Els reis els portaran carbó

Acabem l'any amb crisi, diuen. I per això no poden pagar els sous previstos, que si de cas arribaran al cap de quatre anys, si és això el que dura el Conveni. I si hi ha sort, es pot afegir. A canvi, volen satisfer algunes "reivindicacions" de la direcció, com congelar nòmina variable o retallar les llistes d'espera, per no generar drets, o fer categories "d'entrada", més barates, per a periodistes. Però no afluixen en reduir el "núvol", regular l'estada dels estudiants, eliminar la contractació per obra sense proves per als nivells F i G o fer d'una vegada els concursos necessaris de redactors, ENG, OPI, etc.
Mentre, el Parlament no ha elaborat encara el mandat marc per a sis anys que preveuen la Llei de la Corporació i la de Comunicació Audiovisual de Catalunya, i que "ha d’establir els objectius que ha d’assolir el conjunt del sistema públic audiovisual".
El Govern i la CCMA no han acordat el contracte programa que ha de derivar del mandat marc, i que "ha d’establir d’una manera concreta i precisa els objectius per a un període de vigència de quatre anys revisable cada dos anys" (Lleis de la CCMA i de la Comunicació Audiovisual).
Els pressupostos pel 2010 i la programació prevista, per tant, no responen al contemplat per la Llei, és a dir, no devenen del general al particular, sinó que primer s'acorda una programació, es preveuen ingressos i despeses, i això sí, se segueix "contenint" la plantilla, mantenint precarietat per feines estructurals.
En canvi, la inversió en productores creix, i més a informatius, on ja s'aposta per equips sencers externalitzats a delegacions catalanes, que s'afegeixen als mercantils, o TRADE, a ciutats de l'estranger o a Tortosa. Es diu que això no és nou, però és obvi que s'amplia una tendència i que els drets dels candidats de les llistes d'espera queden malmesos.
Per alleugerir alguna pressió superior, s'anuncia un pla de prejubilacions i es diu el nombre de candidats : 180 a tota la Corpo. Això sí, voluntaris, però no se sap què es farà si hi ha pocs entusiastes. Llavors no seran tantes les places amortitzades (en volen 4 de cada 5), que segons se'ns diu va ser condició del Govern per concedir diners per al pla.
Al Portal de Notícies, amb gent de diverses empreses de la Corporació, i amb diversos nivells salarials, i coberts uns i altres no per l'Estatut Professional, se'l porta a TV3, a prop dels Informatius, i es ven que és una secció més, amb petició de voluntaris inclosa, o bé de "sisplau-per-força", ignorant diferències d'empreses, de feina descrita en quaderns de valoracions i no diguem ja motivació professional.
Al canal 3/24 es fa fora gent a qui es va anar a buscar a la ràdio perquè donava bé en pantalla. Fins i tot enmig d'un embaràs es fa plegar a qui ja estava planificada, i amb roba comprada per al seu estat. L'argument és que no se la pot contractar més si no es vol que quedi fixa, i que no se li fa el contracte "d'artista" perquè el Comitè d'empresa no vol. Però ni el Comitè sap res, ni això impideix que es contracti com a artista la conductora d'Aran al canal, ni que es mantingui aquest contracte, previst per al món de l'espectacle, per a conductores de TN Cap de Setmana i d'Els Matins.
Del Llibre d'Estil cap notícia oficial : sembla el secret de Fàtima. I per dalt, al Consell, es pensen que l'estem fent "des d'abaix" : tot serà segons el cristall amb què es mira. Es desconeix cap organisme representatiu dels treballadors que hi hagi estat convidat a participar.
La comunicació, condició per a la participació, continua vertical. Seguim sense actes de les reunions de redacció, que porta a un campi-qui-pugui on es barregen e-mails beintencionats dels caps, que s'endú el vent, amb deserts informatius en diversos col.lectius i categories. Serà que controlar la informació és poder?. Tampoc no es compleixen les reunions trimestrals entre direcció d'informatius i Comitè Professional, desaprofitant així les possibilitats d'aquest instrument.
Els Mags d'Orient tenen molts motius per portar carbó. I ben negre.

Tot va molt bé

Sí, ens espera una tornada de vacances engrescadora.
Ens volen congelar el sou dos anys, aquest i el que ve. Diuen que s'ho pensaran si retallem encara més la nòmina variable que tant costa cobrar. Parlen del cas d'algú que diuen que n'abusa, però tots coneixem els majoritaris casos contraris. Es veu que no n'hi ha prou amb el Manostijeras que deixa el Conveni fet un estrip.

Diuen que és de mal gust que recordem sous secrets, acumulació de càrrecs, contractes-estrella. O plusos a caps per conceptes que no exerceixen. A això li diuen "cacera de bruixes". Com s'ha de dir doncs el regateig de plusos legals a precaris i temporals, com si no existís el Conveni. En fí, el de sempre corregit i augmentat amb la congelació. Doncs potser caldrà escalfar l'ambient.

De conceptes volen parlar : "autoplanificats" (?), flexibilitat, disponibilitat.
De modificar horaris evitant compensacions. I d'esglaonar les causades per viatges.
Amb preus diferents segons perillositat. (Veu del cor : cap amunt o cap avall?).
Cara als informadors, diuen que no tenen carrera professional. I per això proposen "categories d'entrada", ja sabeu, més barates. Obliden que hi ha deu funcions que poden ser carrera, però la majoria excloses del Conveni.

Per més INRI, als nivells F i G els volen ampliar de 3 a 6 els mesos de prova. Exclosos els exclosos, és clar. Però el millor són les noves normes (de selecció). I la novetat, una "borsa de treball" per a places temporals. Per a les fixes, un cop cobertes no volen llistes d'espera, que generen drets. Per a les temporals, davant del concurs públic volen una avaluació d'ex-estudiants, que barreja la tutoria i el concurs.I també els curriculums de qui vegi els anuncis on line a la web de la Corpo i de TV3.

Una Redacció que és una pinya

Mentre, a Informatius tot va com una seda : qui no ho cregui és un rondinaire empedreït. La comunicació en més d'una direcció és perfecta, i de tanta identificació, és que ja ni cal. Un Consell de redacció com cal (allò antic de discutir), tampoc no cal. I massa trobades de caps amb el Comitè Professional, encara prendriem mal. I de les reunions de dijous, en tenim moltes versions, si és que arriben a tothom. Algunes amb SMS, meravella de la síntesi. I dels nomenaments i desnomenaments, el mateix i res a dir, que encara seria mal vist : clars, evidents i transparents. Com cal.

Pocs avenços i perill de retrocés

Des que vam publicar els desitjos per al 2009, poc s'ha avançat en l'acompliment d'alguns dels punts que reclamavem per a la millora dels Serveis Informatius.

Seguim sense Consells de redacció com cal, amb la tasca que li encomana l'Estatut professional, que és la següent :

10.2. El consell de redacció, sota la direcció del cap dels serveis
informatius, planificarà les prioritats i les línies informatives a
tractar, i assegurarà la coordinació entre els diversos espais
informatius.

Continuem sense resums oficials, vàlids per a tota la redacció, de les reunions "de previsions" dels dijous, convertides de vegades en consells de redacció, si més no pel que fa a la recepció de les notícies i les orientacions decidides. Això fa que no hi hagi una versió complerta, sinó diverses de fragmentàries segons cada secció, i que hi pugui haver llocs on no arriben (delegacions, corresponsalies) i que depenen de diverses seccions.

Cal recordar, a més, que aquests resums van ser una conquesta en èpoques de molt més control de la informació, i no té cap sentit que ara hi renunciem, quan poden ser l'eina cohesionadora de la redacció i motor del debat professional que ens cal per millorar. La darrera acta va ser publicada el gener del 2008.

Una altra eina democràtica és la interlocució del Comitè professional amb la direcció d'Informatius. Vam defensar l'Estatut de redacció per deixar de rondinar pels passadissos i poder aportar el punt de vista de la redacció a través del Comitè professional. I a aquests efectes recordem el previst a l'Estatut .

15.3. (...)
Amb la finalitat d'assolir una major implicació dels professionals en
el procés informatiu i una sempre més eficaç organització de la
redacció, que repercuteixi en una major qualitat dels seus resultats,
així com poder reflexionar sobre les qüestions professionals
pròpies d'aquest Estatut el comitè professional es reunirà
trimestralment amb el director d'informatius, sens perjudici del
nombre de reunions que acordin efectuar ambdues parts.

Aquests terminis s'haurien de complir, en primer lloc per la direcció d'Informatius, i per part de la redacció caldria reapropiar-se de les possibilitats que ofereix l'Estatut, que no és una eina que resolgui tots els problemes, però sí la possibilitat de plantejar-los, i que si no utilitzem prou ens situa en pitjors condicions per a solucionar-los.
I tot i que no està contemplat a l'Estatut, seria una mostra de transparència i de confirmació que els informatius de TVC van per bon camí que es convidés el Comitè professional als Consells de Redacció.
De la mateixa manera que caldria comptar amb la seva opinió, com a organisme representatiu de tota la redacció, en l'elaboració del Llibre d'Estil de TVC, dels treballs del qual no hi ha informació, com no n'hi ha de l'absència de lingüistes d'informatius en la Comissió que hi treballa, nomenada exclusivament per la direcció.

CANVIAR EL CONVENI?

Però a més de no avançar en aquests temes de millora de la participació democràtica dels professionals, hi ha desagradables sorpreses en les propostes que des de la direcció es faran ben aviat en el marc de la negociació del Conveni collectiu :
- creació d'un nivell "d'entrada" de redactors i ENG's, amb l'eufemisme de que són "categories sense carrera professional", i abaratint-les "per baix", amb l' argument que així "es facilita l'ocupació dels professionals".
- "regulació" del personal "autoplanificat", concepte aquest encara per definir però que se suposa inclou tothom que no estigui sotmés a un "planning", i "regulació" que només pot significar abaratiment de la compensació corresponent, per evitar pagar la flexibilitat i oficialitzar la pràctica habitual a tants programes d'aplicar, sense que ho permeti el Conveni, el plus de trencament de franges que conté uns condicionants que no es compleixen en els programes informatius on es treballa de matí i de tarda i en funció de la possibilitat de les gravacions i no pas d'uns horaris fets a la carta i per comoditat personal.

-redefinició de la flexibilitat.

-ampliació del periode de prova a partir del nivell F de tres a sis mesos. Per poder acomiadar abans si el treballador no és del gust del cap?

-nova regulació de les compensacions en els viatges per raó de feina (preus esglaonats, preus diferents segons perillositat -cap a dalt o cap abaix?- tractament diferenciat dels festius).

Tot dins d'una "filosofia" de reducció de la nòmina variable, apel.lant a les dificultats econòmiques del Govern i de la Corporació, que per ser creïble i assumible hauria d'anar precedida de mesures de transparència dels sous dels directius (com a la BBC), de cobraments inadequats per part de càrrecs, de persones sense destí ni activitat coneguda o massa clara i altres realitats que caldria aclarir. Això, abans de reclamar austeritat o retalls importants d'un Conveni que durant anys ha garantit salaris dignes, i no pas "elevats" com interessadament es diu : el que hi ha és que a fora les condicions són tirant a indignes.

Una ingerència fora de lloc

Un altre cop una formació política ha presentat recurs davant la Junta Electoral
contra un pla de cobertura de les eleccions que, com en el cas de TV3, tot i mantenir el cronometratge i l’ordre dels partits en la informació, en funció dels darrers resultats, incorpora criteris professionals en el cas de notícies rellevants sorgides en la pròpia campanya, i altres elements explicatius en relació al debat sobre els blocs electorals minutats.

Com altres recursos, aquest es remet a l’article 66 de la Llei Electoral, que obliga al respecte al pluralisme polític i social i a la neutralitat informativa, però del qual no es deriva cap criteri sobre la representativitat o la proporcionalitat, com des de fa anys dictamina –erròniament- la Junta Electoral, mimetitzant les regles referides només als espais gratuïts de propaganda.

En aquest cas, a més, el recurs de CiU qüestiona específicament la pràctica professional del periodisme quan discuteix el lloc concret que ocupen els blocs electorals en els informatius o la possibilitat que notícies polítiques rellevants es situin fora d’aquests blocs.

Però el més greu són les declaracions del responsable de comunicació de CDC, que a més de reiterar, sense cap base, que l’acord incompleix la llei, acusa els treballadors de TV3 de “boicot a la democràcia” i de “no vetllar per la cultura democràtica durant tot l’any”, a més d’avançar que en les pròximes eleccions s’oposarà a cap mena de flexibilització dels blocs electorals, com s’ha fet en els darrers anys a la CCMA i a altres mitjans.

Des de l’SPC lamenten una anàlisi tan esbiaixada de la realitat i la voluntat d’ingerència en la professionalitat dels mitjans públics i en la seva necessària independència. I continuarem defensant les diferents mesures de protesta dels treballadors de la CCMA i d’altres mitjans públics, en defensa del dret a la informació de la ciutadania, que ha d’estar lliure de condicionants partidistes.

Abril, noticies mil

Felicitats a tots els votants en les eleccions al nou Comitè Professional de TVC, a tots els candidats i als elegits, que configuren un equip de veterania i renovació que haurà de donar resposta als dèficits de la redacció ben sintetitzats pel Comitè Professional sortint i als nous temes que puguin sorgir o que alguns dels candidats han expressat.

Com a sindicat recordem que segons el Conveni col.lectiu els membres del CP disposen de 20 hores de crèdit horari al mes per al desenvolupament de les seves activitats, i que si cal es pot plantejar en la negociació del pròxim Conveni col.lectiu la petició de recursos materials que els fessin falta.

També recordem que cal resoldre l'errada que els ajudants de realització no estiguin inclosos en l'àmbit personal de l'Estatut, els condicionants sense sentit a la inclusió plena d'OPIs i documentalistes, i l'ampliació a l'àmbit dels lingüistes, que paradoxalment estan tenint un paper molt important en l'elaboració del projecte de Llibre d'Estil de la CCMA, que té una connexió clara amb els continguts de l'Estatut.

Igualment, el mateix Estatut Professional diu en l'article 2.5 que en els contractes de les empreses de la CCMA amb empreses proveïdores de programes informatius es farà constar el respecte per part d'aquestes del contingut de l'Estatut i la seva extensió als seus professionals quan realitzin funcions per a la Corporació. I segons l'article 2.4 es pot ampliar l'àmbit a professionals d'altres programes amb contingut informatiu : us sona el Portal de Notícies de la CCMA?. Seria de lògica incloure'l, com ho està el canal 24 horas de RTVE en el seu Estatut d'Informació. I segons aquest article, la iniciativa pot partir, entre altres, d'un Comitè Professional dels ara existents.

Bona feina, doncs!


Deu punts per a la directora de TV3, Mònica Terribas, per la seva defensa professional a la Comissió de Control del Parlament de la informació de TVC sobre les càrregues dels Mossos d'Esquadra contra manifestants anti-Bolonya, vianants i informadors.

En canvi, davant la ingerència que implicaven les declaracions del Conseller d'Interior Joan Saura i "l'encàrrec" d'un informe al CAC per analitzar la informació emesa per TVC, no calien els matisos de la Directora General de la CCMA, Rosa Cullell ("els altres ho fan pitjor") i del President del Consell de Govern, Albert Sáez ("en general els professionals de la Corporació fan una bona tasca", més enllà "d'algún episodi de mala pràctica").

També seria aclaridor que tant els crítics parlamentaris de la feina dels professionals de la CCMA com els directius "defensors" de la nostra actuació filessin més prim a l'hora d'atribuir retrets o elogis entre els components d'aquests professionals, alguns amb molta capacitat de decisió i altres més sotmesos a les directrius dels superiors.

Així, Joan Saura podria aclarir si li molesten més les reiteracions obligades en un canal d'informació continua, com el 3/24, o certes manifestacions o opinions d'alguna tertuliana, convidada fixa en un programa matinal, de les que legítimament pot discrepar.

Per la seva banda, Joan Ferran, diputat socialista, va manifestar a la Comissió de Control que TVC dóna una imatge "tremendista" de la realitat, amb "un excès de contrapunt i de conflicte", perquè porta "un xip contestatari" que la converteix en "aguafiestas" i contribueix a la "desafecció de la política". Com el Conseller Saura, Ferran hauria d'entendre que, ni que fos cert el que expressa, la crítica s'invalida per sí mateixa a causa de l'emissor : criticar des del Govern o els partits que li dónen suport el tractament informatiu de la realitat social que es fa des de TVC no pot interpretar-se d'altra manera que d'un intent d'influir i corregir l'orientació d'aquesta informació. Si hi ha motius per als arguments que exposen, ja ho dirà qui els mateixos partits i parlamentaris van decidir que ho fes : el CAC. Mentrestant, els seria més beneficiós callar.

I si, també legítimament, ténen queixes dels equilibris i els consensos produïts en el sí de la CCMA des de l'aprovació de la nova llei de la CCMA, que poden influir en percepcions contradictòries de la línia informativa dels mitjans de la Corporació, que recordin que els màxims responsables d'aquests equilibris partidistes, que els professionals som els primers a patir, són ells mateixos, els partits polítics.


Per acabar, aquest 25 d'abril es fa a Barcelona el sisè Congrés del sindicat unitari dels professionals de la informació a Catalunya, l'SPC. Sorgit d'un acord del segon Congrés de Periodistes Catalans, i amb el suport inicial de Comissions Obreres, ha arribat als setze anys amb problemes i carències, per la seva volguda falta de professionalització, però havent aconseguit introduir en l'agenda de la professió la virtud de no deslligar les reivindicacions professionals de les laborals, i havent dinamitzat el panorama organitzatiu al sector de manera que els informadors han anat prenent consciència de la seva condició assalariada i de la necessitat, comuna als altres col.lectius i sectors, de fer front a les mesures empresarials que situen els beneficis econòmics per davant de la funció social dels mitjans i del dret constitucional a la informació.

Per a més dades, podeu anar a l'enllaç de la columna dreta.

Què demanem al 2009

Que com diu la directora de TV3, l'estabilitat laboral dels treballadors sigui una marca de la radiotelevisió pública. Pensem, com ella va dir a la premsa, que "la vulnerabilitat de la gent precaria és un factor molt més preocupant que la desmotivació". Ho pensen també, RR.HH. i la Direcció General?.

Que no divergeixin tant l'exigència professional i la situació laboral, sovint precària. No pot ser que l'empresa aparegui amb dues cares : la dels caps immediats i la de l'espasa de Dàmocles de la contractació.

Que hi hagi més transparència i més informació a la redacció. Consells de Redacció més sovint, més vius i amb més participació, i trasllat del tractat en forma d'acta, per a coneixement de tothom. Participació del Comitè Professional en les reunions.

Que els nomenaments de càrrecs siguin argumentats, i s'allunyin de la discrecionalitat i del criteri exclusiu de la "confiança personal".
El factor humà és molt important però les capacitats professionals haurien de ser sempre prioritàries.

Que es doni veu a la redacció en l'elaboració del Llibre d'Estil que TVC, però de manera urgent els Informatius, necessiten. Transparència i informació sobre la comissió creada al respecte, i participació del Comitè professional en el procés.

Que siguem tots més crítics i autocrítics, que respectant com toca la jerarquia, utilitzem els instruments democràtics que enriqueixen el funcionament d'una redacció viva : l'Estatut Professional, el Comitè Professional, el Conveni col.lectiu, el Comitè d'empresa i els sindicats.

Que siguem més solidaris, entre els propis companys i amb la resta de col.lectius de l'empresa i de la Corporació, i amb els col.legues dels
altres mitjans de comunicació, amenaçats per crisis provocades pels canvis tecnològics i la conjuntura econòmica i també per la mala gestió.