divendres, 29 de juny de 2007

Nova llei...

Acaba un nou curs i aquest cop sí que sembla que tindrem nova Llei de la Corporació. Si no al juliol, al setembre.

Ha plogut molt des del mandat parlamentari de desembre de 1999, i ara que tenim a tocar la llei que ha de blindar la independència empresarial i professional de la CCRTV sembla que no ens ho creguem, o que no ens motivi.

Raons n’hi ha, per a l’escepticisme sobre la nova llei de la CCMA. Com el mal exemple de RTVE, amb una bona llei però burlada per l’actuació de la SEPI reduint la plantilla a la meitat. Una llei que no està acompanyada d’un Consell Audiovisual, que reprodueix quotes polítiques i que es devalua pel pacte PSOE-PP per elegir-ne el President.

Però també s’alimenta l’escepticisme barrejant l’actuació dels partits en el tema dels blocs electorals, menystenint el paper del CAC en el nou model o anticipant dificultats de gestió per la nova Llei a causa de possibles solapaments de funcions entre Consell de Govern, President i Director General. Mantenint, en suma, que res no canviarà.

Seria oblidar l’essencial : que la nova llei és un canvi de paradigma, que passa del nomenament governamental d’un director general amb amplis poders a un pes central del Consell de Govern, nomenat pel Parlament però filtrat pel CAC, que elegeix el director general per sis anys. A aquest l'acompanyarà un President permanent nomenat pel Parlament per 2/3 d’entre els membres del Consell, en un esquema organitzatiu que pot xocar però segueix el model de la BBC.

La llei per ella sola no millorarà la realitat, però ha de permetre millorar-la. Hem conegut les pròpies limitacions quan han desaparegut els controls més intensos del passat. Caldrà acabar la feina de posar fi als blocs electorals, un altre corsé que ens ha ofegat professionalment.

Però la feina més important serà la reflexió que poguem fer individualment i col.lectivament en un nou context de més llibertat: i ara què? Per nosaltres la resposta és clara : ara, al servei dels ciutadans.

...I nou conveni

Sincerament, creiem que s’ha organitzat massa embolic amb tot això de les propostes de Conveni de grup o Conveni Marc, i de Comité de grup d’empreses o Interempreses.

Potser algú ha volgut córrer molt amb la iniciativa, per positiva i solidària que sigui en teoria, i altres s’ho han pres a la defensiva La qüestió és que el debat ha saltat a l’opinió pública de la casa de mala manera : anònims amb acusacions fortes, crítiques poc velades d’uns titllant altres de conservadors, i d’aquests als primers de plantejar el tema només per aconseguir una hegemonia sindical a tota la Corporació.

Nosaltres creiem que efectivament seria bo extendre les condicions laborals i salarials de TVC a totes les empreses del grup. Però no n’hi ha prou amb proclamar-ho. Perquè a la direcció general li queda poc temps, i RR.HH. Corporatius –que aquests sí son transversals a règims i a canvis de directius- no pensa en absolut el mateix.

Més aviat vol “estovar” el Conveni de TVC i negociar un Conveni de grup “partint de zero” per arribar a un Conveni “intermig” o a un Conveni únic amb taules salarials diferenciades.

Un altre objecte de debat ha estat si ha d’anar davant el carro o els bous: per alguns, constituir el Comitè Interempreses ha d’incentivar la negociació del Conveni de grup. Per nosaltres, primer ve la funció i després l’òrgan, i la funció encara no està clara, i més pel silenci de la direcció general.

I tampoc no està clara la composició del possible Comitè Interempreses, que no té regulació legal, i que es pot estructurar de maneres diferents, que en alguns casos donarien majoria absoluta per a un sindicat i en altres no.

Per això cal deixar que el Comitè de TV3 discuteixi el tema, i un cop madurat, pugui aportar a la coordinació de Comitès el seu pes decisiu, amb la necessària solidaritat però amb les precaucions necessàries per a un repte que és d’un gran abast.

dissabte, 2 de juny de 2007

Després dels blocs

Els blocs electorals estan ferits de mort. L'ultima vaga de firmes a la campanya electoral de les municipals s'ha fet a l'ombra de dos importants acords de dues juntes electorals que evidencien la falta de base jurídica per continuar amb aquesta aberració professional. (veure comunicat SPC al web contigu)


Ja no hi ha excuses i esperem la pròxima aprovació de la llei de la CCRTV amb els consegüents canvis cupulars i definició de noves línies de treball. Un nou consell d'administració amb poder per escollir el director general i una nova direccció de la nostra empresa que hauria de nomenar un nou/nova cap d'informatius.


La informació política serà una de les patates calentes d'aquest procés i hem de ser capaços tots plegats de plantejar noves pràctiques i perspectives professionals. Ja hi ha qui pensa en noves formes de cobrir la campanya electoral, a partir d'un plantejament propi dels continguts i no de la dinàmica dels actes dels partits. És la línia a seguir, sens dubte, però la reflexió hauria d'anar més enllà i abastar la informació política del dia a dia.


Ens haurem de plantejar si cal tenir un ampli dispositiu com l'actual per seguir la vida dels partits, o bé si es pot optar per posar els recursos en seguir les polítiques que es fan aplicades als ciutadans i al territori des de les institucions que governen.


Una opció que demana molt més esforç per part dels professionals i visió àmplia per part de la direcció per valorar l'aportació que podem fer a la societat amb un periodisme de qualitat, que deixi enrere el pim pam pum dels partits, que ens retrobi amb la ciutadania, que contribueixi a millorar el país.

VOTEM EN CONSCIÈNCIA, PERÒ VOTEM