Gràcies, Ramon

 

Divendres 31 de desembre va ser l'última jornada laboral de Ramon Espuny a TV3 després d'incorporar-se a la plantilla abans de l'11 de setembre de 1983. La seva dedicació a la defensa dels treballadors i del Dret a la Informació de la ciutadania és per tots coneguda. Reproduïm aquí algunes de les valoracions fetes per companys de la Redacció.

Ramon: moltes gràcies pels anys de lluita pels nostres drets i per la dignificació de la professió. Hi has posat una energia i persistència que mai et podrem agraïr prou. Perdona si alguna vegada no t'he fet prou costat i no he participat més de tot plegat. Egoïstament ho deixava en les teves mans, perquè sabia que eren les millors. Bona jubilació!! (Esther Miró)

Ramon! Subscric paraula per paraula el que ha escrit especialment l’Esther 👆Una enorme abraçada en la gratitud per tots aquests anys! Bon futur, company! (Eduard Sanjuan)

Ramon, que siguis molt feliç a la nova etapa, i moltes gràcies per la feina que has fet per tots nosaltres.  Sempre he dit que si l’Espuny no existis, s’hauria d’haver inventat. (Albert Closas)

Gràcies Ramon, gràcies per haver despertat consciències, gràcies per lluitar per la independència de la tele i pels nostres drets, gràcies pels milers d'hores fent feina de formigueta que mai no et podrem pagar, gràcies... i a disfrutar! (Sílvia Heras)

Un personatge històric q abandona la casa, periodista, millor persona i incansable sindicalista q donava les explicacions més llargues. Et trobarem a faltar Ramon. Felicitat en la nova etapa. (Judith Casaprima)

Durant aquest temps ha treballat a les seccions d'Assignacions, Catalunya i Cultura. Però, per sobre de tot, ha estat membre de tots els comitès d'empresa formats a TV3 des de 1990, primer en candidatura unitària i, més tard, liderant la llista del Sindicat de Periodistes de forma ininterrompuda.

CANVIS A LA CORPORACIÓ : NO ERA AIXÒ

Per valorar l'anunci del PSC, ERC i Junts sobre la renovació del Consell de govern de la CCMA, ens remetem a les previsions de la Llei de la Corporació : 

 Article 7. Consell de Govern.

1. El Consell de Govern és integrat per set membres, que han d’ésser persones amb mèrits professionals rellevants. 

3. El Parlament ha d’enviar al CAC la llista de candidats a formar part del Consell de Govern de la CCMA perquè en verifiqui la idoneïtat. 

4. El CAC ha de verificar la idoneïtat dels candidats atenent d’una manera especial a: 

a) L’experiència dels candidats derivada d’haver exercit funcions d’administració, d’alta direcció, de control o d’assessorament, o funcions de responsabilitat similar en entitats públiques o privades, preferentment en el sector audiovisual. 

b) El projecte de gestió que han de presentar els candidats, que ha d’incloure necessàriament les directrius bàsiques de l’organització i de l’actuació en què, segons llur criteri, s’ha d’inspirar la CCMA. Aquest projecte ha d’ésser adequat al mandat marc del sistema públic audiovisual. 

5. El CAC ha de fer un informe sobre la capacitat i idoneïtat de cadascun dels candidats a ocupar el càrrec valorant de manera concreta els requisits a què fa referència l’apartat 4. Aquests informes han d’ésser tramesos al Parlament abans de la compareixença i l’examen públic dels candidats davant la comissió parlamentària que correspongui. Una vegada acomplerts aquests tràmits, el Parlament elegeix els membres del Consell de Govern. 

8. El vicepresident o vicepresidenta del Consell de Govern, que és elegit pel mateix Consell de Govern d’entre els seus membres. 

10. S’ha de complir la paritat de gènere entre les persones que ocupen els càrrecs de la presidència i la vicepresidència. 

Article 8. Estatut personal dels membres del Consell de Govern 

1. Els membres del Consell de Govern tenen una dedicació a temps complet al càrrec, actuen amb plena independència i neutralitat i no estan sotmesos a cap instrucció o indicació en l’exercici de llurs funcions.  

El gran interrogant és a quin CAC enviarà el Parlament la llista de candidats. El proposat pel pacte entre PSC, ERC i Junts per presidir-lo és una persona de marcat decantament polític i ideològic, amb un perfil contrari al previst a la pròpia Llei del CAC :

  Article 6. Estatut personal dels membres del CAC

 1. Els membres del Consell de l’Audiovisual de Catalunya tenen dedicació exclusiva, actuen amb plena independència i neutralitat i no estan sotmesos a cap instrucció o indicació en l’exercici de llurs funcions.  

O a la Llei Audiovisual de Catalunya :

 114. 2. Els candidats a membres del Consell de l'Audiovisual de Catalunya han de comparèixer davant una comissió parlamentària perquè aquesta n'avaluï la idoneïtat com a requisit previ al nomenament.  

Com a conclusió : les lleis s'escriuen de manera que hi pugui haver certa flexibilitat en la seva interpretació. Però això no és el que ha passat en aquest cas: l'acord dels tres grups parlamentaris significa una reescriptura de facto de la Llei de la CCMA amb un esperit partitocràtic que ens allunya del dret de la ciutadania a una televisió pública de qualitat i al seu servei. I també de la independència professional en els continguts i en la gestió empresarial.

Secció SPC TV3, Sant Joan Despí 23 de desembre de 2021

Joan Pau Escriche ens ha deixat

Barcelona, 21-X-1956 -11-XII- 2021 

 

La veu de Joan Pau Escriche interrompia els moments de calma de la Redacció amb una frase maliciosa adreçada a un company. Oye, que mañana cumples años, ¡a ver qué traes! Era una de les seves especialitats la de provocar petites o grans celebracions, fins el punt que durant uns quants mesos es va institucionalitzar l’esmorzar col·lectiu un dia a la setmana per rigorós ordre de llista. La seva afició al futbol i simpatia pel RCD Espanyol donaven també molt de joc a la Redacció els dilluns, quan es comentaven els resultats dels partit del cap de setmana. Com a perico estava en minoria, però molts dels seus interlocutors culés recorden la seva mordacitat per assenyalar fiascos del Barça i també l’honestedat per reconèixer els mèrits del rival. 

 

En Joan Pau va començar a treballar a la tele el 1986, però llavors ja tenia un recorregut professional. Havia estudiat periodisme a la UAB i va treballar a Radio Juventud, l’emissora de la Via Augusta que era part de Radio Cadena Española, l’any 1980. Allà feia crònica d’espectacles i també crítica de cinema als informatius del vespre. Aquesta dedicació va reforçar una afició al cinema que el va acompanyar tota la vida. Un any més tard va entrar a la Redacció d’ElCorreo Catalán, on va arribar de la mà d’Esther Fernández, companya d’estudis a la universitat. Al vell Correu en Joan Pau va seguir fent crònica d’espectacles, però ben aviat li va tocar fer també informació comarcal i política. 

 

El diari va tancar el novembre de 1985 i l’any següent en Joan Pau va entrar a treballar a TV3 i es va integrar a la secció Espanya d’informatius. Eren els anys de plom del terrorisme d’ETA. Sovint, la calma de la Redacció es trencava per una primera notícia d’un atemptat i els redactors havien d’anar confirmant els morts, els ferits i els danys materials. D’aquells primers anys daten dos reportatges del Joan Pau al 30 minuts, un dedicat a la protesta popular contra la construcció de l’embassament de Riaño i l’altre al tancament de les mines de carbó de León. 

 

Més tard va ascendir a sots cap de secció i li va tocar molta feina d’organització de les campanyes electorals, confegint equips i aplicant els criteris que en cada moment es tenien en compte per fer els blocs electorals. Va fer vídeos de política a molts Resums de l’any, entrevistes a polítics els caps de setmana, i balanços de governs i legislatures. Les coses es van tòrcer el 2013, quan el van fer fora de la secció de Política, juntament amb Manel Mateu. Llavors va passar al programa de debat polític setmanal .Cat que va substituir l’Àgora i va durar només dues temporades. Va ser una època que en Joan Pau va viure amb agror perquè entenia que se l’havia tret del seu hàbitat natural. Després va retornar a la secció, fins que se li va diagnosticar la malaltia que el va apartar de la feina de forma prematura. 

 

En Joan Pau estava casat amb Margarita Casanovas i tenia una filla, Blanca, que estudia periodisme. Va néixer a Barcelona, tot i que feia bandera de les arrels navarreses de la família. Tenia tres germanes. Com a navarrès vocacional, era molt afeccionat a la cuina i a menjar. Ell mateix preparava els plats que més li agradaven i amb la seva retranca particular li retreia al novio de la seva filla que fos vegà. Els últims anys va viure llargues temporades a Torredembarra, on va passar també la malaltia que ha acabat amb la seva vida de manera ràpida i cruel.