TV3 NO HA DE CANVIAR SEGONS LA "MAJORIA SOCIAL"

Dimarts, aparició del director de TV3 en el programa Planta Baixa. Critica la gravació i la difusió de les converses telefòniques de Pilar Rahola i Tatxo Benet amb David Madí, però troba normals les gestions que s'hi desvetllaven. Diu que TV3 no pot comprar els 8 capítols documentals oferts per Mediapro per raons econòmiques, no per cap altra cosa. I que el rebuig de la proposta de la productora demostra que les pressions sobre TV3 no tenen efecte. També afirma que la responsabilitat de les adquisicions de programes depèn només de les decisions professionals dels directors. Però alhora recupera la seva teoria de que el model de televisió pública s'ha d'adaptar a la majoria social de cada moment, representada pel govern de torn. Una concepció hereva del pujolisme i que contradiu tota la normativa que ens regeix : Llibre d'Estil, Llei de la CCMA, Mandat Marc audiovisual, Llei de Comunicació Audiovisual i Estatut de Catalunya, on no es trobarà cap referència a aquesta concepció. I que és la justificació de la televisió governamental que molts defensen i practiquen, sense dir-ho, però que el director exposa de manera diàfana des del dia que va prendre possessió. El que resulta inconcebible és que des del primer dia que ho va dir ningú del Consell de la Corporació, ni els membres de la Comissió de Control parlamentària ni cap diputat no hagi assenyalat que aquesta peculiar interpretació sobre la funció dels mitjans públics és totalment incompatible amb els principis d'independència, pluralitat, imparcialitat i neutralitat dels mitjans públics previstos a les lleis que ens regulen. Sant Joan Despí, 11 de novembre de 2020

La vergonyosa conxorxa de Tatxo Benet i David Madí per vendre 8 documentals a TV3

Aquest és un document invaluable que prova l'extrema utilització partidista de TV3 combinada amb el lucre descomunal d'una empresa privada que detreu diners dels impostos dels ciutadans. Tatxo Benet, com a soci de Mediapro, pulsa els botons polítics per aconseguir col·locar a TV3 vuit documentals sobre el judici del procés. La conversa mostra de forma descarnada com es mercadeja el pressupost de la Generalitat amb la implicació del secretari general del departament d'Economia, Albert Castellanos, i la consellera de Cultura, Àngels Ponsa. Enmig, la vice presidenta de la CCMA i el director de TV3, Vicent Sanchis. És evident la intencionalitat electoralista de voler programar aquests vuit documentals a la tardor, segons es desprèn de les paraules de Tatxo Benet. De fet, utilitza la precampanya a les eleccions catalanes com un argument de venda del seu producte. És també escruixidor que el preu per vuit documentals sigui de 800.000€, a 100.000€ cada peça, el doble del que solen costar de mitjana els documentals que el Sense Ficció fa en associació amb productores privades. És més, si aquests documentals es basen en les gravacions del judici, el seu cost hauria de ser inferior, doncs aquest material de base és de lliure accés. Sens dubte hi haurà estades a Waterloo i a Suïssa per fer entrevistes, però això no justifica aquests preus. El director de TV3 i la vice presidenta de la CCMA han dit al Parlament que aquests audios demostren la independència de l'empresa respecte al Govern. És patètic l'intent d'aprofitar aquesta situació per afirmar una ximpleria com aquesta després de dècades de submissió al poder. Simplement, no tenen cap credibilitat i han de plegar, igual que el consell de govern al complert. El balanç de l'experiència és brutal: la programació del Sense Ficció ha quedat desarborada durant dos mesos a causa de la programació d'aquests vuit documentals. És un insult als professionals d'aquesta casa, una burla als espectadors i una estafa als contribuents.

PARLAMENT : APLICA LA LLEI DE LA CCMA I RENOVA EL CONSELL DE GOVERN

Aquest divendres, nova sessió de la Comissió de Control de la CCMA. Un cop més assistirem a les crítiques de l'oposició a diferents continguts de TV3 o Catalunya Ràdio, acusats d’ esbiaixats o contraris al pluralisme.. També assistirem al suport majoritari dels partits del Govern a la gestió dels directius de la Corpo. Una mostra ben clara del lloc que ocupa la CCMA en la batalla política catalana. I sentirem novament les queixes contra el que son manifestacions del mal de fons instal.lat a la Corporació : el control pels partits del Govern. Podem seguir mesos i anys assistint a les mateixes crítiques, com si el que es denuncia caigués del cel, i no derivés de la cadena de comandament que comença amb la presidència del Consell i pot acabar en càrrecs intermedis d'Informatius. D’acord amb el pacte de govern que va establir el repartiment de càrrecs en cremallera. És per acabar amb això que es va modificar la Llei de la CCMA, per reformar la governança que ara respon a la majoria de govern i per dotar la Corpo i els seus mitjans de la independència i la professionalitat que han de caracteritzar uns mitjans públics. Però a quasi cinc mesos de la modificació de la llei, el Parlament és incapaç d'aplicar-la, i els grups parlamentaris no compleixen les pròpies previsions de la Llei. No s'estan donant cap pressa per renovar el Consell de govern, que és la peça clau de la l’estructura directiva de la Corporació. Més aviat prima el càlcul partidista d'ajornar aquesta elecció fins després de les pròximes eleccions. Quan justament el mandat del Consell es va fer de sis anys i no de quatre perquè la seva composició no depengués de la de la Cambra catalana. Tampoc no estan complint el que preveu la Llei, que és que abans de fer propostes de noms per al nou Consell de govern, els grups parlamentaris han d'escoltar les entitats i els grups més rellevants del sector audiovisual de Catalunya. Una consulta que els podria il.lustrar sobre quin perfil de professionals independents es reclama des de la societat, per sobre de les quotes de partit. Per això reclamem dels grups parlamentaris que siguin conseqüents amb el que van aprovar, i procedeixin a renovar el Consell de la CCMA, d’acord amb els criteris de la Llei, i amb ell les direccions dels seus mitjans -que hauran de ser elegides per concurs públic-, com a condició necessària per apartar la Corporació del mig del conflicte polític. I perquè recuperi el suport social que li escau a uns mitjans públics i que és el que ha d'assegurar la seva credibilitat i la seva viabilitat. Un cop més, recordarem que LA MILLOR DEFENSA DE TV3 I CR ÉS LA SEVA INDEPENDÈNCIA, i que SENSE MITJANS PÚBLICS LLIURES NO HI HA DEMOCRÀCIA SPC de TV3 Sant Joan Despí, 5 de març de 2020

ANY NOU, CONSELL NOU : UNA "CORPO" MILLOR ?

O més clar : aconseguirem una CCMA sense repartiment partidista de consellers, per quotes polítiques i que no busqui mantenir-hi el control del govern?. Perquè dir mitjans públics governamentalitzats és una contradicció en els termes, tot i que desafortunadament és una realitat arrelada a Espanya i a Catalunya. Fa més de dos mesos que els grups parlamentaris van aprovar per unanimitat la reforma de la Llei de la Corporació, que reverteix la contrareforma del 2012 que va eliminar la necessitat de majoria qualificada i de l'acord d'almenys tres grups per aprovar noms de candidats per al Consell de la CCMA i per prendre decisions estratègiques. Però contra el que alguns volen vendre, la modificació de la Llei no es va fer només per renovar el Consell -caducat i esgotat des de fa temps, inclosa la Vicepresidència en funcions de Presidència-, perquè això ja es podia haver fet amb l’antiga llei. I que es va intentar ara fa un any amb una operació i unes propostes de noms del tot allunyades del criteri de màxim consens, que la majoria de grups van dir fa poc que buscarien. Si hi ha nova Llei és per acabar amb la dependència governamental, que es vehicula a través de la majoria de govern en els òrgans de gestió de la Corporació i en els càrrecs directius dels seus mitjans. Però per aconseguir-ho cal que els grups no prioritzin el criteri de rendibilitat partidista proposant consellers per la seva confiança política, que en correspondència actuaran com a corretja de transmissió de les seves posicions. L'objectiu de les lleis reguladores dels mitjans públics és blindar-los davant les interferències polítiques i econòmiques, per assegurar una informació veraç, contrastada, imparcial i neutral. No pot ser, com és una llarga tradició hispànica, que els partits proposin "els seus" candidats i tots pactin votar els dels altres encara que no compleixin els requisits d'independència i professionalitat contrastades. Perquè això no respon a l'esperit del màxim consens, que implica votar un equip transversal i sense quotes, que asseguri un ampli suport social i polític als mitjans públics, i que és la millor manera de defensar la seva credibilitat i la seva viabilitat. Per evitar aquest frau als objectius de la nova Llei, aquesta contempla uns processos de selecció que han de permetre unes propostes d’acord amb els objectius de la democratització de la governança, que esquivin l'interès partidista dels grups, i facin prevaldre l'exigència de capacitació professional i d'independència política demostrades. En primer lloc, planteja la consulta als grups i entitats més rellevants del sector audiovisual de Catalunya, que "han de ser escoltats" abans que els partits facin la proposta de candidats al Consell, que han de ser avalats pel CAC i abans han d'haver presentat un pla de gestió de la Corporació. Per això esperem que tots els grups parlamentaris acceptin aquesta compareixença i iniciïn amb bon peu el compliment de la llei que van votar per unanimitat. I quan abans millor : la CCMA ho necessita. PERQUÈ LA MILLOR DEFENSA DE TV3 I DE CATALUNYA RÀDIO ÉS LA SEVA INDEPENDÈNCIA. I PERQUÈ SENSE MITJANS PÚBLICS LLIURES NO HI HA DEMOCRÀCIA SPC de TV3

CONTRA LA NOVA INTROMISSIÓ DE LA JUNTA ELECTORAL EN LA TASCA INFORMATIVA

Prohibint un cop més la utilització de determinades paraules i expressions políticament conflictives, la Junta Electoral interfereix un altre cop en la tasca informativa dels professionals de TV3 i de Catalunya Ràdio, en una nova mostra d'intervencionisme, contrari a la llibertat d'informació contemplada a l'article 20 de la Constitució, que descarta tota mesura de censura prèvia. Igual que hem rebutjat durant anys la imposició dels blocs electorals, contraris als criteris professionals i també als d'igualtat, imparcialitat i neutralitat previstos a la llei que ens regeix, de la mateixa manera rebutgem amb més força encara que des d'instàncies judicials o administratives s'entri en els continguts informatius, en una clara vulneració de la feina d'informar i de la deontologia professional. Si els termes prohibits han provocat debat professional a les redaccions, i si la decisió acordada va ser la de donar llibertat als informadors perquè empressin els mots i les expressions que consideressin adients, no ha de ser la Junta Electoral la que vingui a corregir i a censurar els continguts informatius. Ja hi ha instàncies professionals o l'autoritat audiovisual per opinar al respecte. La llibertat d'informació no es pot limitar de manera tan arbitrària, aplicant-se només a uns mitjans, i a més, per a un període artificial com el de la campanya electoral. Per això caldria derogar els apartats de la LOREG que permeten aquestes intromissions. Defensem la independència dels mitjans de la Corporació de totes les pressions i ingerències, i en primer lloc de les externes a la professió i als mitjans. SENSE MITJANS PÚBLICS LLIURES NO HI HA DEMOCRÀCIA. SPC de TV3 Sant Joan Despí, 8 d'octubre de 2019

LA MILLOR DEFENSA DE TV3 ÉS LA SEVA INDEPENDÈNCIA

Som a tocar de la intensificació d'un conflicte polític que marcarà la història del país i que determinarà el futur de la CCMA i de TV3. Un conflicte que comporta una amenaça real d'intervenció de l'Estat sobre els mitjans de la Corporació. Sabem que va anar de poc que el 155 de l'any 2017 no s'apliqués a TV3 i Catalunya Ràdio, i que un dels motius va ser el temor a l'escàndol europeu per interferir en la llibertat d'informació. I el fet que els mitjans de la CCMA depenen formalment del Parlament, i no del Govern. Sembla clar llavors que la millor forma de blindar-nos davant el perill d'intervenció és assegurar la nostra independència, prevista a la llei de la CCMA però impedida pel reglament que atorga el control dels òrgans de gestió a la majoria de govern. Això no vol dir que sent més independents i alliberant-nos del control dels partits del govern català estiguéssim del tot lliures d'algun intent d'intervenció estatal. Però reforçaria molt més que ara els arguments de que un ens independent (en teoria tot i que no en la pràctica), no pot ser interferit pel govern de l'Estat. Per això i des de fa temps no ajuden gens els continguts de molts programes i tertúlies de TV3, i també en part en els Informatius, clarament connotats a favor del Procés. Perquè els mitjans públics els finança tota la ciutadania i es deuen a tota ella, no a una part. Al marge de l'opinió del poder polític i de la que tinguem els treballadors. No pot ser que TV3 apliqui una tradició tan hispànica i tan poc republicana com que ha de reflectir sobretot la suposada "majoria social" i la majoria política, que no deixen de ser conjunturals. Perquè això és tant com dir que a cada canvi de govern ha de canviar el model dels mitjans públics, quan aquests han de ser un afer de país que reclama un ampli consens per dotar-los d'estabilitat i allunyar-los de la confrontació partidista. La dependència del govern de torn no és la norma als països democràtics del nostre entorn, i les regulacions europees son clares sobre la necessitat de la independència dels mitjans públics. Ara és a punt de ser aprovada en el Parlament de Catalunya la proposició de llei acordada en ponència per unanimitat de tots els grups, que retorna la governança de la Corporació al criteri de majoria reforçada de 2/3, i a proposta d'almenys tres grups, per elegir els membres del Consell de la CCMA i del CAC. És una oportunitat per avançar cap a uns mitjans veritablement públics, amb independència professional i empresarial, que respongui fidelment al mandat parlamentari d'oferir una programació i una informació de qualitat, per ajudar a la formació d'una opinió pública democràtica. Creiem que aquesta és la millor aportació que es pot fer des de TV3 i CR per no ser part del conflicte sino, al contrari, contribuir a la seva solució aportant tots els punts de vista i no afavorint-ne uns, que casualment son els del poder polític. Per protegir-nos de les amenaces d'intervenció estatal, pel fet d'haver-nos portat al mig del conflicte polític, la millor defensa és la nostra independència, perquè depenem del Parlament, que reflecteix la societat catalana i que és plural per definició, al marge de les majories de cada moment. SENSE MITJANS PÚBLICS LLIURES NO HI HA DEMOCRÀCIA SPC de TV3 Sant Joan Despí, 7 d’0ctubre de 2019

Quim Torra i Ricard Ustrell ens visiten

Hem començat el mes de juny amb la visita del president Quim Torra, que va ser entrevistat a Els Matins amb motiu del primer aniversari del seu govern. És una novetat que el president de la Generalitat vagi al programa matinal, fins ara se li feien entrevistes institucionals al palau i les últimes les havia fet el director de l'empresa, Vicent Sanchis. El dia abans Torra havia fet una roda de premsa, però això els devia semblar insuficient als responsables de comunicació del Govern, que van decidir encarregar una entrevista a TV3, el seu territori feudal. Un altre que també sembla servir fidelment el seu senyor és Ricard Ustrell, que vindrà a la tele a fer l'enèsim programa paracaigudista. Va començar amb el Preguntes Freqüents, després van ser els Quatre Gats i ara ens sorprendrà amb un nou format que es diu copiat de Al Rojo vivo, però en clau indepe. Realment és tan brillant aquest jove periodista de 28 anys per tenir aquesta trajectòria? La resposta, com passa sempre a la Nostra, no és professional. És política i té nom propi: Brauli Duart.