dijous, 13 d’abril de 2017

MÉS PRECISIONS, ENCARA

En declaracions a RAC 1, el director de TV3, reprovat ahir pel Parlament de Catalunya, ha afirmat que la cambra catalana “va contra les seves pròpies instruccions sobre la Corporació", sense demostrar quina era aquesta la contradicció que assenyalava. Perquè l’actual Parlament, que està debatent en ponència conjunta la reforma de les lleis audiovisuals per retornar a mecanismes de consens o d’àmplies majories en la governança i en la gestió, pot acordar, com ho va fer ahir, que el cessament sobtat de l’anterior director i el nomenament meteòric del nou, fets exclusivament sota els criteris del PDECAT, i mitjançant les estructures imposades per la contrareforma de CiU i el PP del 2012, va en sentit contrari a la norma quela cambra vol aprovar abans de l’estiu. Amb els mateixos arguments que el seu defensor, el portaveu de Junts pel Sí en matèria audiovisual, Jordi Cuminal, que ahir denunciava un complot de tothom contra TV3, Sanchis pensa que la televisió ha de reflectir “la majoria social”, que és la que traduïda en escons “elegeix direccions” dels mitjans. Cosa que voldria dir que els mitjans públics haurien d’anar variant d’orientació segons els governs de torn. La qual cosa és una concepció molt antiquada, i molt poc europea, de la funció de servei PÚBLIC d’aquests mitjans. Per últim, i repetint també un argument reiterat per Convergència i el PP, vol atacar el grup parlamentari promotor de la moció remetent-se al canvi parcial (només per substitucions) en la llei del 2007, feta pel Govern Montilla de la mà del Conseller Tresserras el 2010, per acabar amb el bloqueig que, a través de la majoria necessària de 2/3, exercia CiU per no cobrir la vacant deixada per la dimissió d’Albert Sáez, i que en absència de successor, pretenia que fos substituït “provisionalment” per Roger Loppacher, aleshores Vicepresident del Consell de la CCMA i membre de Convergència, i actualment President del CAC. Llavors CiU i el PP van posar el crit al cel i es van adreçar al Consell de Garanties Estatutàries, que els va donar la raó, però amb un dictamen no vinculant, i això va permetre l’elecció d’Enric Marín per majoria absoluta, en una decisió que obria el camí a futures reformes més generalitzades, com va passar el 2012. Però aleshores CiU i PP no es van escandalitzar, i van imposar la contrareforma que estenia a tots els supòsits el sistema de majoria absoluta per a l’elecció de càrrecs i l’aprovació de decisions estratègiques. Una situació que la ponència parlamentària sobre les lleis audiovisuals ha de revertir abans de juliol, i que tornem a dir que va en la línia oposada al nomenament del nou director pel criteri exclusiu del Govern.

VOTEM EN CONSCIÈNCIA, PERÒ VOTEM