dimarts, 7 de desembre de 2010

No passarà res

Efectivament, no ha de passar res, ni a TV3 ni a la Corporació, pel fet que Convergència i Unió hagi guanyat les eleccions. Un canvi de govern no ha de significar res, per a la Corporació, com a la BBC.
No ha de canviar res gràcies a la Llei de la CCMA, que només va trigar set anys a fer-se, i que marca els mandats del Consell de Govern per a sis anys, sense interferències de la conjuntura política.
Perquè no és cert que per sota d'aquesta llei que ens blinda hi hagués hagut pactes tripartits pel repartiment dels càrrecs essencials, d'un tripartit, això sí, diferent de l'oficial.
Perquè la Llei de la CCMA no sols ens permetia desgovernamentalitzar-nos, sinó també despartiditzar-nos. I perquè tots els membres del Consell de Govern responen al perfil de professionals capacitats i de reconegut prestigi en els seus àmbits, sense relació amb quotes partidistes.
Els retocs de darrera hora a la Llei, com ampliar a 12 els membres del Consell de Govern, no van afectar decisivament el seu caràcter de garantia d'independècia.
Com no ho va fer la modificació per decret del referit a la substitució del President, en cas de vacant, que es va limitar a canviar la majoria necessària només per aquest cas.
Les dimissions de Sáez i Cullell també van demostrar que es va primar en tots dos casos els criteris d'idoneitat professional a l'hora de ser substituïts.
Per això no ténen sentit els rumors que CiU vol canviar la Llei de la Corporació; per què ho hauria de fer, si tot just ha arrencat fa tres anys i ens garanteix la independència ?.
Com tampoc els que diuen que aviat poden canviar directors, caps d'informatius i de programes, i fins i tot caps de secció i conductors. No som com la BBC?
Hi ha qui diu que pensar que la Llei ens blinda és una ingenuitat. Per què ho hauria de ser, si la va fer el Parlament pensant precisament en blindar-nos ?
No hem de patir, i podem seguir treballant com si res. Podem continuar queixant-nos del mateix : poca discussió professional a la redacció, coses que es fan perquè sí (temes i nomenaments), poca confiança en els professionals per aportar al Llibre d'Estil, acord d'estada dels estudiants en pràctiques sense aplicar, etc..
No seria lògic que canviessin els càrrecs d'informatius, si no canvia el Consell de Govern, oi?. No s'havia fet la Llei per això?.
No ens espantem amb rumors de què tornaran antics comissaris, de les èpoques de televisió del Govern, etc. Això només pot ser un malson.

diumenge, 18 de juliol de 2010

Embolica que fa fort!

Que en quatre mesos hagin dimitit el President del Consell de Govern de la CCMA, elegit pel Parlament, i la Directora General, només dos anys després del seu nomenament, evidencia poca convicció en el projecte de la Corporació, o un clima de conflictes al Consell que faria inevitable la marxa dels màxims responsables de l'ens. És de lamentar, però, que l'alta responsabilitat que es paga amb un càrrec i un sou com el de president o director general no siguin correspostos amb l'actitud de les persones nomenades. Ni en Sàez ni la Cullell han estat a l'alçada i amb la seva actuació han devaluat una llei que ja estava erosionada per l'accio dels partits. De retruc, els buits que apareixen a cada fugida desfermen indissimuladament l'automatisme partidista que ja va pervertir la nova Llei de la CCMA, i a cada bugada perdem un llençol democràtic més : primer el canvi de la majoria per elegir nou President, i ara la substitució a dit de la Directora General, i a jutjar per la proposta, seguint l'esquema-cremallera (teva-meva, teva-meva...) que doni satisfacció als partits majoritaris del Govern. Tot menys aprofitar per ser fidels a la Llei i elegir professionals experts del mitjà i despartiditzar les estructures de la Corporació. El mateix que tampoc no s'està fent per renovar els components del CAC, uns bloquejant el relleu i altres nomenant diputats dels quals es desconeix el coneixement del sector. Serà que s'acosten les eleccions?.

Tot pendent

La darrera dimissió arriba en un moment delicat, en plena aplicació dels decrets "d'ajust" (dels de sempre) dels Governs espanyol i català (que en això sí que tenen bon 'encaix'), que ja han comportat una reducció d'un 5% del sou dels companys de l'ens CCMA, quan s'està ultimant el Pla de prejubilacions, en vigílies d'una vaga general contra la reforma laboral (que avança altres mesures com el retard de l'edat de jubilació als 67 anys), i també d'unes eleccions catalanes molt disputades i immerses en plena crisi social i política després de la sentència sobre l'Estatut. Eleccions en què novament caldrà respondre a la imposició inconstitucional dels blocs electorals cronometrats i ordenats en funció dels darrers resultats a l'hora de fer la informació de la campanya.

El Llibre secret

...que per fi ha deixat de ser-ho. Després de més d'un any de colobrot misteriós, quan ja l'esborrany de la Guia Editorial (primera part del Llibre d'Estil) corria per altres redaccions i pel Parlament, un acord del Consell de Govern autoritzava a donar-lo a conèixer a alguns mortals, pertanyents a organismes representatius dels treballadors, com el Comitè d'empresa i els sindicats (abans s'havia fet arribar al Comitè Professional, però amb el compromís de no difondre'l). Això arribava després que anteriorment s'animés des de la direcció de TVC a fer aportacions a la segona part del Llibre, el "Manual d'ús", que difícilment es podien fer sense la Guia que segons el mateix text ha d'emmarcar les propostes concretes d'ús, i tampoc sense un projecte escrit que es pugui esmenar i modificar. Tot plegat és difícil d'entendre des de la redacció i els professionals, que som els destinataris primers del Llibre d'estil i a qui s'hagués hagut de consultar des del primer moment, sense unes prevencions dignes d'altres temps.

La transparència

Si a la redacció sorgeix un bri d'esperança pel que fa a la transparència, aviat s'esvaeix i es veu contrarrestat per decisions que no fan més que retornar-nos als comentaris discrets i a rondinar pels passadissos, com en èpoques passades que crèiem superades. Per poc temps es van tornar a penjar resums dels Consells de previsions d'Informatius, però ens hem quedat amb el de finals de maig i tornem a ser on erem. Mentre, hi torna a haver nomenaments i desnomenaments que no consten enlloc, alguns sorprenents perquè comporten canvis en aspectes laborals com delegacions a l'estranger, que tornen a evidenciar les dificultats per la promoció en aquest àmbit, i en canvi consolida la idea que les corresponsalies són per a precaris en situació mercantil o per a càrrecs a qui es premia. També han causat sorpresa alguns nomenaments, els criteris dels quals són inescrutables, ni que sigui per no explicats. Com es veu, tot ajuda molt a la cohesió de la redacció i a l'engrescament que d'altra banda se'ns reclama per mirar de sortir de la millor manera de l'etapa de fortes restriccions que se'ns ha imposat en raó d'aquests intangibles que es diuen els mercats.
El problema de la passivitat a la què ens estem acostumant en relació a petites decisions és que qualsevol dia ens en caurà a sobre una de grossa, i més després de les eleccions, i ja no recordarem que tenim dret, com a mínim, a la queixa i a la protesta lliurement i públicament expressades. I per a la qual disposem, no ho oblidem, de mecanismes legals reconeguts, perquè la democràcia no ha de quedar a les portes de l'empresa.

Tardor moguda

Darrerament ho han estat moltes, però aquesta, amb visita del Papa inclosa, ens portarà no sols les eleccions al Parlament, sinó les que pertoquen per renovar el Comitè d'empresa de TVC, que es faran molt probablement abans. I aquí també hi ha una responsabilitat de tothom per no deixar que el Comitè sigui un ens aliè o allunyat, en mans de suposats professionals que "en saben". Els Comitès d'empresa són organismes de representació unitària dels treballadors, que si ténen gent més experta és per l'experiència acumulada, que a l'inici tampoc ho era. I si hi ha queixes o crítiques a actuacions del Comitè o d'alguns dels seus components, una bona solució és influir-hi, i fer-ho de la manera més directa possible : presentant-s'hi. I no deixant que un gran departament com és el d'Informatisu acabi subrepresentat en un organisme nombrós i plural que reclama del coneixement de cada sector de la casa per ser eficaç i poder defensar millor els interessos dels treballadors a través d'una vinculació més pròxima amb ells. Per a nosaltres, a més, la millor manera de presentar-se és a través d'una candidatura unitària dels comunicadors, la més eficaç en un àmbit amb poques vocacions de representació laboral. Però al davant hi ha un futur incert, i si el 2010 -malgrat tot el que ha caigut i caurà- pot ser encara un any de treva, ni que sigui perquè els partits politics necessiten que no hi hagi conflictes en periode electoral, el 2011, en què no tenim assegurat ni l'increment salarial acordat en un Conveni que Economia i Finances encara no ha aprovat, pot ser un any en què, per poca vocació que tinguem, haguem d'organitzar la defensa dels nostres drets laborals i professionals.

Malgrat tot.... bon estiu !

dimarts, 25 de maig de 2010

MALS ESTILS

Ara resulta que el preacord de Conveni col.lectiu, firmat el 23 de març, i ratificat pel Consell de Govern de la CCMA el 26 de març, no es va enviar a Economia i Finances, que és qui ha de donar l'OK definitiu, fins el 6 de maig. El mateix departament que decretarà, o no, si els retalls salarials als treballadors de la Funció Pública s'estendran a totes les empreses públiques, com la nostra. En el cas de TVC, si això es confirmés, ens ho aplicaria el mateix responsable que d'altra banda ha de confirmar al nostre Conveni. I suposaria una vulneració del mateix que comportaria respostes legals per a la defensa de la lliure negociació col.lectiva.

La Direcció General diu que es va enviar més tard perquè esperava que es concretés el nou Contracte Programa, que alliberaria d'haver de justificar increments per sobre de la Llei de Pressupostos. I que per això la via de justificar l'acord econòmicament, més complexa, s'ha fet esperar. Fins quan, no se sap, i més mentre s'espera si ens apliquen retalls, que sens dubte tindrien una resposta important per part de la plantilla, convocada ja a fer vaga el 8 de juny.

Mentre, el Consell de Govern figura que ultima la Guia Editorial, la primera part del Llibre d'Estil, sense que hagi respost a la petició que es va fer des del sindicat que es difongués internament. Però com que el text corria ja per redaccions i grups parlamentaris, finalment ha arribat a mans nostres. No cal dir que qui el vulgui veure es pot posar en contacte amb nosaltres, a l'adreça spc@tv3.cat. En base a aquest esborrany, hem enviat unes consideracions al Consell de Govern per si vol fer-ne ús. Però considerem que són tots els professionals els qui tenen dret a opinar, els professionals que en la resolució sobre els mitjans audiovisuals de 1999 rebien el reconeixement del Parlament de Catalunya, "atesos els esforços que han fet en defensa d’una ràdio i una televisió de qualitat, plurals i independents." I en aquest reconeixement no hi havia exclusions, com les que hi ha hagut des de l'inici d'aquest procés.

Tampòc no hem tingut sort quan hem demanat poder veure el documental frustrat "Monarquia o República", perquè s'ha considerat poc oportú quan el tema havia anat baixant i ja hi havia hagut altres pronunciaments al respecte. Entenem que se'ns demani prudència, però que no l'haguem vist no impedeix que poguem pensar que s'ha descarregat massa responsabilitats sobre els autors, quan s'ha constatat la falta de seguiment del documental mentre s'anava fent i no es pot obviar que en la decisió final hi han jugat, ni que sigui indirectament, factors extraprofessionals, perquè la Monarquia és sempre un tema delicat. No mereixien, els companys, aparèixer com els equivocats professionalment, quan es coincideix en el diagnòstic que el que hi va haver va ser un desencontre entre l'encàrrec i el producte final. En tot cas, creiem que cal donar sortida a aquest producte, amb els canvis que s'acordin, i amb la firma dels seus autors.

Ens alegrem en canvi que, per fi, es tornin a fer resums de les reunions de previsions dels dijous, i esperem que també dels Consells de Redacció. Passa però que, com que la comunicació és un peix que es mossega la cua, si no s'informa més obertament i més oficialment d'aquesta novetat, el personal no se n'assabenta, i per tant la comunicació pot tornar a fallar. I llavors no se sap que, per exemple, en l'acta de la primera reunió d'aquesta nova etapa es diu que es va repartir un qüestionari sobre el Llibre d'Estil (no se sap si en l'apartat Guia Editorial o Manual d'Ús) exclusivament a redactors en cap, editors i caps de secció.
No es pot dir que això sigui precisament audàcia en la transparència ni en la participació, sinó més aviat una prevenció molt tradicional i ben poc moderna.

Tampoc podem felicitar TVC per l'elaboració per part de companys del departament d'Esports, i per segon cop, d'un vídeo per a major glòria del F.C. Barcelona, fet per encàrrec del seu entrenador , en un gest de favoritisme cap a un club que ben segur no encaixa amb els principis de la Guia Editorial.

Sembla per tant que fa falta anar millorant els estils en tots els àmbits....

diumenge, 21 de març de 2010

Un preacord positiu

Després d'un any de negociació, sense comptar la pròrroga, el 2008, del Conveni 2005-2007, aviat tindrem revalidada l'eina que regula gran part de les condicions laborals dels treballadors de TVC. Ha estat una negociació diferent, portada des del Consell de Govern de la CCMA i des de la Direcció General, en un context de crisi econòmica i publicitària que ha provocat unes posicions molt allunyades a l'inici, quan se'ns volia congelar el sou i modificar a la baixa el Conveni.

La combinació de persistència negociadora amb anuncis de mobilitzacions, finalment concretades en una vaga parcial el 4 de febrer, van acabar de fer moure unes propostes de la direcció que van anar millorant en el terreny econòmic, mentre anaven caient propostes de canvis al Conveni que no tenien el consens dels representants dels treballadors, sobretot quan es mantenia l'opacitat sobre les despeses en productores i en els sous de l'alta direcció.

El darrer escull va ser una proposta de futur : el pacte de producció interna que garantís feina per a tota la plantilla i fixés alguns criteris de programació obligadament interna. Això no va ser fàcil, per l'argumentació de la Direcció que només ella podia tenir les decisions sobre la programació, però amb la implicació de Mònica Terribas en la negociació es va anar perfilant un document que assegura una eina de seguiment paritari de les decisions sobre els tipus de producció.

Pel que fa als increments, els condicionants de reforma de tres conceptes de Conveni per accedir a donar el 2% pressupostat el 2009 van caure aviat, sobretot després de la vaga, i l'estira i arronsa es va perllongar unes setmanes arran del reclam del diferencial amb l'IPC català, equivalent a completar la mitja paga d'abril.
Tancada en banda la Direcció General a aquests increments que asseguraven el manteniment del poder adquisitiu, va afluixar en canvi en més millores en la conciliació de la vida laboral i familiar extretes de la Funció Pública, que tenen el seu valor econòmic. I també va deixar per més endavant la seva voluntat de reformar les normes de selecció i les llistes d'espera. Igualment va acceptar negociar les places vacants després de l'aplicació del Pla de prejubilacions, per no amortitzar les que es produeixin en llocs amb contractació temporal continuada. I que contemplarien, entre altres, completar amb contractació pròpia els equips de cap de setmana de les delegacions de Catalunya.

Tot ens anava acostant a un preacord, un cop garantit l'IPC estatal per tots els anys de Conveni, i malgrat que quedaven pendents altres punts, menys conflictius, de la plataforma dels treballadors. Amb diversos moviments d'anada i vinguda, i després de la insistència reiterada de la Direcció que cap de les ofertes fetes es mantindria si el Comitè no retirava la referència, ni que fos indirecta, a l'IPC català (perquè segons ella això comportaria la no acceptació del pacte per part d'Economia i Finances), el desllorigador va ser passar a una durada de Conveni de tres anys per comptes de quatre., com a contrapartida a no mantenir cap referència a l'IPC català.

Queden encara alguns temes importants que s'han hagut de discutir a correcuita, com la regulació pactada de la feina dels estudiants en pràctiques, la reducció dels exclosos de Conveni o l'aparcament gratuït per als treballadors de les delegacions de les demarcacions i d'altres centres. No dubtem que amb la implicació de la Directora, aquests mal anomenats "serrells" podran sortir endavant i enriquir un preacord que pugui satisfer un gruix més gran de la plantilla.

Per tot plegat, i al marge de diferències de tàctica i d'estratègia que han aparegut entre les candidatures que composen el Comitè d'empresa , cridem a votar afirmativament aquest preacord de Conveni, que hagués estat igualment bo amb una durada de quatre anys com oferia la Direcció, però que ha de servir per fer el trànsit amb normes clares a la nova realitat televisiva que ja tenim a sobre, i per seguir sent un model de regulació laboral estable i eficaç, sempre que es compleixi.


TOTS A L'ASSEMBLEA DE DIJOUS 25 AL C.P.A., A LES 15,30 h.

PER DONAR SUPORT AL PREACORD I SEGUIR TENINT UN BON CONVENI

VOTEM EN CONSCIÈNCIA, PERÒ VOTEM