Cap al multimèdia, però sense projecte

La direcció de la CCMA oculta o improvisa, o el què és pitjor, les dues coses alhora. Dos mesos després d'anunciar la unificació de les redaccions de TV3 i Catalunya Ràdio a Madrid que, van assegurar, no havia de comportar la barreja de professionals ni que s'hagués d'intercanviar feines, la direcció ha informat que s'ha adonat que l’osmosi entre redaccions és inevitable, i que impulsarà una formació voluntària per als redactors de televisió i de ràdio perquè puguin passar a treballar indistintament per als dos mitjans. Com que els redactors de Catalunya Ràdio cobren menys que els de televisió, aquesta formació els suposaria l'equiparació salarial. Però la direcció no pensa descriure ni valorar la nova figura multimèdia, ni compensar-la econòmicament. Cabria pensar que amb aquesta proposta, i més enllà que la plantegi ara per Madrid, Brauli Duart busca arribar a l’equiparació de redaccions per la via de generalitzar la multifunció dels redactors de TV3 i de CR. De fet des de la direcció d'Informatius s'ha assegurat que això és l’inici de la fusió de redaccions, i que l'únic estímul per als redactors de TV3 seria la possibilitat de promoció en cas de trasllat a corresponsalies. Una altra vegada la direcció de la CCMA imposa mesures sense un projecte definit de futur, i sense cap voluntat de consens i de negociació. Com sempre també, això explicaria la nul.la voluntat de negociació i les contradiccions sobre si Madrid, com abans les corresponsalies úniques a l'estranger, és un laboratori de proves per a la generalització de la mesura a tota la redacció. Per això reclamem a la direcció que convoqui d’una vegada els representants professionals i laborals per conèixer l’existència o no d’un projecte de futur, i per fer un seguiment estricte de les passes que es volen donar. Exigim el compliment de les condicions plantejades -en primer lloc, la voluntarietat- i que la recerca d’una suposada eficiència i d’un estalvi econòmic no es tradueixi en un deteriorament de la qualitat de la nostra feina. Una feina que ja pateix la disminució de la plantilla arran del ERO/PAC i de l’ eliminació dels corresponsals i equips territorials. De cara a l’any nou, reclamem de la direcció una actitud diferent en un tema que afectarà de ple la funció de servei públic dels mitjans de la CCMA i la seva credibilitat, que és base de la nostra viabilitat.

QUINZE PUNTS PER TREBALLAR BÉ I AL SERVEI DE LA CIUTADANIA

Recuperar el Conveni amb totes les seves condicions: les prestacions socials perdudes (pla de pensions, ajut familiar, fons social, subvenció menjador...), les compensacions per feines i horaris especials i la resta de condicions pactades amb anys d’esforços. Recuperar el poder adquisitiu: eliminació del RAV del 5% i retorn de la paga extra del 2014. No a més retallades salarials, que ja han devaluat prou el nostre sou. Tornar a les 35 hores setmanals, per a una millor conciliació de la vida laboral amb la familiar i personal. És possible fer-ho ja com en altres empreses públiques, a través d’hores de formació no presencial. Manteniment de la plantilla i recuperació de la contractació, començant per ampliar horari als contractats per sota del 100%. Això alleugeraria els constants canvis d'horaris, especialment a Informatius, que suposen un alt grau de flexibilitat, i les càrregues de feina afegida en totes les categories. Potenciació de la producció interna, i dels programes amb “know-how” de la casa, inclosos els documentals, que amb el PAC la direcció es volia carregar. El suport a la indústria audiovisual catalana no es fa deixant de produir el que sabem fer. La liquidació o reducció de programes reconeguts de servei públic, com “El medi ambient” o altres no es pot decidir per purs criteris de programació o d'organització de la feina. Equiparació salarial de les mateixes feines i categories als diferents mitjans de l'empresa única que som. No al projecte de crear redactors de primera i de segona. Reconeixement en el Conveni de l'equivalència entre redactors i ENG. Regulació de sous i plusos que no es justifiquin, i inclusió en Conveni a tots els efectes de totes les funcions fins ara excloses (nivells H i O) que han de ser descrites i valorades paritàriament. Coresponsabilitat en les relacions laborals a través de les comissions paritàries previstes al Conveni que regulen aspectes clau de les condicions de treball: contractació, valoració de categories, formació, i la de producció, que també hauria de ser paritària. Participació dels treballadors en la vigilància i la gestió de la feina: potenciació del que preveu el Conveni sobre mecanismes de comunicació per departaments i la possibilitat de crear nous Consells Professionals. Democratització de les relacions professionals: no a les imposicions sense argumentació en destitucions i nomenaments, sobretot a la redacció; igualtat d'oportunitats en les promocions, incloses les corresponsalies, negociació amb els representants dels treballadors sobre els projectes d’unificació de personal i de locals a corresponsalies i delegacions. La confluència de redaccions no pot començar com s'ha fet, per decret, i fent de la necessitat virtut. Respecte a la professionalitat dels col·lectius: excés de feines accessòries dels periodistes, que han de tenir temps de sospesar dades i contrastar les informacions; privació d’editar als OPIs, utilitzats com a mers captadors d’imatges; excés de feina dels lingüistes, peça essencial de la nostra oferta, que no resoldrà la unificació dels departaments de TV3 i CR. Els OPIs digitals i els de rodatge haurien de dependre d'imatge i realització en comptes de producció per poder parlar el mateix llenguatge. Compliment del laude sobre la revalorització dels OPIs de rodatge, recorregut per la direcció. Revisió de peticions de revalorització històriques de categories com la de lingüistes i també de les plantejades fins ara, entre elles des de la redacció. Recuperació del compromís del Pla d'Igualtat previst en Conveni, sobre el qual ja fa anys que es va començar a treballar. Aprovació del Contracte Programa que doti d'estabilitat pressupostària la CCMA a quatre anys vista, a partir d'uns objectius clars i d'un finançament suficient i adequat al servei públic que el Parlament reclama de la Corporació. Reforma democràtica definitiva de la Llei de la CCMA, que garanteixi la independència dels gestors i directius dels seus mitjans, que acabi amb la governamentalització i la partidització dels seus òrgans i que compti amb la participació i presència dels treballadors i de la ciutadania. Per tot això, dijous 16 d'octubre, VOTA'NS I VOTA'T Llista SPC - Periodistes i Professionals de la Comunicació

Ramon Espuny

Joan Roura

Manel Mateu

Robert González

Sílvia Heras

Carles de la Encarnación

Josep Maria Porta

Salvem la nostra professionalitat

A mida que s'acosta la diada de l'11 de setembre s'han anat escalfant les informacions sobre l'esdeveniment. Fa temps que es va traspassar la línia vermella que conté el nostre llibre d'estil i que desautoritza les informacions que es puguin entendre com una crida a una mobilització. És possible que, com sembla que passa a la societat, hi hagi una majoria pro consulta o pro independència a la Redacció de TVC, però com a professionals no podem enganyar els ciutadans donant-los propaganda enlloc d'informació. Tots ens paguen amb els seus impostos, incloent els que no s'han registrat per anar a la V que s'ha de fer dijous que ve. Cap causa mereix que llancem a les escombraries la imparcialitat i la neutralitat que ens ha de caracteritzar com a professionals de la informació davant la societat i a la que estem obligats com a mitjà públic. La reiteració d'informacions "de servei" sobre la diada explicant la forma d'arribar-hi, indicant els trams que queden per omplir, entrevistant per enèsima vegada els organitzadors de l'acte esdevenen crides descarades a la participació. No hi ha dubte que els espectadors que no simpatitzen amb la causa les consideren excessives per l'acumulació que s'ha produit i per la nul.la distància que sovint es mostra amb la convocatòria i els actes previs. Tothom que tingui oides i llegeixi diaris i xarxes sap que les crítiques es multipliquen. Encara que algunes siguin fora de to i continguin inexactituds, no hi ha dubte que, fora de la bombolla de TV3, el malestar va creixent. El final del procés polític que s'ha obert és del tot incert. Però l'endemà de l'endemà, voldrem continuar treballant de periodistes a TVC o en un altre mitjà. Si no reaccionem, pot ser que ens haguem guanyat una funesta etiqueta per la resta de la nostra vida professional.

VALOREM L'ACONSEGUIT I ANALITZEM BÉ QUI HA GUANYAT

Per tercer cop des de la pèrdua de l'ultraactivitat del Conveni, una proposta per part de la representació dels treballadors en la mesa negociadora ha provocat un altre moviment de la direcció que ens situa en millors condicions davant la tesitura d'haver d'acceptar unes retallades inadmissibles o bé d'enfrontar ja un periode d'alta conflictivitat. Davant la inviabilitat de poder arribar a un acord satisfactori el 30 de maig, el Comitè de vaga de TVC va proposar a la direcció que tanquessim un conveni “de transició”, sense retallades, fins a final d'any, i a partir d'aquí negociessim el conveni plurianual que incorporés tots els temes encara oberts i que tampoc no tancariem el 30 de maig. La resposta del Consell de Govern de la CCMA va ser acceptar prorrogar 6 mesos la negociació, mantenint les condicions del Conveni i sense retallades, però no tancar un conveni provisional, amb l'argument que això comportaria un nou periode d'ultraactivitat d'un any més. La data del 30 de novembre, però, no és obligada, sinó que la situació està oberta a que firmem el nou Conveni quan sigui possible. Per la majoria del Comitè, es tractava d'una nova passa enrere de Brauli Duart, això sí, feta amb les formes autoritàries de sempre, perquè aquest cop no es tractava d'una proposta, sinó d'una decisió unilateral, probablement deguda a l'obediència a instruccions superiors. En tot cas, aquest canvi de posició de la direcció no es pot abstreure de la situació política, i de la voluntat d'evitar una conflictivitat a la Corporació els pròxims mesos. Però això és justament un fruit de les mobilitzacions dels treballadors de TV3, i de la capacitat dels seus negociadors per traduir-ho en moviments que portin la iniciativa. Contra el què s'ha dit i escrit, el moviment de la direcció, que és una claudicació en relació a les amenaces anteriors d'aplicar-nos l'article 41 i deixar-nos sense conveni, no ha de comportar la pau social a la què aspira, perquè no hi ha cap compromís al respecte, i perquè, com estavem fent aquesta setmana, sovint no és contradictòria la negociació amb la mobilització. Però hi ha moments en què cal posar l'accent en una cosa o en l'altra. I així com no tenia sentit tornar a les mobilitzacions immediatament després de l'acord d'ajornament del 21 de març, ara tampoc el té quan està obert l'espai de negociació, i quan el temps corre a favor nostre, perquè a 30 de novembre hi pot haver hagut canvis importants en el país i en la Corporació, arran de la reforma de la Llei de la CCMA que ja és en marxa al Parlament. I per si cal repetir-ho, ni l'11-S ni el 9-N ni qualsevol altra data sonada no estan esborrades per ningú del calendari de possibles mobilitzacions, quan facin falta, i per uns objectius ben concrets. Tot això no treu que cal reclamar garanties per a un procés de negociació seriós, amb bases jurídiques fermes, i que serveixi per anar bastint el Conveni que ens cal, amb els drets adquirits per l'actual, i amb les adequacions que les parts vegin necessàries.

Plouen pedres sobre TV3

Potser recordareu el títol de la pel·lícula de Ken Loach del 1993 en la que es retrataven les dificultats d’una colla de famílies de classe obrera británica. El protagonista feia les mil i una per pagar el vestit de la seva filla per la primera comunió. No vull comparar la situació dels treballadors de TV-3 amb aquells personatges, només faltaria, però sí que em sembla adequada l’expressió ploure pedres perquè és la realitat que estem vivint en aquella casa. Ens cauen rocs des de dins de la casa, des de la seva teulada, on es troba en Brauli Duart, un president de la CCMA nomenat en els temps de l’entesa CiU PP i que segueix una línia d’actuació de duresa amb la plantilla, tant que a voltes fa pensar si tot plegat no és més que una provocació per anar a un esclat final. El plantejament que va fer l’any passat era el de reduir la plantilla en 289 persones, una quarta part dels que treballem a la casa. Després d’unes importants mobilitzacions i alguna intervenció política, es va aconseguir rebaixar aquesta xifra a 249, però amb criteris de voluntarietat i proximitat a la jubilació. Són acomiadaments de companys que arriben als 61 anys i s’en van a l’atur fins arribar l’hora de cobrar la pensió. La indemnització és la dels 20 dies que marca la reforma laboral i a penes es van rascar quatre mesos i mig de permís retribuit. La sortida de l’empresa es fa seguint un calendari a mida que els 250 afectats arriben a l’edat marcada. El conflicte no es va tancar, sino que direcció i comitè van acordar una posterior negociació per aconseguir més estalvis i adequar-nos a la caiguda d’ingressos de la publicitat i de la subvenció pública. Per part dels treballadors ja s’havia aportat el 5% de retallada el 2011 amb una decisió presa en referèndum. Posteriorment s’hi va afegir una altra retallada del 7,14% de la supressió de la paga extra decidida pel govern. A més, es van treure els plusos no consolidats, es van suprimir els ajuts socials per fills a càrrec o la subvenció del menjador. La jornada laboral es va ampliar en 30 minuts diaris per decisió del govern i òbviament hem perdut poder adquisitiu enfront la inflació dels últims anys. El comité d’empresa calcula que tot plegat suposa una pèrdua d’entre el 30% i el 35%. Alguns hem fet l’exercici de comparar els nostres ingresos del 2009 i els del 2013 per tenir una referència personal exacta. De les dues persones que ho han fet i que m’ho han explicat, una ha tingut una baixada del 33% i una altra del 36%. En el meu cas és del 39%. La intenció de l’empresa és retallar el 13% més que, com comprendreu, resulta inasumible. Ens plouen pedres també des de fora de l’empresa. El cap de semana passat vaig tenir una amical discussió amb Germà Bel al Facebook, on havia penjat una taula de salaris que va generar tota mena de comentaris negatius, començant pel propi Bel, que ens comparava amb l’administració pública per acabar dient que som uns privilegiats. La idea del privilegi també es troba en l’article del company Joan Barrera publicat en aquest mateix espai. Treballar a TV-3 és certament un privilegi, és una televisió moderna que compleix un important servei públic i ho fa amb grans resultats d’audiència i qualitat. Millorable, com tot. Per mi, especialment millorable en l’aportació periodística, que massa sovint li manca punxa amb els més poderosos o massa inclinada del costat sobiranista de l’actual debat Catalunya-Espanya. Però torno al punt, no m’escapo. Tot i que ara els sous han quedat ben retallats, és cert que a TV-3 hi ha hagut bones remuneracions durant molts anys. Sous, però, que no superen els dels treballadors d’altres grans empreses de la comunicació. I TV-3 és el principal mitjà de comunicació de Catalunya, no ho oblidem. Un mitjà que ha de competir amb televisions privades que disposen d’un mercat de 44 milions mentre nosaltres el tenim de 7. ¿Imagineu el que significa això en economies d’escala per la producció? En aquest context, no es pot pretendre que els treballadors s’equiparin amb la funció pública pura i dura, la de l’horari de 8 a 3. La televisió treballa els 365 dies de l’any 24 hores, hi ha gent desplaçada constantment i personal molt especialitzat que sovint rep ofertes d’altres empreses. No som funcionaris. No sé com ens en sortirem, vivim ara mateix a l’ull de l’huracà. Cada cop sento més gent que diu que no voldria fer vaga perquè no arriba a final de mes. Però l’actual direcció no ens deixa més opció, i de moment no ha atès l’última petició de diàleg del comité d’empresa, feta el passat 8 de febrer. Article publicat per Gil Toll al blog Paios

Comença la vaga a TVC

LA VAGA COMENÇA A LES 10 DEL MATÍ, I ACABA A LES 10 DEL VESPRE, SENSE INTERRUPCIONS. LA DIRECCIÓ HA ORGANITZAT SERVEIS MÍNIMS, D'ACORD AMB ELS DICTATS PER TREBALL, CONSISTENTS EN OFERIR UN 30% DE LA PROGRAMACIÓ INFORMATIVA, PER GARANTIR EL DRET A LA INFORMACIÓ DE LA CIUTADANIA. NOMÉS ELS TREBALLADORS DESIGNATS COM A SERVEIS MÍNIMS ESTAN OBLIGATS A TREBALLAR EN UN DIA DE VAGA. LA RESTA TENIU GARANTIT EL DRET A FER VAGA CONTRA LA RETALLADA DE SOU QUE ENS PROPOSEN.

No acceptem una proposta que vol dividir a la plantilla

Contra una proposta de taules salarials importada d'un conveni de la sanitat, que retalla les categories baixes, que busca la divisió entre empreses i col.lectius. - que representa una negació de la lliure negociació d'acords amb les lleis laborals que ens regeixen - que ignora tota la feina de valoració de categories que ens ha dut als nivells salarials actuals - que trenca l'equitat salarial interna assolida fa anys evitant l'efecte "tisora" entre els sous dels diferents nivells - que busca tancar la porta a discutir d'estalvis fora del capítol 1 i dels sous exagerats i plusos injustificats Per la lliure negociació sense apriorismes ni imposicions de temes ni de calendari Per una solució al deute d'acord amb el previst als acords del PAC, que eren diferir-ne la liquidació en quatre anys, temps de durada del Contracte Programa i del Conveni Pel manteniment de l'ultractivitat del conveni mentre duri la negociació Pel manteniment de la capacitat productiva de TV3 I contra l'externalització de la gestió de la publicitat, que obre la via a noves externalitzacions, i contra el Contracte Programa que les contempla àmpliament. Per una aportació pressupostària del Govern d'acord amb la missió de servei públic encomanada pel Parlament. Obliguem a Brauli Duart a negociar com cal i sense autoritarismes ni fets consumats.

Forcem la negociació amb la mobilització

Els treballadors de TV3 no hem de caure en les provocacions de la direcció de la CCMA, que vol aplicar una retallada directa als nostres sous utilitzant l’amenaça de la pèrdua d’ultractivitat del Conveni per imposar-la. Per això hem d’actuar amb intel.ligència, que no està renyida amb la contundència. Hem de desarmar la pretensió de la direcció de limitar la negociació col·lectiva a una nova rebaixa de sou, presentada demagògicament com a “equiparació” amb els sous d’un conveni de la sanitat pública. I hem de plantejar les rebaixes alternatives de despeses prescindibles davant els arguments que cal eixugar de cop, i no en quatre anys com es desprenia dels acords del PAC, el dèficit del 2013, provocat per una aportació insuficient del Govern. En resum, hem de forçar la negociació que el Brauli Duart no vol fer, per justificar així una rebaixa unilateral dels salaris. També ens cal serenitat, i no apostar només per la mobiltzació reactiva com a única sortida a les provocacions del President de la CCMA, que actua per ordres del Govern, i aplicant un pla perfectament orquestrat. Hem de combinar mobilització i negociació com sempre hem fet, apretant més en els moments clau. Tenim convocades vagues de 12 i 24 hores el 27 i el 30 de gener, que han d'influir en la mesa de negociació. Però jugar-s'ho tot a una vaga indefinida, sense saber quin serà el moviment definitiu de la direcció a partir del 31 de gener no té sentit i és descobrir la nostra estratègia, que sempre ha de deixar un marge de mobilització i negociació sense que s’espatlli el procés. Per això s’ha d’endarrerir la decisió col.lectiva sobre vagues globals fins després del dia 31. I òbviament s'ha de fer a través de referèndum, perquè la decisió té unes implicacions més grans encara per la plantilla que quan en vam fer per votar aturades parcials o el cessament de Brauli Duart. Nosaltres considerem que hem d'imposar la negociació en àmbits que la direcció no accepta, però que no tindrà més remei que admetre, si no vol tenir un sidral considerable, com va passar en el procés de negociació del PAC, on segons el Brauli Duart tot era intocable i només ens quedava el camí de la resignació. Si la direcció realment vol eixugar el dèficit que ens venen, i fer més competitiva l’empresa, i vol aprofitar la crisi per sortir en millors condicions d’ella, els representants dels treballadors tenen dret a examinar i a negociar sobre altres partides i despeses que no siguin exclusivament el salari dels treballadors. PERQUÈ QUAN ES TOCA OS, NO ES POT CONTINUAR BURXANT ! PREPAREM BÉ LES VAGUES DEL 27 I DEL 30 DE GENER NOMÉS TOTS UNITS I AMB ACCIONS MASSIVES PODEM EVITAR LA NOVA DESTRALADA

Creix el malestar a la Redacció

Brauli Duart ha confirmat la intenció de retallar novament els nostres sous, una intenció que ja coneixiem, però que no ha concretat en xifres. Siguin quins siguin els números, la tendència retalladora arriba el mateix dia que es plantegen a la redacció noves demandes d’augment de la productivitat. Els nous TeleNotícies comporten una nova generació de chyrons que inclouen l’elaboració de post produccions per part dels propis redactors. És un nou pas d’un llarg camí que hem recorregut els últims anys assumint l’edició online dels videos o la recerca d’imatges d’arxiu al Digition. La tecnologia facilita moltes coses, òbviament, però els dies continuen tenint 24 hores i les noves funcions resten temps de la feina pròpiament periodística, la recerca i avaluació de nova informació. De fet, la devaluació de la nostra feina ve impulsada des de la pròpia direcció d’informatius, amb el seu comportament verticalista i nepotista. El trasllat forçat de professionals continua i es fa sense arguments periodístics. Sovint sembla que es tracta de neutralitzar persones de llarga trajectòria i actitud crítica lligant-los de mans. Altres canvis fan un tuf creixent d’amiguisme, per activa i per passiva, que acaben de donar un to baix a l’actual direcció. Creix el malestar a la redacció, plena de comentaris i un ambient d’escepticisme davant l’enèssima rentada de cara dels informatius. Dijous que ve farem vaga per rebutjar les intencions d'en Duart de tornar a retallar-nos el sou, contra la decisió suïcida d'externalitzar el departament comercial i també contra la nostra devaluació professional.