MÉS PRECISIONS, ENCARA

En declaracions a RAC 1, el director de TV3, reprovat ahir pel Parlament de Catalunya, ha afirmat que la cambra catalana “va contra les seves pròpies instruccions sobre la Corporació", sense demostrar quina era aquesta la contradicció que assenyalava. Perquè l’actual Parlament, que està debatent en ponència conjunta la reforma de les lleis audiovisuals per retornar a mecanismes de consens o d’àmplies majories en la governança i en la gestió, pot acordar, com ho va fer ahir, que el cessament sobtat de l’anterior director i el nomenament meteòric del nou, fets exclusivament sota els criteris del PDECAT, i mitjançant les estructures imposades per la contrareforma de CiU i el PP del 2012, va en sentit contrari a la norma quela cambra vol aprovar abans de l’estiu. Amb els mateixos arguments que el seu defensor, el portaveu de Junts pel Sí en matèria audiovisual, Jordi Cuminal, que ahir denunciava un complot de tothom contra TV3, Sanchis pensa que la televisió ha de reflectir “la majoria social”, que és la que traduïda en escons “elegeix direccions” dels mitjans. Cosa que voldria dir que els mitjans públics haurien d’anar variant d’orientació segons els governs de torn. La qual cosa és una concepció molt antiquada, i molt poc europea, de la funció de servei PÚBLIC d’aquests mitjans. Per últim, i repetint també un argument reiterat per Convergència i el PP, vol atacar el grup parlamentari promotor de la moció remetent-se al canvi parcial (només per substitucions) en la llei del 2007, feta pel Govern Montilla de la mà del Conseller Tresserras el 2010, per acabar amb el bloqueig que, a través de la majoria necessària de 2/3, exercia CiU per no cobrir la vacant deixada per la dimissió d’Albert Sáez, i que en absència de successor, pretenia que fos substituït “provisionalment” per Roger Loppacher, aleshores Vicepresident del Consell de la CCMA i membre de Convergència, i actualment President del CAC. Llavors CiU i el PP van posar el crit al cel i es van adreçar al Consell de Garanties Estatutàries, que els va donar la raó, però amb un dictamen no vinculant, i això va permetre l’elecció d’Enric Marín per majoria absoluta, en una decisió que obria el camí a futures reformes més generalitzades, com va passar el 2012. Però aleshores CiU i PP no es van escandalitzar, i van imposar la contrareforma que estenia a tots els supòsits el sistema de majoria absoluta per a l’elecció de càrrecs i l’aprovació de decisions estratègiques. Una situació que la ponència parlamentària sobre les lleis audiovisuals ha de revertir abans de juliol, i que tornem a dir que va en la línia oposada al nomenament del nou director pel criteri exclusiu del Govern.

Postveritats al Parlament

Llorach : "Jaume Peral presenta la seva renúncia al càrrec de director per motius personals. Va presentar-me un escrit signat el proppassat dilluns 13 de març". "És el senyor Peral que presenta formalment la seva renúncia, per escrit i per motius personals, raó per la qual les causes pertanyen a l'ambit de lo privat". Sanchis : "La pluralitat la garanteixen també vostès com a Comissió de control de la Corporació, en aquesta instància parlamentària". "La credibilitat, torne a insistir, la garanteixen vostè en aquesta comissió". "Sàpiguen que aquella casa (TV3) té una quantitat enorme de filtres i de contrapesos que, torno a insistir i connecta amb el principi, garanteix la seva pluralitat". "Garantir la neutralitat i la pluralitat de TV3 ho han de garantir també vostès, i crec que hi ha una sèrie de filtres, instàncies, pesos i contrapesos que la garanteixen". "Hi ha pluralitat perquè insisteixo, hi ha un montón de contrapesos, laborals, professionals, polítics.... perquè això s'intenti que sigui així". "Els professionals que treballen allà els ho desmentiran : busqui vostè professionals de TV3 que denuncïin públicament les manipulacions de la direcció, l'anterior o l'actual, o de la direcció d'Informatius". Cuminal (JxSí) : "Podem fer canvis de lleis, i anar a la del 2007 i a la del 2012, i tornar a la del 2007 i canviar les majories, pot haver-hi molts manifestos, pot haver-hi moltes coses, però allò inconfessable que ni tan sols alguns s'atreveixen a dir... no es podrà fer. És a dir, el que representa el Parlament, que és la realitat sociològica del país, no es podrà canviar, per més manifestos, per més reglaments que ho intentin canviar : aquí hi ha una realitat social, representada en forma d'escons, i aquests escons escullen unes direccions, i evidentment que els comitès tenen dret, i els col.legis de periodistes, etc. etc.... Però el Parlament també té dret a respectar les majories socials que democràticament els ciutadans de Catalunya escullen quan van a votar." Sanchis : "Sobre la plantilla, em fa l'efecte que en alguns àmbits no està massa aprofitada, per errors que hem fet tots, i m'agradaria que el nivell de plantilla ara mateix fóra del tot aprofitada. Si fóra director d'una televisió privada diria: 'i tant que és exagerada aquesta plantilla', i si no només hem de consultar les plantilles actuals d'A-3 i T-5, les dues televisions directes de la competència".

PRECISIONS SOBRE UNES AFIRMACIONS

En la seva entrevista a Els Matins de dilluns 13 de març, el nou director de TV3 va manifestar que el seu no va ser un nomenament “digital” perquè el van designar, referint-se al Consell de govern, “uns senyors que representen sensibilitats polítiques i unes majories parlamentàries”. I va negar que TV3 fos una televisió governamentalitzada. També va afirmar que la llei que empara el sistema d’elecció que l’ha nomenat és una llei “aprovada pel tripartit”, i que és un sistema “que no està malament”. Així com que “l’última vegada que la llei es va renovar es va dir que s’havia aconseguit un sistema no perfecte però sí bastant raonable de governar els mitjans públics”. I va dir que aquesta reforma s’havia aprovat per majoria absoluta. Igualment retreia als organismes que ara han criticat el seu nomenament que no haguessin denunciat aquesta llei quan es va aprovar. I que algun sindicat dels que el critiquen, a saber què hauria dit si el nomenament li hagués agradat. Les precisions : 1. Efectivament el Consell de govern, desgraciadament, els formen persones que representen sensibilitats polítiques, però no totes, sinó la dels grups que han arribat a acords per majoria absoluta, passats o presents. Però no és aquesta la lletra de la Llei de la CCMA del 2007, sinó una pràctica dels partits polítics que també vulnera l’esperit de la llei, que buscava professionals capacitats i independents per dirigir uns mitjans públics al servei de la societat, i no del Govern ni dels partits. I sí, dir que TV3 no està governamentalitzada és negar l’evidencia i contradiu el diputat de Junts pel Sí que dimarts reconeixia en conferència de premsa al Parlament que la designació del director de TV3 era “una prerrogativa del Govern”. 2. La llei de la Corpo vigent és la reformada el 2012 per CiU i el PP, que van retornar al sistema de majoria absoluta com a suficient per elegir els membres del Consell de govern i que afavoreix el control governamental dels mitjans, a partir de la majoria de govern. Però és que la llei del 2007 no la van aprovar sols el parits del govern tripartit, sinó també CiU : això sí, quan era a l’oposició, però no abans. I tampoc després, com s’ha vist. I aquella llei no es va aprovar per majoria absoluta, com la contrareforma del 2012, sinó per tots els partits menys el PP. És a dir, amb un ampli consens. 3. Tampoc respon a la veritat que digui que els crítics amb el seu nomenament no van denunciar la llei que permet l’actual sistema : tots els organismes interns i externs, professionals, laborals, acadèmics, d’usuaris...que van celebrar la reforma del 2007, van denunciar la involució del 2012 advertint que passaria el que succeeix des de fa cinc anys, que és la presa de decisions estratègiques, i d’atacs als treballadors, exclusivament a partir d’una opció política, que és la del Govern. I el mateix sistema és el que permet el repartiment de càrrecs directius, sobretot direccions de mitjans i caps d’informatius, entre els dos partits que formen el Govern, de manera que també s’afecta frontalment la independència professional dels informadors, a partir d’una cadena de comandament nomenats per confiança política. Per això, perquè es critica el sistema, més que les persones, no té cap base que insinuï que amb un nom diferent no es criticaria el mateix. Per la pressió dels professionals, el control governamental de la CCRTV durant el pujolisme es va començar a revertir en el debat sobre l’Audiovisual del 1999. Ara, disset anys després, el Govern ens retorna al punt de partida. I ens imposa un sistema de designació de directius igual que el que practica el PP a RTVE. SPC de TV3