diumenge, 15 de juny de 2014

VALOREM L'ACONSEGUIT I ANALITZEM BÉ QUI HA GUANYAT

Per tercer cop des de la pèrdua de l'ultraactivitat del Conveni, una proposta per part de la representació dels treballadors en la mesa negociadora ha provocat un altre moviment de la direcció que ens situa en millors condicions davant la tesitura d'haver d'acceptar unes retallades inadmissibles o bé d'enfrontar ja un periode d'alta conflictivitat. Davant la inviabilitat de poder arribar a un acord satisfactori el 30 de maig, el Comitè de vaga de TVC va proposar a la direcció que tanquessim un conveni “de transició”, sense retallades, fins a final d'any, i a partir d'aquí negociessim el conveni plurianual que incorporés tots els temes encara oberts i que tampoc no tancariem el 30 de maig. La resposta del Consell de Govern de la CCMA va ser acceptar prorrogar 6 mesos la negociació, mantenint les condicions del Conveni i sense retallades, però no tancar un conveni provisional, amb l'argument que això comportaria un nou periode d'ultraactivitat d'un any més. La data del 30 de novembre, però, no és obligada, sinó que la situació està oberta a que firmem el nou Conveni quan sigui possible. Per la majoria del Comitè, es tractava d'una nova passa enrere de Brauli Duart, això sí, feta amb les formes autoritàries de sempre, perquè aquest cop no es tractava d'una proposta, sinó d'una decisió unilateral, probablement deguda a l'obediència a instruccions superiors. En tot cas, aquest canvi de posició de la direcció no es pot abstreure de la situació política, i de la voluntat d'evitar una conflictivitat a la Corporació els pròxims mesos. Però això és justament un fruit de les mobilitzacions dels treballadors de TV3, i de la capacitat dels seus negociadors per traduir-ho en moviments que portin la iniciativa. Contra el què s'ha dit i escrit, el moviment de la direcció, que és una claudicació en relació a les amenaces anteriors d'aplicar-nos l'article 41 i deixar-nos sense conveni, no ha de comportar la pau social a la què aspira, perquè no hi ha cap compromís al respecte, i perquè, com estavem fent aquesta setmana, sovint no és contradictòria la negociació amb la mobilització. Però hi ha moments en què cal posar l'accent en una cosa o en l'altra. I així com no tenia sentit tornar a les mobilitzacions immediatament després de l'acord d'ajornament del 21 de març, ara tampoc el té quan està obert l'espai de negociació, i quan el temps corre a favor nostre, perquè a 30 de novembre hi pot haver hagut canvis importants en el país i en la Corporació, arran de la reforma de la Llei de la CCMA que ja és en marxa al Parlament. I per si cal repetir-ho, ni l'11-S ni el 9-N ni qualsevol altra data sonada no estan esborrades per ningú del calendari de possibles mobilitzacions, quan facin falta, i per uns objectius ben concrets. Tot això no treu que cal reclamar garanties per a un procés de negociació seriós, amb bases jurídiques fermes, i que serveixi per anar bastint el Conveni que ens cal, amb els drets adquirits per l'actual, i amb les adequacions que les parts vegin necessàries.

VOTEM EN CONSCIÈNCIA, PERÒ VOTEM