seves posicions. L'objectiu de les lleis reguladores dels mitjans públics és blindar-los davant les interferències polítiques i econòmiques, per assegurar una informació veraç, contrastada, imparcial i neutral. No pot ser, com és una llarga tradició hispànica, que els partits proposin "els seus" candidats i tots pactin votar els dels altres encara que no compleixin els requisits d'independència i professionalitat contrastades. Perquè això no respon a l'esperit del màxim consens, que implica votar un equip transversal i sense quotes, que asseguri un ampli suport social i polític als mitjans públics, i que és la millor manera de defensar la seva credibilitat i la seva viabilitat. Per evitar aquest frau als objectius de la nova Llei, aquesta contempla uns processos de selecció que han de permetre unes propostes d’acord amb els objectius de la democratització de la governança, que esquivin l'interès partidista dels grups, i facin prevaldre l'exigència de capacitació professional i d'independència política demostrades. En primer lloc, planteja la consulta als grups i entitats més rellevants del sector audiovisual de Catalunya, que "han de ser escoltats" abans que els partits facin la proposta de candidats al Consell, que han de ser avalats pel CAC i abans han d'haver presentat un pla de gestió de la Corporació. Per això esperem que tots els grups parlamentaris acceptin aquesta compareixença i iniciïn amb bon peu el compliment de la llei que van votar per unanimitat. I quan abans millor : la CCMA ho necessita. PERQUÈ LA MILLOR DEFENSA DE TV3 I DE CATALUNYA RÀDIO ÉS LA SEVA INDEPENDÈNCIA. I PERQUÈ SENSE MITJANS PÚBLICS LLIURES NO HI HA DEMOCRÀCIA SPC de TV3