dilluns, 27 de juny de 2022

Selecció llocs nivell H “CONCURSOS” MARCATS?

 
Sota l’epígraf de “procés de selecció”, el Departament de Recursos Humans de TVC publica al nostre portal corporatiu els anuncis per cobrir llocs de comandament o "d'especial dedicació", que en algun cas ja circula que estan adjudicats. El fet que aquests “concursos” apareguin en el mateix espai on es convoquen la resta de concursos de provisió de vacants regulats pel conveni provoca confusió entre la plantilla.
 
El conveni col·lectiu de TVC inclou el nivell retributiu H de llocs de “comandament o especial responsabilitat”, que són de lliure designació i on el nivell retributiu el fixa unilateralment la direcció. Res a veure amb tot el procés que se segueix en els nivells de la A a la G, on els representants dels treballadors formen part del tribunal corresponent.

Però l’any 2018, un informe  de la Sindicatura de Comptes de Catalunya informava la CCMA, SA que la provisió de vacants dels llocs de nivell H també havia de garantir, com en la resta de categories del conveni de TVC, “els principis d’igualtat, mèrit i capacitat”. I la mateixa Sindicatura de Comptes instava la CCMA a fixar un procediment específic per a la provisió d'aquests llocs que garantís els principis esmentats.

Tot i les al·legacions contràries presentades inicialment, la CCMA va acabar creant un procediment específic per a la provisió d’aquests llocs de treball de nivell H, del qual incomprensiblement exclouen els directors i sotsdirectors de programa, dient que són encàrrecs puntuals. Segons aquest protocol, la direcció de l’àrea o el cap de departament corresponent i el cap de selecció de Recursos Humans són les úniques dues persones que estableixen els requisits, valoren les candidatures i seleccionen el candidat que consideren idoni. Els representants dels treballadors només tenen dret a ser informats dels candidats presentats i seleccionats, i dels motius que han portat a la designació final.

El nombre de llocs de treball nivell H a TVC s’ha anat incrementant aquestes darrers anys (uns 200), sense una raó prou ben explicada, més enllà l’eludir els processos habituals de provisió que preveu el nostre conveni. Perquè va ser el mateix departament de RH el que unilateralment va traslladar alguns llocs de treball al nivell H, com els corresponsals a l'estranger o els conductors dels TNs més grans.

Considerem que el procés de selecció ad-hoc de la CCMA segueix sense complir els principis d’igualtat, mèrit i capacitat que requeria el Síndic de Comptes. Tenim clar que la provisió d’aquests llocs de treball s’hauria de basar en uns criteris estrictament professionals i en un procés transparent. Perquè en un mitjà públic, la “discrecionalitat” i les opinions personals i subjectives dels caps de torn no haurien de tenir cabuda.

Des de fa temps, els treballadors desconfiem d’aquests “processos de selecció” perquè sovint el desenllaç del procés s’intueix ja abans d’iniciar-se. I és que sovint del contingut dels requisits i dels aspectes poc objectivables a valorar s’infereix fàcilment l’elecció. Tenim alguns exemples recents, i per citar-ne un: l’aparició com a “criteri” sense precedents d’un valor tan subjectiu com la “notorietat”, per sobre de les capacitats objectives dels candidats.

Aquesta “discrecionalitat” en què aspectes objectivables com la formació, l’experiència o l’especialització queden en un segon pla només actua de fre, i provoca el desànim dels professionals amb ganes d’afrontar nous reptes. I ara que a la Corporació es parla tant de talent, no podem deixar en mans de tan poques persones i en processos tan poc equilibrats la captació d’aquest talent.

Sant Joan Despí, 27 de juny de 2022

SPC de TV3

dimarts, 26 d’abril de 2022

27 d'abril: CANVIS A MITGES

 


Aquest dimecres, el Consell de Govern de la CCMA es va comprometre a convocar el concurs públic per designar els nous directors de TV3 i Catalunya Ràdio. I també que en el mateix moment haurien de cessar en les seves funcions els actuals responsables, Vicent Sanchis i Saül Gordillo. 
El nomenament dels nous consellers es va fer segons el repartiment partidista entre PSC, ERC i Junts, defugint un consens més ampli que garantís una autèntica independència del govern de torn. Però ara toca escollir els directors d’aquests mitjans, i la selecció ha de ser amb criteris objectius i professionals. 

En aquestes primeres setmanes, els consellers de la CCMA s’han dedicat a conèixer la casa i a fer una presentació molt esquemàtica del seu pla estratègic, inspirat en el document "Els reptes de la CCMA" i en una proposta anterior del PSC. Com ja vam advertir, les generalitats del seu model de futur de mitjans de la Corporació ha topat amb la realitat actual, i, de moment, no ens consta que el govern, per exemple, hagi adquirit encara cap compromís per revertir les retallades pressupostàries d’aquesta darrera dècada. I pel que fa als treballadors, el Consell tampoc no s’ha volgut comprometre pel que fa al manteniment de la plantilla actual o a l’increment de la producció pròpia. El nou Consell, però, ha de tenir clar que qualsevol canvi de model de funcionament dels mitjans que plantegi l’haurà de fer amb la participació dels treballadors i dels seus representants, perquè la llei els hi obliga.

En aquest període de transició, ens provoca una inquietud especial el funcionament del Departament de Recursos Humans, que no sabem si es veurà afectat pels canvis. Des de fa temps ens preocupen les irregularitats en les contractacions temporals a la redacció, i hem rebut moltes queixes del funcionament de diversos concursos de selecció, que ara s’han reactivat després de molts anys sense fer-ne. I cal dir que la transparència en aquests processos forma part també de la credibilitat del mitjà.

Els nous consellers tenen davant seu el repte de desmentir els temors justificats per la forma en què van ser elegits, i d'actuar com un equip homogeni preocupat sobretot per reforçar els mitjans de la Corporació, a partir de la independència i la professionalitat dels directius i especialment dels directors de TV3 i Catalunya Ràdio. El mateix val per als nous responsables d'Informatius, una de les baules més importants per garantir la credibilitat davant de l'audiència. 
Estarem amatents que el Consell de Govern, malgrat els pecats d'origen, treballi en aquesta direcció.

SPC de TV3

Sant Joan Despí, 26 d'abril del 2022

dimarts, 8 de març de 2022

UNA RENOVACIÓ DESAPROFITADA

Aquest dimecres, el Ple del Parlament vota els membres del nou Consell de govern de la CCMA, anunciats el 23 de desembre per PSC, ERC i Junts a partir d'un acord global de renovació de tots els òrgans de nomenament parlamentari.

Com que la nova Llei de la Corpo, llargament esperada per revertir la contrareforma del 2012, reclama un mínim d'una majoria qualificada de 2/3 dels diputats, els tres grups majoritaris de la cambra han considerat que n'hi havia prou amb el seu acord, ignorant els compromisos d'aconseguir el màxim consens possible del conjunt de partits, i bandejant el criteri d'independència política que la Llei reclama per a elegir els consellers.

PSC, ERC i Junts han oblidat les afirmacions fetes a representants dels treballadors d'intentar el màxim consens per reforçar el suport polític i social a la Corporació, que li cal per assegurar la seva viabilitat.
I s'han embarcat en un intercanvi de cromos que ha ignorat l'especificitat de la Corporació, a la que s'havia d'aplicar la reforma aprovada l'octubre de 2019, i els requisits de la nova Llei, que no es redueixen a aconseguir els 2/3 a base d'acceptar cada un dels tres grups els candidats dels altres, encara que no compleixin el mínim exigible.

Aquests partits presumeixen d'haver triat els candidats a partir d'un document pactat entre ells, que incorpora gran part de les propostes d'un document anterior del PSC, i que marca una clara orientació de per on ha d'anar el futur de la Corporació. Un document que aposta per un canvi de model i de dimensió dels mitjans de la Corporació, i que els designats han hagut d'assumir com a condició per ser proposats. Sembla que ni se n'adonin que així han furtat el debat al Parlament i al nou Consell de govern el debat de cap a on ha d'anar la CCMA. De manera que això, junt amb la marcada connotació política de tots els designats, configura un panorama de plena dependència del Consell respecte de la majoria parlamentària, i en darrera instància, de la majoria governamental. Perquè tant en el CAC com en la CCMA els dos partits del govern tenen la majoria i la presidència de l'organisme.

PSC, ERC i Junts maten així la possibilitat de fer una renovació en la línia del reclamat durant dècades per les representacions professionals i sindicals dels treballadors de la Corporació i de gran part del sector de la comunicació. Que és quelcom tan senzill com garantir que els mitjans públics de la Generalitat siguin realment públics, és a dir, independents del govern de torn. I no sols no s'ha avançat en la despartidització, perquè cap dels proposats és un model d'independència professional. sinó que tampoc s'ha fet en la desgovernamentalització, en la mesura que tant TV3 com Catalunya Ràdio poden continuar sota el control dels partits del Govern, tot i que els seus directors han de passar un concurs públic. Perquè les bases d'aquest concurs les ha d'establir el nou Consell, amb la composició política ja esmentada, i està en dubte que puguin garantir una selecció objectiva i professional els qui han estat elegits sobretot per criteris polítics i han estat avalats per l'altre grup de consellers designat pels partits, el del CAC, que contra tota lògica i de manera incoherent amb les previsions de la Llei, presideix l'antic director d'El Punt Avui.

Pel que fa als continguts del document "Els reptes de la CCMA", que ha d'inspirar un nou Pla Estratègic del Consell, cal dir que al costat de generalitats com que hem de passar de ser una Corporació analògica a una digital (com si no ens haguessim mogut des del 1983) i altres llocs comuns, apunta expressions perilloses sobre la "col.laboració públicoprivada", l'alleugeriment d'una "infrastructura pesada que ha de ser més ajustada", o la confluència de redaccions com a forma d'optimitzar recursos. 

I no sols el futur de la Corporació se l'arroguen aquests tres partits, sinó que per això mateix ni esmenten, ni s'ha plantejat al 'hearing' del Parlament, el paper del Consell Assessor de Continguts i Programació, també de nomenament parlamentari, que segons la web de la CCMA és el segon "òrgan directiu" de la Corporació i que constitueix l'únic espai de participació de representants de la ciutadania com a assessors de la programació dels seus mitjans.

Per tot plegat, hem de lamentar que s'hagi desaprofitat l'ocasió per a una renovació del Consell i de la CCMA en la línia des desgovernamentalitzar i despartiditzar la seva direcció i avançar cap a una gestió basada en els criteris marcats a la Llei d'independència i professionalitat dels directius.

SPC de TV3

Sant Joan Despí, 8 de març de 2022


divendres, 31 de desembre de 2021

Gràcies, Ramon

 

Divendres 31 de desembre va ser l'última jornada laboral de Ramon Espuny a TV3 després d'incorporar-se a la plantilla abans de l'11 de setembre de 1983. La seva dedicació a la defensa dels treballadors i del Dret a la Informació de la ciutadania és per tots coneguda. Reproduïm aquí algunes de les valoracions fetes per companys de la Redacció.

Ramon: moltes gràcies pels anys de lluita pels nostres drets i per la dignificació de la professió. Hi has posat una energia i persistència que mai et podrem agraïr prou. Perdona si alguna vegada no t'he fet prou costat i no he participat més de tot plegat. Egoïstament ho deixava en les teves mans, perquè sabia que eren les millors. Bona jubilació!! (Esther Miró)

Ramon! Subscric paraula per paraula el que ha escrit especialment l’Esther 👆Una enorme abraçada en la gratitud per tots aquests anys! Bon futur, company! (Eduard Sanjuan)

Ramon, que siguis molt feliç a la nova etapa, i moltes gràcies per la feina que has fet per tots nosaltres.  Sempre he dit que si l’Espuny no existis, s’hauria d’haver inventat. (Albert Closas)

Gràcies Ramon, gràcies per haver despertat consciències, gràcies per lluitar per la independència de la tele i pels nostres drets, gràcies pels milers d'hores fent feina de formigueta que mai no et podrem pagar, gràcies... i a disfrutar! (Sílvia Heras)

Un personatge històric q abandona la casa, periodista, millor persona i incansable sindicalista q donava les explicacions més llargues. Et trobarem a faltar Ramon. Felicitat en la nova etapa. (Judith Casaprima)

Durant aquest temps ha treballat a les seccions d'Assignacions, Catalunya i Cultura. Però, per sobre de tot, ha estat membre de tots els comitès d'empresa formats a TV3 des de 1990, primer en candidatura unitària i, més tard, liderant la llista del Sindicat de Periodistes de forma ininterrompuda.



dijous, 23 de desembre de 2021

CANVIS A LA CORPORACIÓ : NO ERA AIXÒ

Per valorar l'anunci del PSC, ERC i Junts sobre la renovació del Consell de govern de la CCMA, ens remetem a les previsions de la Llei de la Corporació : 


 Article 7. Consell de Govern.
1. El Consell de Govern és integrat per set membres, que han d’ésser persones amb mèrits professionals rellevants. 
3. El Parlament ha d’enviar al CAC la llista de candidats a formar part del Consell de Govern de la CCMA perquè en verifiqui la idoneïtat. 
4. El CAC ha de verificar la idoneïtat dels candidats atenent d’una manera especial a: 
a) L’experiència dels candidats derivada d’haver exercit funcions d’administració, d’alta direcció, de control o d’assessorament, o funcions de responsabilitat similar en entitats públiques o privades, preferentment en el sector audiovisual. 
b) El projecte de gestió que han de presentar els candidats, que ha d’incloure necessàriament les directrius bàsiques de l’organització i de l’actuació en què, segons llur criteri, s’ha d’inspirar la CCMA. Aquest projecte ha d’ésser adequat al mandat marc del sistema públic audiovisual. 
5. El CAC ha de fer un informe sobre la capacitat i idoneïtat de cadascun dels candidats a ocupar el càrrec valorant de manera concreta els requisits a què fa referència l’apartat 4. Aquests informes han d’ésser tramesos al Parlament abans de la compareixença i l’examen públic dels candidats davant la comissió parlamentària que correspongui. Una vegada acomplerts aquests tràmits, el Parlament elegeix els membres del Consell de Govern. 
8. El vicepresident o vicepresidenta del Consell de Govern, que és elegit pel mateix Consell de Govern d’entre els seus membres. 
10. S’ha de complir la paritat de gènere entre les persones que ocupen els càrrecs de la presidència i la vicepresidència
Article 8. Estatut personal dels membres del Consell de Govern 
1. Els membres del Consell de Govern tenen una dedicació a temps complet al càrrec, actuen amb plena independència i neutralitat i no estan sotmesos a cap instrucció o indicació en l’exercici de llurs funcions.  

El gran interrogant és a quin CAC enviarà el Parlament la llista de candidats. El proposat pel pacte entre PSC, ERC i Junts per presidir-lo és una persona de marcat decantament polític i ideològic, amb un perfil contrari al previst a la pròpia Llei del CAC :

  Article 6. Estatut personal dels membres del CAC
 1. Els membres del Consell de l’Audiovisual de Catalunya tenen dedicació exclusiva, actuen amb plena independència i neutralitat i no estan sotmesos a cap instrucció o indicació en l’exercici de llurs funcions.  
O a la Llei Audiovisual de Catalunya :
 114. 2. Els candidats a membres del Consell de l'Audiovisual de Catalunya han de comparèixer davant una comissió parlamentària perquè aquesta n'avaluï la idoneïtat com a requisit previ al nomenament.  

Com a conclusió : les lleis s'escriuen de manera que hi pugui haver certa flexibilitat en la seva interpretació. Però això no és el que ha passat en aquest cas: l'acord dels tres grups parlamentaris significa una reescriptura de facto de la Llei de la CCMA amb un esperit partitocràtic que ens allunya del dret de la ciutadania a una televisió pública de qualitat i al seu servei. I també de la independència professional en els continguts i en la gestió empresarial.

Secció SPC TV3, Sant Joan Despí 23 de desembre de 2021

dissabte, 11 de desembre de 2021

Joan Pau Escriche ens ha deixat

Barcelona, 21-X-1956 -11-XII- 2021 
 
La veu de Joan Pau Escriche interrompia els moments de calma de la Redacció amb una frase maliciosa adreçada a un company. Oye, que mañana cumples años, ¡a ver qué traes! Era una de les seves especialitats la de provocar petites o grans celebracions, fins el punt que durant uns quants mesos es va institucionalitzar l’esmorzar col·lectiu un dia a la setmana per rigorós ordre de llista. La seva afició al futbol i simpatia pel RCD Espanyol donaven també molt de joc a la Redacció els dilluns, quan es comentaven els resultats dels partit del cap de setmana. Com a perico estava en minoria, però molts dels seus interlocutors culés recorden la seva mordacitat per assenyalar fiascos del Barça i també l’honestedat per reconèixer els mèrits del rival. 
 
En Joan Pau va començar a treballar a la tele el 1986, però llavors ja tenia un recorregut professional. Havia estudiat periodisme a la UAB i va treballar a Radio Juventud, l’emissora de la Via Augusta que era part de Radio Cadena Española, l’any 1980. Allà feia crònica d’espectacles i també crítica de cinema als informatius del vespre. Aquesta dedicació va reforçar una afició al cinema que el va acompanyar tota la vida. Un any més tard va entrar a la Redacció d’ElCorreo Catalán, on va arribar de la mà d’Esther Fernández, companya d’estudis a la universitat. Al vell Correu en Joan Pau va seguir fent crònica d’espectacles, però ben aviat li va tocar fer també informació comarcal i política. 
 
El diari va tancar el novembre de 1985 i l’any següent en Joan Pau va entrar a treballar a TV3 i es va integrar a la secció Espanya d’informatius. Eren els anys de plom del terrorisme d’ETA. Sovint, la calma de la Redacció es trencava per una primera notícia d’un atemptat i els redactors havien d’anar confirmant els morts, els ferits i els danys materials. D’aquells primers anys daten dos reportatges del Joan Pau al 30 minuts, un dedicat a la protesta popular contra la construcció de l’embassament de Riaño i l’altre al tancament de les mines de carbó de León. 
 
Més tard va ascendir a sots cap de secció i li va tocar molta feina d’organització de les campanyes electorals, confegint equips i aplicant els criteris que en cada moment es tenien en compte per fer els blocs electorals. Va fer vídeos de política a molts Resums de l’any, entrevistes a polítics els caps de setmana, i balanços de governs i legislatures. Les coses es van tòrcer el 2013, quan el van fer fora de la secció de Política, juntament amb Manel Mateu. Llavors va passar al programa de debat polític setmanal .Cat que va substituir l’Àgora i va durar només dues temporades. Va ser una època que en Joan Pau va viure amb agror perquè entenia que se l’havia tret del seu hàbitat natural. Després va retornar a la secció, fins que se li va diagnosticar la malaltia que el va apartar de la feina de forma prematura. 
 
En Joan Pau estava casat amb Margarita Casanovas i tenia una filla, Blanca, que estudia periodisme. Va néixer a Barcelona, tot i que feia bandera de les arrels navarreses de la família. Tenia tres germanes. Com a navarrès vocacional, era molt afeccionat a la cuina i a menjar. Ell mateix preparava els plats que més li agradaven i amb la seva retranca particular li retreia al novio de la seva filla que fos vegà. Els últims anys va viure llargues temporades a Torredembarra, on va passar també la malaltia que ha acabat amb la seva vida de manera ràpida i cruel.

dissabte, 14 de novembre de 2020

TV3 NO HA DE CANVIAR SEGONS LA "MAJORIA SOCIAL"

Dimarts, aparició del director de TV3 en el programa Planta Baixa. Critica la gravació i la difusió de les converses telefòniques de Pilar Rahola i Tatxo Benet amb David Madí, però troba normals les gestions que s'hi desvetllaven. Diu que TV3 no pot comprar els 8 capítols documentals oferts per Mediapro per raons econòmiques, no per cap altra cosa. I que el rebuig de la proposta de la productora demostra que les pressions sobre TV3 no tenen efecte. També afirma que la responsabilitat de les adquisicions de programes depèn només de les decisions professionals dels directors. Però alhora recupera la seva teoria de que el model de televisió pública s'ha d'adaptar a la majoria social de cada moment, representada pel govern de torn. Una concepció hereva del pujolisme i que contradiu tota la normativa que ens regeix : Llibre d'Estil, Llei de la CCMA, Mandat Marc audiovisual, Llei de Comunicació Audiovisual i Estatut de Catalunya, on no es trobarà cap referència a aquesta concepció. I que és la justificació de la televisió governamental que molts defensen i practiquen, sense dir-ho, però que el director exposa de manera diàfana des del dia que va prendre possessió. El que resulta inconcebible és que des del primer dia que ho va dir ningú del Consell de la Corporació, ni els membres de la Comissió de Control parlamentària ni cap diputat no hagi assenyalat que aquesta peculiar interpretació sobre la funció dels mitjans públics és totalment incompatible amb els principis d'independència, pluralitat, imparcialitat i neutralitat dels mitjans públics previstos a les lleis que ens regulen. Sant Joan Despí, 11 de novembre de 2020