El model multimèdia de la BBC

A la BBC ens porten uns quants anys d'avantatge en la reforma de l'empresa i del treball de TV, ràdio i internet. Per això l'hem volgut conèixer directament amb l'ajuda dels companys del National Union of Journalists, membre de la FIJ, com l'SPC. La principal característica de com s'han fet les coses a la BBC és la voluntarietat. No hi ha hagut acomiadaments forçats, sino que les persones que han deixat l'empresa ho han fet de forma voluntària amb incentius econòmics. L'aplicació dels treball multimèdia també es fa en la major part sobre la base de la voluntarietat. Posem per exemple l'especialista en tecnologia de la Redacció. És un veterà que havia treballat en televisió tota la vida. Ara combina un blog especialitzat i molt actiu amb la confecció de peces pels informatius de TV. Ell mateix administra el seu temps i dedicació a una cosa i l'altra. La combinació de dos mitjans, ràdio i internet o TV i internet, és la que més acceptació troba entre els professionals. Es va intentar implantar l'elaboració d'una peça d'audio que servís per ràdio i per TV, però no ha anat endavant perquè hi ha massa diferències en la redacció dels dos mitjans. A les redaccions de la BBC hi ha dues grans categories, la dels que apareixen en antena i la dels que no ho fan. La major part dels primers són corresponsals, ja sigui a l'estranger o temàtics. Hi ha corresponsals polítics, econòmics, tecnològics... Els periodistes que no surten en antena són productors i la seva feina és donar suport als corresponsals localitzant escenaris i personatges per fer les informacions. Aquesta forma de treballar té la seva importància en la reducció de personal que es fa, per exemple, en delegacions. Quan es tracta d'oficines petites s'ha deixat un sol equip que atén ràdio i televisió. La diferència és que no es tracta d'un sol professional, és un corresponsal i el productor que treballa amb ell.

A la seu central hi ha una planta principal en la que un departament de coordinació, el newsgathering, centralitza la informació del què fan les seccions especialitzades i negocia amb els equips d'edició qui fa què. Al voltant del newsgathering hi ha les taules d'edició de cada informatiu de TV o Ràdio. Les seccions ocupen grans espais en altres plantes i hi ha professionals de tots els mitjans junts, però la feina es distribueix segons l'especialitat de cadascú. Hi ha veterans que s'han adaptat molt bé i altres que han marxat en els plans de sortida voluntària perquè no ho veien clar. Molta gent té la sensació de fer voltes com el hamster a la seva roda. Així ens ho explica en Pierre Vicary, representant del NUJ a la BBC durant molts anys i ara treballador a temps parcial.

Respecte i diàleg

Les Corts valencianes han aprovat avui la llei de dissolució de la RTVV amb el vot a favor del PP i tota l'oposició en contra. Els representants dels treballadors eren a la llotja de convidats i el president del Parlament els ha desallotjat enmig de crits solidaris dels diputats opositors. Les coses s'han fet molt malament a Canal 9 des de fa molts anys i aquest és el trist final. Canal 9 no és el nostre model, no ho ha estat mai i no volem caminar en aquesta direcció de cap de les maneres. A TV3 hem construit un model que s'ha basat en el respecte a la llei, la flexibilitat de les parts i el diàleg amb l'objectiu comú de tirar endavant el servei públic. Per això ens preocupen especialment les mostres d'autoritarisme que ha donat la Direcció d'Informatius les últimes setmanes. És clar que tota direcció pot fer els canvis que li semblin més adequats per conservar i millorar el model. Però les decisions cal parlar-les amb els implicats des del respecte que tothom mereix. Comunicar a uns periodistes que han de deixar la feina que ha fet durant una pila d'anys de forma abrupta abans d'una reunió del grup en el que treballen és una pèssima pràctica. I més si no va acompanyada d'una alternativa per oferir-los. Això és una agressió professional que danya l'autoestima personal i un cop de mall sobre l'ambient de confiança que cal que hi hagi en una redacció perquè els professionals treballin amb la impresncindible complicitat. Tenim reptes laborals molt importants amb la negociació del conveni i els grans canvis que s'hi volen introduir. Des del comitè d'empresa, els nostres representants modulen les iniciatives de mobilització per adreçar el diàleg cap a resultats que beneficïin a la majoria. Esperem de la Direcció d'Informatius un canvi d'actitud en el tracte amb els professionals que es basi en el respecte i el diàleg.Perquè no haguem de pensar que les formes obeeixen a propòsits poc clars i no explicitats, o que substitueixen poques idees sobre els continguts. De manera que el més important de l'aniversari de gener acabin sent els nous platós i poc més.

Ratificat el preacord que frena l’ERO inicial de Duart i PWC

HEM DESAUTORITZAT LA DIRECCIÓ DE LA CCMA I DE TV3

Els treballadors de TV3 han decidit per gran majoria mandatar el Comitè d’Empresa a ratificar el preacord, que malauradament representa l’acomiadament forçós de més de 200 companys en quatre anys, els de més edat, i que representa una operació d’eliminació d’experiència professional orquestrada pel govern de la Generalitat i PWC. Les mobilitzacions de tots els treballadors i el suport de la societat han permès mitigar els plans inicials de més acomiadaments, i més indiscriminats, i aconseguir unes mínimes garanties pels companys obligats a marxar. Per això demanem la dimissió d’aquesta direcció que no serveix al model de servei públic, i que preten externalitzar i privatitzar la producció audiovisual de TV3 i Catalunya Ràdio. Els acomiadats forçosos i la resta de treballadors continuarem denunciant els objectius de desmantellar el servei públic de la ràdio i la televisió de Catalunya. L’SPC a TV3 felicita els treballadors i els ciutadans que ens han donat suport i els encoratja a continuar denunciant un govern i una direcció que aboca més persones a l’atur, que destrueix llocs de treball i que amb els impostos de tots els catalans beneficia empreses privades amigues. Amb la unitat de tots els treballadors de TV3 podrem plantar cara a les noves amenaces de retallades que el Govern i la direcció de la CCMA tenen preparats. No admetrem cap externalització de la producció, defensarem amb ungles i dents les condicions laborals i salarials que tenim els treballadors i que ningú ens ha regalat, i que hem demostrat dia a dia amb la nostra professionalitat més que provada. Molts dels nostres companys s’han deixat la vida en aquest projecte de televisió pública, molts altres han entregat tota la seva joventut, sense límit d’hores, treballant malalts, sense dormir...per aportar talent i enginy a la que sens dubte podem afirmar és la televisió amb més suport social, i que ha contribuït a la cohesió de la ciutadania i a promoure la llengua i la cultura catalanes. I, si no ha estat més rica i plural, no és culpa dels treballadors sinó de les direccions que l’han gestionat, moltes vegades desconeixedores dels procesos de producció i de la indústria audiovisual, i nomenades sobretot per la seva fidelitat als governs de torn. D’altres més joves, amb la mateixa il•lusió i talent que els que ara reben la puntada de peu, contribuiran al model de servei públic audiovisual d’exit que representa TV3, que el 10 de setembre compleix 30 anys, i just quan ens acostem a aquesta data ens mutilen part del cos. AQUESTA HA ESTAT NOMÉS UNA BATALLA, I LA LLUITA CONTINUA

Un ERO per desballestar la CCMA

L’1 de juliol va començar el període de consultes sobre el procediment d’acomiadament col•lectiu presentat pel President de la CCMA, que amb el seu vot de qualitat va desfer l’empat que hi va haver al Consell de Govern de la Corporació per dur-lo endavant. Un PAC (o ERO) que tampoc té el suport de la majoria de grups parlamentaris de la cambra catalana. Per les informacions que es coneixen, es tracta d’un atac frontal i letal contra els mitjans públics de la Generalitat, del tot contradictori amb la doctrina oficial de CiU pel que fa als mitjans de la Corporació, i més en l’actual situació política. És un pla que vol enviar a l’atur 312 persones, que mutila greument la capacitat productiva de TV3 i de Catalunya Ràdio, i afecta l’oferta de servei que són la seva raó de ser. D’una manera que només pot afavorir interessos polítics i econòmics contraris a uns mitjans públics forts com a garantia de cohesió social, cultural i lingüística. Ho fa a més en els àmbits en què els mitjans de la Corporació més han excel•lit, com els programes culturals i reportatges de producció pròpia, i específicament en el camp informatiu: del conjunt d’afectats segons la proposta de la consultora Price WaterHouse Cooper, 100 són informadors, 60 a TV3 i 40 a Catalunya Ràdio. Amb detalls incomprensibles com el tancament de la delegació de TV3 a Bilbao per un suposat descens de l’interès informatiu de la realitat basca... Es tracta d’una ofensiva descarada contra el model de mitjans públics definit en el mandat marc parlamentari i en la pròpia Llei de la Corporació, i d’un atac sense precedents a la professió periodística, per part d’un Govern que ha assumit les conclusions d’una Mesa sectorial en defensa dels mitjans de comunicació que lògicament reclamaven un finançament suficient de la CCMA i l’aprovació d’un Contracte programa per dotar-los d’estabilitat econòmica a partir d’un mandat clar. Ara aquest mandat sembla que el marqui PWC, que amb criteris tecnocràtics i economicistes i sense cap referència al servei públic, assenyala –tot i que diu que segueix les indicacions de la Corporació- quins programes han de desaparèixer, quina informació és o no necessària i, amb concepcions purament fordianes, dictamina còmputs de productivitat i de competència professional que deixa en mans dels càrrecs intermitjos, a qui en gran part se’ls assegura la continuïtat, l’elaboració de les llistes d’afectats. A més, donada la represa governamental del control de TV3 i de CR no és descartable, sinó més aviat probable, que els criteris per aquestes llistes impliquin una depuració ideològica per a un millor funcionament d’aquests mitjans com a eines de propaganda del Govern. Per tot plegat, des de l’SPC reclamem la retirada immediata del PAC/ERO i la represa de les negociacions de conveni, avortades sense fonament i que són l’única possibilitat d’acords consensuats amb unes plantilles que han donat mil mostres de compromís amb el mitjans al servei del país i que no mereixen ser tractades a cops de peu i llençades com un kleenex just quan les empreses de la CCMA commemoren els 30 anys d’existència.

Contra l'ERO a TV3 i Catalunya Ràdio, davant la seu de CDC a Barcelona

Més de 500 treballadors de TVC i CR es van concentrar per sorpresa, ahir dimecres 26 de juny, davant de la seu de CDC, al carrer Còrsega de Barcelona, per protestar contra el Procediment d'Acomiadament Col•lectiu (PAC) de 312 persones de les dues empreses, anunciat fa una setmana i que ahir iniciava el compte enrere. Mentre a la seu d'Imagina es feia la primera trobada entre el comitè d'empresa de TVC i la representació de la CCMA, que liderava un membre de la consultora PriceWaterHouse Cooper (PWC), autora de l'informe que va dur a l'ERO brutal de Canal 9, i es demanava discreció i sigil als representants dels treballadors, un membre de la direcció de TVC anunciava que segons els criteris de PWC calia fer un seguit d'acomiadaments que afectaven greument l'àrea de programes culturals i documentals de TVC. A la vegada, de la documentació lliurada per la CCMA-PWC es desprenia una proposta d'un mínim de 50 periodistes acomiadats, del total de 249 previstos a TV3. És a dir, ens trobem davant uns plans d'acomiadaments que afectarien greument àrees essencials de TVC, com són els programes culturals i documentals i els informatius, que en tots dos casos ja van escassos de gent. Es tracta d'una erosió inconcebible en una empresa que destaca en aquests àmbits i un atac del tot sorprenent als trets de prestigi de TVC, que sembla tenir l'enemic a casa i a una direcció de la CCMA al servei del PP (i del PPC) i de UTECA i el Grup Godó. Contra això s'han rebel•lat els treballadors de TVC i de CR, i contra això lluitaran els pròxims 30 dies, denunciant davant la societat i el Parlament el veritable segrest i mutilació a què el Govern de CiU, i concretament la Conselleria de Presidència i la Secretaria de Comunicació estan sotmetent els mitjans de comunicació de la Generalitat, afectant el model per la via fàctica i burlant el Parlament, que és la veritable patronal d’aquests mitjans. Els concentrats davant la seu de CDC han cridat consignes contra els plans antisocials i antinacionals del Govern per a la CCMA, i ho han resumit amb l'expressió de "botiflers!". Després, els treballadors han cantat Els Segadors davant el cordó de Mossos d'Esquadra que protegia l'entrada, ben barrada, de la seu convergent. Els treballadors no ens menjarem aquests acomiadaments i els pensem impedir amb el suport, àmpliament demostrat, de la societat catalana, que si es portessin a terme, ho notaria en la qualitat i la quantitat de l'oferta de servei públic, essencial per a la democràcia, de TVC i CR.

Volen guanyar la batalla de l’opinió pública

Davant la publicació dels sous dels càrrecs directius i del personal exclòs de Conveni que per fi ha fet públics la direcció de la CCMA, després d’anys de peticions en aquest sentit per part dels representants dels reballadors, el Sindicat de Periodistes de Catalunya a TV3 manifesta el següent : -Que ens està bé que es coneguin aquests sous durant anys gelosament amagats, mentre els treballadors reclamaven transparència quan se’ls demanava “contenció “ salarial i ja feia anys que els increments no es corresponien amb l’increment del cost de la vida. Però que no calia tant de bombo i plateret, inclós l’anunci en seu parlamentària, que sembla amagar altres intencions. -Que és molt casual que la informació es faci pública avui, vigília de Sant Jordi, quan els Comitès d’empresa de TV3 i Catalunya Ràdio i els seus treballadors estan embarcats en un seguit de mobilitzacions contra la pretensió fora de lloc de la direcció de la CCMA d’assimilar-nos a les taules salarials d’un conveni del personal laboral de la Funció Pública, que no contempla la immensa majoria de feines i de categories de les empreses de la CCMA. -Que és del tot sospitós el “contacte informatiu” privat que el President del Consell de Giovern de la CCMA va tenir divendres amb determinats representants de la premsa, als quals molt possiblement es deuria aportar el punt de vista del Consell sobre la situació de la Corporació, que en privat es resumeix en què hi ha massa plantilla o és massa cara. -Que és de tèmer que la publicació dels sous de la plantilla de TV3, que la majoria ja eren públics perquè els convenis col.lectius es publiquen en el DOGC, és un gest demagògic de cara a l’opinió pública, que acompanya l’estratègia de plantejar una proposta de sous de la Funció Pública que rebaixa més els salaris de les categories més baixes de TV3 i de CR i que sembla feta expressament per ser rebutjada, i d’aquesta manera, legitimar l’alternativa que CiU planteja a ERC en la comissió bilateral sobre la CCMA, que és la de fer un ERO, i aviat.

Opis a la Redacció

Deu fer 7 o 8 anys que la Direcció d'Informatius d'aleshores va decidir posar un barracot per allotjar equips que no cabien a la Redacció a l'espera que s'acabés la construcció del nou edifici adosat al CEI. Llavors es va dir que la condició certament barroera del barracot assegurava que l'estada seria temporal, que allò no es podia aguantar més que un curt lapse de temps. Ja veiem com han acabat aquelles promeses: el nou edifici s'està fent vell desocupat mentre al barracot s'hi continua treballant. La decisió d'intercanviar els companys del portal de noticies pels operadors d'imatge com a residents del barracot és del tot desencertada. Tothom ha de ser dins de la redacció i el barracot ha d'anar fora de la tele, segur que hi ha solucions tècniques. Mentrestant, fem una crida als opis perquè seguin als llocs buits de les seccions de la redacció d'informatius diaris i de la de no diaris. I cridem els redactors a actuar amb complicitat envers els seus companys de feina més propers. Això no és una solució, ha de ser una mesura de pressió sobre qui ha de prendre les decisions. Ara més que mai, anem junts en el mateix barco.

PER UNA VALORACIÓ COM CAL DELS CÀRRECS PROFESSIONALS

En el Conveni col.lectiu vigent consta una disposició transitòria que obliga a desenvolupar l’article 1 del mateix, segons la qual s’havia d’incloure en Conveni els llocs de treball per sota de Cap de Departament i Cap de Servei. Com consta també en el Conveni, això només es podia fer a la Comissió paritària de definició i valoració de categories. No ha estat així, i amb motiu del darrer procés d’ajustos salarials per la via de l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors (ampliat per la reforma laboral del PP i de CiU), que permet a les empreses aplicar unilateralment una modificació substancial de condicions de treball, incloses les salarials, la direcció ha procedit a valorar pel seu compte un conjunt de llocs de treball, amb l’assessorament de l’empresa HAY, que ja va participar en la darrera valoració de categories. Tots aquests llocs o bé els considera la direcció fora de Conveni o els adscriu al surreal nivell H (que aplega alhora característiques de dins i de fora de Conveni), i que no representa altra cosa que una concessió parcial que en el seu dia va fer la direcció al reclam del Comitè d’empresa de situar a Conveni tots els llocs de treball. La direcció confon deliberadament la seva potestat de decidir la remuneració d’aquests llocs amb el fet de descriure’ls, classificar-los i valorar-los unilateralment. De moment, la seva valoració ha portat a absurds com que una feina d’un grau de responsabilitat com la direcció d’un programa es cotitzi menys que la d’un redactor amb flexibilitat, per exemple. I també a que, de manera unilateral, hagi decidit depreciar el complement corresponent a una responsabilitat sense que hi hagi cap causa relacionada amb els supòsits del procés de l’article 41. Per això reclamem de Recursos Humans la paralització immediata d’aquestes valoracions, i de les que vol seguir fent en l’àmbit de càrrecs professionals, sobretot a Informatius, i porti aquest procés a la Comissió paritària de valoracions, on els representants dels treballadors tenen molt a dir pel que fa al tractament que cal donar a càrrecs de responsabilitat que, sobretot en el camp del periodisme, ténen un component professional específic i que no es poden tractar des del desconeixement i l’analogia amb altres àmbits.