Allò que la Rosa Romà no ha explicat al Parlament

 

Divendres 22 de setembre i al Parlament, la directora del Consell de Govern de la CCMA, la Rosa Romà, va anunciar que “la Catalunya Nord tornarà a tenir una presència permanent de TV3 i Catalunya Ràdio”. I la mateixa Romà també va explicar que es reforçarien les corresponsalies de les Illes Balears i el País València “duplicant el nombre d’efectius que tenen actualment”. Darrera aquest anunci tan sorollós hi ha mitges veritats, moltes incerteses i una necessària reflexió professional.

El primer que s’ha d’explicar és que el Consell de Govern de la CCMA, i els partits que li donen suport, el que fan és revertir la decisió que van prendre fa una dècada. I, implícitament, reconeixen el greu error de fa una dècada d’afeblir el mapa de corresponsalies i delegacions amb l’excusa de les famoses retallades del Brauli Duart.

El que la Rosa Romà no explica és que darrera el projecte de la pretensiosa “Unitat Estratègica de l’actualitat” hi ha un preocupant afebliment de les corresponsalies de les Illes Balears i el País Valencià. El seu primer objectiu és que els únics treballadors de la CCMA en aquestes delegacions siguin un “delegat o delegada" i un “redactor/a 3Cat”. Una estructura jeràrquica en un equip de dues persones. A més, pretenen eliminar els càmeres i els productors i posar-ho tot en mans de productores externes. Aquest és un sistema que ja s’ha revelat ineficient a les corresponsalies a l'estranger.

Hi ha la temptació que l'únic que es vulgui és fer evident la presència “institucional” de la CCMA a les Illes o al País Valencià més enllà de l’interès periodístic que ens ha de guiar. Com si el “delegat” (càrrec de lliure designació directa a diferència del de corresponsal) fos una mena d’”ambaixador”. I després tenim l’invent d’un nou perfil professional, el “redactor/a 3Cat”, un redactor confluït que hauria de fer tele, ràdio, portal, xarxes socials, continguts específics per altres programes i també per la futura OTT. Aquest model de treball l’únic que aconsegueix és empobrir la qualitat de la informació i estressar els professionals. A l’SPC hem rebut moltes queixes dels corresponsals per aquesta manera de treballar que fa que constantment estiguin pressionats fent directes mentre la informació passa per darrera seu. A banda que sovint han de gestionar les queixes dels professionals que els donen servei per les males condicions laborals als que els sotmet la productora de torn.

Quant al “reforç” anunciat a les Illes, l'únic que es fa és ocupar una plaça de redactor ràdio que aquest últim any no havia estat coberta i mantenen la resta de serveis externalitzats. I al País Valencià es pretén tenir un nou “redactor/a 3Cat” però, en canvi, en els pròxims anys es vol eliminar la plaça de l’operador d’imatge i el productor i externalitzar-ho també. Els comptes no surten.

Tots aquests anuncis han provocat preocupació a les dues corresponsalies per la inseguretat laboral i professional que els crea. No hem de passar per alt que es troben en dues comunitats autònomes governades actualment pel PP amb la ultradreta de VOX o amb el seu suport, amb un clar full de ruta en contra de tot allò referit a la llengua catalana . Aquest element fa encara més necessari disposar a totes dues delegacions d’equips propis, ben dimensionats per la feina que els tocarà fer, cohesionats i segurs. A ningú se li escapa que, per exemple, a València, de les productores que poden donar servei a la CCMA, la immensa majoria forma part de l'entorn clientelar de l'actual govern valencià.

Celebrem que es reobri la delegació de la Catalunya Nord i considerem urgent reforçar i estructurar convenientment les delegacions de les Illes Balears i el País Valencià però s’ha de fer amb criteris professionals i amb una necessària dotació de recursos. I rebutgem que aquestes delegacions siguin un possible camp de proves per un model informatiu empobridor professionalment que es pugui estendre a altres àrees de la CCMA. No volem un projecte de delegacions low-cost i ens resistirem a les pretensions del Consell de Govern de la CCMA. 

La fi de les imatges professionals, nou dany col·lateral del 3Cat

 

De les moltes consideracions que es poden fer sobre la proposta de nou model per a  les corresponsalies a València i Palma que la direcció ha posat sobre la taula, n’hi ha una que afecta especialment al col·lectiu d’operadors d’imatge : desapareixen del mapa, i s’externalitza el servei. De fet ja solament queda seva presència a la delegació de València, i la residual de Bilbao, corresponsalia que no apareix en els plans de la direcció.

Aquesta tendència a ignorar el paper essencial dels càmeres i muntadors en l’elaboració de notícies televisives, s’ha convertit en una constant. Una tendència que menysté sistemàticament les seves qualitats periodístiques, perquè la imatge també és informació.

Sota l’empara de les noves tecnologies han obert la veda perquè tothom pugui fer de tot. Poder fer de tot per acabar no fent res bé,  és a dir, deixar de fer bon periodisme, i convertir el periodisme en un selfie. Sembla que vulguin Tiktokers del periodisme on l’únic important sigui ser en un lloc concret. En la crisi del terratrèmol al Marroc hem tingut un exemple recent : selfies que no comportaven cap valor periodístic afegit. Que a més son una mostra d’instrusisme professional que caldrà analitzar i, si convé, actuar.

Sembla que qui pren les decisions en els serveis informatius d’aquesta casa ignora, o no coneix, la història del periodisme i, concretament del periodisme audiovisual. Des dels orígens del periodisme modern fins avui -passant per posar un exemple per la revolta de Tian’anmén- les imatges han estat el que més ha perdurat en la memòria i l’imaginari col·lectiu. Imatges i seqüències que han estat captades per fotògrafs i operadors de càmera. Persones amb un sentit absolut del valor periodístic del seu treball. Persones creadores d’imatges icòniques

Ara que fa quaranta anys que anem rodant pel món, caldria recordar que l’única seqüència d’imatges memorable que ha creat en exclusiva la nostra televisió la va fer un càmera quasi adolescent, el Robert Verdés, que anava amb ell el Manel Mateu, un redactor. Va ser el 12 de desembre de 1984. Fou l'accidentada detenció d’El Vaquilla. Una imatge que simbolitzava un canvi d’època: la fi d’un tipus de delinqüència que assolava la ciutat i l’anunci de la futura Barcelona olímpica.

Nosaltres, operadors d’imatge i redactors, periodistes en suma, assumim que ens trobem ara enmig d’un canvi tecnològic i ens agradaria protagonitzar-lo tots amb il·lusió.  Però el que no podem acceptar de cap manera és l’arbitrarietat, la falta de respecte i l’absència d’un projecte clar i amb criteri. Tampoc poden admetre un tipus de periodisme ostatge dels clics espasmòdics i que infantilitzi la nostra audiència. Imposar una política de fets consumats no és la millor manera de construir una nova televisió pública de qualitat, també en la imatge, al servei de la ciutadania.

Desmuntant el Sense Ficció

La rentrée ha estat moguda per l’anunci de reformulació de la programació de les nits de dimarts, que passen a tenir un nom genèric de NIts Sense Ficció. La maniobra aigualeix el programa de documentals de TV3 que acumula reconeixements i records d’audiència. A la mateixa franja compartirà espai amb sèries documentals gestionades des del CPA o productes que arribaran des del departament d’Esports. La cirereta és la desaparició de les presentacions, tant del Sense Ficció com del 30’.

Les explicacions que ha donat la direcció resulten confuses i incomprensibles per la gent que treballa en aquests programes. Creix el temor a una agenda oculta que pugui conduir a la disminució dels recursos en successives etapes i, en últim terme, a la desaparició dels equips propis de producció de documentals.

La jugada ve a continuació del desmuntatge del departament de No Diaris que s’ha fet els últims anys. Ha estat el cas de  l’Àgora, El Medi Ambient, Parlament,  Món 3, Tot un Món i Valor Afegit.

La retallada dels programes informatius propis té un efecte demolidor sobre el relat crític de l’actualitat que cal fer des de la televisió pública. És en aquests espais on el periodisme audiovisual té més possibilitats d’explicar la realitat de forma rica i complexa, pel benefici de tota la societat catalana. L’oferta d’informatius diaris és insuficient per aquest propòsit, ja que  té unes enormes limitacions per tractar els temes amb profunditat.

La tendència de fons de la casa és a reduir continguts forts i augmentar l'entreteniment, una forma d'infantilitzar l'audiència que pot interessar molt els partits polítics i també les productores audiovisuals, cada cop més relacionades amb els mateixos partits.

Davant aquestes amenaces cal aixecar la veu de nou i reclamar un canvi de guió, si és que la direcció actual vol tenir alguna credibilitat. 

16 Noves places d'ENG

Finalitzat el concurs d'ENG, 8 companys i companyes ja han rebut la proposta per passar a tenir contracte indefinit a TV3. A tots 8 els felicitem perquè ha estat un llarg procés, en què a més de posar a prova la seva capacitació també han hagut de demostrar molta paciència.

L'assignació d'algunes d'aquestes 8 primeres places no s'ha fet tal com preveu el nostre conveni, per ordre de llista, sinó fent cas d'unes altres llistes "fantasma" de delegacions (incloent Madrid, que mai no ha tingut ENG) sense cap prova específica, en contra del que s'havia anunciat un cop iniciat el procés. I, a més, als qui vagin a delegacions se'ls ha restringit durant dos anys el seu dret a la mobilitat interna. 

Ha estat un concurs amb un dèficit clar de transparència, condicionat pels desitjos dels representants de la direcció d'Informatius al tribunal. 

Des de l'SPC ens hem posat a treballar per restituir el dret dels companys i companyes que ja han resultat perjudicats per aquesta manera d'assignar les noves places. I l'única manera de fer-ho és exigir a la CCMA que en els pròxims mesos ofereixi una plaça a la plantilla als 16 perjudicats.  

Si no és així, caldrà buscar altres formes de fer complir tot allò que preveu el nostre conveni.

Exigim també al departament de Recursos Humans i d'Informatius un respecte absolut de l'ordre de la llista general en l'assignació de nova contractació temporal, després de molt de temps d'una discrecionalitat impròpia d'un mitjà públic. I advertim que estarem molt atents als pròxims concursos de redactors, on ja hem detectat elements que en poden fer qüestionar el resultat final. 

L'SPC també fa costat als companys que han estat exclosos del concurs d'ajudants de realització tot i tenir una llarga experiència en l'àrea d'imatge. És evident que la promoció interna és una gran assignatura pendent a la CCMA, perquè massa sovint només funciona a caprici dels caps de torn. 

Finalment, informar-vos que la nostra candidatura està pendent de la reclamació formulada al Portal de la Transparència de la Generalitat perquè hem reclamat precisament la màxima transparència als famosos processos de selecció dels llocs de nivell H, on ara han imposat l'anonimat dels aspirants.

HOpacitat, igualtat, mèrit, capacitat i transparència?

 

 

Ja fa temps la candidatura de l’SPC estem denunciat la falta de transparència dels concursos de promoció interna i públics, per cobrir llocs de comandament o “d’especial responsabilitat” dels nivells H i O.

L’any 2018, un informe  de la Sindicatura de Comptes de Catalunya advertia la CCMA, que la provisió de vacants dels llocs de nivell H també havia de garantir, com en la resta de llocs de treball del conveni de TVC, “els principis d’igualtat, mèrit i capacitat”, així com de transparència i publicitat.

Tot i que la mateixa Sindicatura instava la CCMA a fixar un procediment específic per a la provisió d'aquests llocs que garantís els principis esmentats, el nou protocol elaborat pel Consell de la CCMA n’excloïa els directors i sots directors de programes i seguia restringint molt el control que des de la representació dels treballadors es podia tenir dels concursos nivell H per garantir la transparència del procés.

Fa unes setmanes, des de la CCMA, es va informar que la Direcció d’Organització, Processos i Recursos Humans que dirigeix el Romà Vilanova participaria de manera directa en el procés de selecció.

I aquesta setmana el portal ha publicat la relació d’admesos “pel procés de selecció intern de mobilitat geogràfica per a la corresponsalia conjunta a París” i per primer cop i de manera unilateral  s’ha decidit ocultar el nom del candidats. Creiem que no hi ha cap argument que justifiqui que els processos de selecció de nivell H tinguin el privilegi d’una pretesa confidencialitat que contravé la pràctica habitual cada cop que algú de nosaltres es presenta a un concurs de promoció interna o públic a la CCMA.

El primer perill que presenta la decisió de no fer públics els candidats a ocupar un lloc de treball de nivell H és que aquesta opacitat augmenti la discrecionalitat de la direcció en la presa de decisions. I un altre, que des de la direcció de Recursos Humans es decideixi que cap treballador de la CCMA compleix amb els requisits d’idoneïtat, sense que els representants dels treballadors ho puguem rebatre, i que immediatament el vagin a buscar al sector privat, via concurs públic i passi a ser un treballador fix de la plantilla.

En canvi, des de fa temps estem reclamant, de moment sense èxit, al Departament de Recursos Humans una relació detallada dels treballadors amb el nivell H i O per la sospita que aprofitant les possibilitats de contractació per les jubilacions de molts companys i la “taxa  de reposició” que permet la Generalitat, la plantilla de la CCMA s’està engreixant per dalt. En vam tenir un primer exemple quan a finals de febrer es va fer públic l’organigrama  de la CCMA.

Per tot plegat, des l’SPC ens reafirmen en allò que fa temps que venim reclamant. La selecció a la CCMA s’ha de fer amb uns criteris estrictament professionals i en un procés el màxim de transparent, i denunciem la creixent HOpacitat que està aplicant la direcció de la CCMA.

Cal publicar els noms dels aspirants a la corresponsalia de París.