Quina Solvència té PriceWaterhouseCoopers per analitzar l'estratègia de la CCMA?

La CCMA encarrega a PwC revisar el seu Pla Estratègic La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals –CCMA- va encarregar el setembre de 2012 a PricewaterhouseCoopers -PwC- un estudi per analitzar el funcionament de les seves empreses, TV3 i Catalunya Ràdio. PwC va guanyar el concurs per fer aquesta feina, que consistia, segons el plec de condicions, en “procedir a una revisió de les conclusions del treball realitzat en la elaboració del Pla Estratègic [aprovat per l’anterior Consell de Govern de la CCMA] i l’elaboració del Pla de Viabilitat que permeti la continuïtat del servei públic que té encomanada la CCMA”. El concurs el va obrir la CCMA el juny de 2012 amb un pressupost de 185.000 euros -PwC al final se’l va adjudicar per 150.000-, i en les condicions s’especificava que el “treball requerirà de: una anàlisi i reflexió sobre el Model Actual de la CCMA, i d’una comparativa amb el sector; la identificació de les oportunitats de millora de l’organització, dels recursos, dels processos i de la tecnologia; la definició del nou marc laboral; l’anàlisi econòmicofinancer actual i previst per al futur; i l’anàlisi jurídic i acompanyament per a l’execució del pla”. També s’hi marcava quin tipus de “solvència tècnica” havien de tenir les empreses aspirants, i ho havien de provar acreditant cinc anys d’activitat en consultoria, els serveis similars en els darrers tres anys, i els projectes similars en el sector audiovisual i en el sector públic. Què és PricewaterhouseCoopers? S’autodefineix com a “firma de serveis professionals”, i entre aquests serveis s’inclouen les auditories, però també tota mena de consultes “expertes” – financeres, de viabilitat, de control intern, de riscos tecnològics, etc-, a més d’assessoraments legals, fiscals, etc. És a dir, tant estudis sobre el funcionament intern d’empreses i institucions, com assessorament per a les relacions externes, per moure’s en els complexos móns de la legislació i la fiscalitat. És la firma de serveis professionals més gran del món, amb socis a més de 150 països i establerta a més de 700 ciutats, amb 150.000 persones treballant-hi, i un volum de negoci de ronda els 30.000 milions de dòlars anuals. Comparteix el lideratge mundial amb tres firmes més: Deloitte, Ernst & Young i KPMG. Però aquestes firmes no són empreses multinacionals, sinó xarxes de despatxos que comparteixen una marca i unes metodologies de treball. És a dir, d’una banda hi ha una empresa “mare” que no ofereix serveis, sinó que es dedica a a crear i a coordinar els patrons, els procediments i els materials amb què funciona la marca, i de l’altra hi ha els despatxos associats, que són els usuaris d’aquests patrons, procediments i materials i també els beneficiaris del prestigi mundial de la marca. Però establerts a cada país i a cada ciutat, els despatxos són independents entre sí i no és fan coresponsables del què facin els altres, en una estructura que recorda el funcionament de les franquícies. En el cas de PwC la forma jurídica amb la que és relacionen els despatxos amb l’empresa “mare” és una “limited liability partnership” (LLP), una figura similar a la “societat limitada” (SL), però amb menys corresponsabilitat. Els responsables de l’estudi que s’està fent a la CCMA, doncs, no venen de fora, sinó que són locals, i són plenament autònoms, sense dependència externa. En concret, el contracte de la CCMA l’ha guanyat Landwell- PricewaterhouseCoopers Tax&Legal Service, S.L., (amb adreça a l’Edifici Caja de Madrid Avinguda Diagonal, 640 08017 Barcelona) un dels despatxos associats a PwC que hi ha a Espanya. Què sap PwC de mitjans de comunicació? PwC, en els seus propis documents tant a nivell mundial com a nivell espanyol, llista extensament les àrees en les quals es considera a si mateixa experta, però entre aquestes àrees no hi figuren els mitjans de comunicació públics. Pel que fa als mitjans de comunicació en general ofereix als seus clients l’anomenat “Global Entertainment & Media Outlook” –GEMO-, una mena d’informe en què s’analitzen les dades mundials del sector mitjançant eines informàtiques, i s’ofereix una previsió de tendències futures a quatre anys vista –ara mateix està vigent el GEMO 2012-2016- (http://www.pwc.es/es/entretenimiento-medios/gemo-introduccion.jhtml). Aquesta eina, però, està centrada en els mitjans comercials, i pel que fa a la televisió, només n’analitza dues dimensions: la televisió de pagament, i la publicitat en televisió. És a dir, PwC es limita a analitzar la televisió com a negoci, i, a més, en cap cas no ofereix una visió experta dels mitjans en la seva vessant comunicativa, ni dels seus continguts, ni molt menys de la funció social que fan. Si tenim en compte la formulació de l’encàrrec inicial, que diu que la consultora guanyadora ha d’assumir ”l’elaboració del pla de viabilitat que permeti la continuitat del servei públic que té encomanada la CCMA”, aquesta firma NO té el perfil adequat per fer aquest estudi. L’orientació de PwC a Espanya és coherent amb aquest perfil general: el soci responsable de l’àrea d’entreteniment i mitjans –i també de telecomunicacions, tecnologia i energia- és en Manuel Martín Espada, un llicenciat en matemàtiques que llueix un currículum de més de 20 anys al sector –entre altres, ha treballat també amb Deloitte-, i que es presenta a sí mateix com a expert en reducció de despeses i externalització de serveis -per exemple, en centres d’atenció telefònica- (http://www.pwc.es/es/salaprensa/ biografias/lideres-sectoriales.jhtml). PwC i la RàdioTelevisió Valenciana Els despatxos associats de PwC a Espanya ja tenen experiència en un cas concret directament relacionat amb els mitjans de comunicació públics: són els autors de l’informe fet a la RàdioTelevisió Valenciana –RTVV-, enllestit el juny del 2012. En aquell cas el concurs el va guanyar PricewaterhouseCoopers Asesores de Negocios, S.L., amb seu a València capital. L’informe que va fer aquest despatx està servint de única base per a l’ERO que s’hi vol aplicar, i que preveu acomiadar uns 1100 treballadors d’un total de 1660. Aquest informe, però, ha estat impugnat durament per un contra-informe elaborat per un catedràtic i dos professors de periodisme de la Universitat de València, que han analitzat les conseqüències que pot tenir la seva aplicació per a l’activitat periodística de RTVV (https://docs.google.com/file/d/0Bxlvt6271GpdlhqWTEzMEc0cDQ/ edit). L’informe, titulat “Biaix i mancances de l’informe de PwC sobre RTVV a propòsit de la qualitat periodística”, obra de Josep Lluís Gómez Mompart, Carolina Moreno Castro i Francesc A. Martínez Gallego, destaca que PwC no ha tingut en compte cap de les especificitats que ha de complir un mitjà públic, afegeix que la proposta que fa és inviable des del punt de vista de la qualitat periodística, i remarca que s’ha limitat a justificar una reducció dràstica de les plantilles establerta prèviament per la direcció de RTVV. El comitè d’empresa de RTVV assegura que els responsables de PwC que van fer l’informe van admetre, enmig d’una reunió, que els directius de RTVV els van marcar, abans de començar a treballar, quin havia de ser el resultat final, quanta gent havia d’anar al carrer, i com s’havia d’externalitzar la producció. Aquests condicionants, però, no apareixien al plec de condicions fet públic en el seu moment. Un detall força significatiu mostra la manca de rigor i de professionalitat d’aquesta firma: els sindicats denuncien que PwC va fer un primer informe d’acord amb un ERO d’unes dimensions més reduïdes, i que quan els responsables de RTVV van decidir ampliar-lo, PwC no va tenir cap inconvenient a fer-ne una segona versió d’acord amb els nous “requisits”. L’informe mateix reconeix que ha estat elaborat en dues etapes -diu, literalment: “Este informe es resultado de los análisis realizados durante los meses de diciembre de 2010 a abril de 2011 y mayo/junio de 2012 sobre la base de información facilitada por RTVV y las reuniones mantenidas con la Dirección de RTVV”-, dades i dates que coincideixen amb els canvis denunciats pel comitè d’empresa de RTVV. L’estudi de PwC sobre la RTVV descriu el sector audiovisual com un mercat en transformació que ara es basa en nous models de negoci i en noves formes de “consumir” televisió, sense fer en cap moment cap mena de distinció entre els mitjans públics i els privats. Els paràgrafs principals de l’argumentari estan directament copiats d’un document anterior de RTVV: el plec de condicions del concurs per contractar l’assistència jurídica per executar l’ERO, fet públic el gener de 2012. L’anàlisi econòmic és un prodigi de síntesi: es limita a una pàgina, i es redueix a dir que els costos de personal passaran de 72 a 18 milions d’euros, i a constatar que caldria comparar els costos globals de l’antic model amb els del nou model, però que no ho poden fer perquè “els costos d’externalització són significativament sensibles al grau d’agrupació dels serveis inclosos en els contractes”, i RTVV no ha definit com haurà de ser això. Per fer aquest informe de 80 pàgines més aviat esponjades PwC va cobrar 180.000 euros. És una mostra clara de mala praxi professional -i possiblement de malversació de fons públics-, però també evidencia un desconeixement profund del que s’està analitzant. Això darrer, però, és molt coherent amb el que s’ha vist abans sobre aquesta firma. PricewaterhouseCooper a Catalunya Pel que fa a PwC a Catalunya, el gener de 2011 -poc després de la victòria de CiU a les eleccions autonòmiques de 2010- va fitxar Joaquim Triadú com a soci responsable del sector públic. Triadú, que també és vice-president del Public-Private Research Center -un lobby que propugna la privatització d’empreses i serveis públics i que està ubicat dins l’escola de negocis IESE- va ser conseller de diversos governs de Jordi Pujol i un dels homes de confiança d’aquest, fins que va abandonar la política activa un cop Artur Mas va desplaçar-lo en la cursa successòria al capdavant de CDC. Aparentment, però, a PwC no li calien més ponts cap a CiU: el soci director a Catalunya és en Xavier Brossa, que és membre del Cercle d’Economia, vice-president del Banc Sabadell i patró de la Fundació FemCat, el lobby empresarial impulsat el 2005 entre altres per proconvergents notables com Andreu Mas Colell o Carles Sumarroca, que n’és l’actual president. Brossa, a més, convida regularment Artur Mas als actes de PwC, en els quals es reserva ell mateix el paper de presentador. Sigui pel fitxatge de Triadú o pels contactes de Brossa, el resultat és que PwC ha aconseguit els últims 2 anys bona part del pastís del sector, en concret, 15 contractes de la Generalitat per un total de 1.600.000 euros (http://www.elconfidencial.com/espana/2011/11/12/mas-da-15-contratos-a-laauditora- que-ficho-a-un-ex-consejero-de-pujol-87594/) L’estiu del 2011 va haver-hi un rebelió en el sector de les auditores catalanes perquè el govern de la Generalitat va començar a exigir com a condició per accedir als concursos que les firmes tinguessin un volum de negoci mínim de 100 milions d’euros (http://www.elconfidencial.com/espana/2011/07/30/los-auditores-amenazancon- denunciar-a-mas-en-bruselas-por-favorecer-a-algunas-empresas-82090/), requisit que només complien tres o quatre firmes, entre elles PwC i Deloitte -on treballa un altre pes pesat (de gran influència sobre la presidència de la Generalitat) David Madí-. A pesar que aquesta clàusula es va acabar eliminant dels concursos, això no ha impedit que aquestes dues firmes s’estiguin enduent el gruix de la contractació de la Generalitat. Per exemple, les auditories de la CCMA del 2011 al 2013 es van adjudicar a... PwC. Precisament aquest concurs va ser el primer en què es va incloure la clàusula dels 100 milions. PwC a Espanya, però, ha rebut recentment una molt mala notícia: ha estat condemnada pel Tribunal Suprem a pagar més de 20 milions d’euros als afectats pel cas Torras. El 1990 Coopers&Librand -ara dins PwC- va auditar el grup Torras, llavors controlat per Javier de la Rosa a través de KIO, i el Suprem ha considerat provat que l’auditora va manipular els comptes, reflexant 4 mil milions de pessetes de benefici, quan ja hi havia més de 100 mil milions en pèrdues (http://www.expansion.com/2012/10/30/empresas/1351612074.html?a=e3887e 6667354d74390541b8f22a5a5d&t=1353000687) La firma, però, ha aconseguit que el procés hagi durant 20 anys. Una altra mala notícia va ser el fitxatge de Jaume Matas per PwC a Nova York el 2009 com a assessor expert en energies renovables (sic), i que a principis del 2010 va dimitir un cop ja estava imputat pel cas Palma Arena (http://www.elmundo.es/elmundo/2009/06/26/baleares/1246003357.html). En definitiva, a l’espera que es coneguin les conclusions de l’informe de PwC sobre les empreses de la CCMA, els detalls que es coneixen del perfil de la firma, de la seva història recent i dels seus responsables, a més de la seva escassa –i poc encertada- experiència en el sector, no només no ofereix cap garantia, sinó que fan témer que al resultat final no s’hi arribi per un procediment professional, expert, rigorós i independent, i que l’encàrrec sigui una simple pantalla per amagar intencions preestablertes, i que no seria estrany que fossin molt poc respectuoses amb el servei públic que ofereix la CCMA. La necessitat de valorar amb rigor el servei públic de la CCMA i la seva fragilitat L’octubre de 2012 es va fer públic l’informe “La necessitat de valorar amb rigor el servei públic de la CCMA i la seva fragilitat", signat per 56 prestigiosos investigadors de comunicació social de Catalunya. En l’informe els investigadors alerten sobre l’error de comparar l’eficiència de la CCMA amb les televisions privades, ja que “la missió de servei públic transcendeix les consideracions economicistes de rendibilitat i costos per incloure conceptes més complexos, fonamentalment, la rendibilitat social i cultural, que obliga a cercar la pluralitat de continguts, la combinació de la producció pròpia amb la col•laboració de la indústria privada i l'assoliment de la satisfacció de la població més enllà dels indicadors d'audiència propis del mercat (quota de mercat). Per això totes les corporacions públiques de radiotelevisió d’Europa compten amb unes estructures de funcionament lògicament més grans que les dels operadors privats.” Els investigadors en comunicació també alerten sobre el suposat “gegantisme” des mitjans públics de comunicació de la CCMA (Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio), pel fet que la CCMA té més treballadors que les televisions privades generalistes d’àmbit estatal. A diferència d’aquestes la CCMA té un model que es basa en la producció pròpia i no en l’externalització generalitzada de la producció, però la relació cost/resultat evidencia l’eficiència del model de la CCMA: amb 440 milions d’euros (al 2011), la CCMA competeix amb èxit amb una televisió estatal pública de 1.000 milions d’euros i amb dos grans grups privats de 700 i 840 milions respectivament. El pressupost de la CCMA se situa entre els més baixos de les corporacions europees de mitjans audiovisuals de països de dimensions semblants a Catalunya, i al 2008-2012 el seu pressupost s’ha reduït en 100 milions d’euros 8 (-20%), l’oferta s’ha incrementat amb 3 canals més, i l’audiència de TVC ha crescut un 0,7%. L’informe dels investigadors de comunicació social de Catalunya alerta finalment sobre la necessitat de preservar la missió de servei públic de la ràdio i de la televisió a Catalunya, garantint la seva independència política del govern i dels partits polítics, i rebutja la idea que és necessari “aprimar” la CCMA o sotmetre-la a canvis estructurals profunds, ja que pot posar en perill el fràgil equilibri actual i generar una espiral de pèrdues de qualitat, d’audiències i d’ingressos que pot acabar destruint, de manera irreversible, el model de la CCMA, un model d’èxit durant tres dècades Sobre els autors d’aquest document El present informe ha estat elaborat pel Col.lectiu Informació i Transparència. Amb ell volem alertar la ciutadania catalana sobre els riscos de deixar l’estratègia dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i dels altres serveis públics, en mans de consultores sense cap mena de solvència en el sector i amb procediments de treball poc rigorosos, que sovint viuen de fer documents que portin a les conclusions demanades a priori pels seus clients.

PER LA DEROGACIÓ DE LA CONTRAREFORMA AUDIOVISUAL

Fa unes setmanes l'ona expansiva de la contrareforma de les lleis audiovisuals catalanes pactada per CiU i PP (ara enfrontats per les banderes) arribava al Consell Audiovisual de Catalunya, on la tradició del consens en els dictamens quedava dinamitada, i s'invisibilitzaven els vots particulars de dues conselleres en relació al tractament donat per TV3 a la gran manifestació de l'11 de setembre i als seus prolegòmens. El CAC apareix així ja descarnadament com un altre organisme corretja de transmissió de la majoria governamental. Com ho és el Consell de Govern de la CCMA, que a causa de la contrareforma, torna a ser una instància directament progovernamental a través de la qual s'imposen els criteris polítics, de gestió i de continguts de les empreses de la Corporació. Entre ells, l'amenaça oberta d'un ERO o de processos d'externalització que responen als interessos de CiU, sobre la qual té gran ascendent un grup mediàtic català molt afí políticament i amb grans interessos al sector audiovisual. Per això les eleccions de diumenge són una oportunitat de fer enrere les reformes que han pervertit la llei de la CCMA i que constitueixen una amenaça al pluralisme polític i social, a la independència en la gestió i a la professionalitat en tots els àmbits i especialment en l'informatiu. Així ho han entès algunes formacions polítiques, les que ja es van oposar a la contrareforma, que en reclamen la derogació als seus programes electorals. I que també es defineixen sobre el model i les dimensions de les empreses de la Corporació : PSC : Ens refermem en el model de finançament mixt i ens comprometem a aprovar un contracte-programa que dóni garanties de futur als professionals. Si bé l’austeritat ve imposada pels temps, els recursos humans i materials propis dels mitjans públics estan en condicions de fer una programació i una informació de plena qualitat. ICV-EUiA : Cal fer front als intents privatitzadors i liquidadors de les radiotelevisions autonòmiques que ha obert la Ley General del Audiovisual del PP (aprovada amb l’abstenció de CiU) i garantir el manteniment del model de servei públic de TV3 i Catalunya Ràdio, dels llocs de treball i la capacitat productiva dels mitjans públics audiovisuals de Catalunya. En aquesta línia, els treballadors del grup han de participar en l’elaboració del contracte-programa del CCMA. ERC : Tot i saber el moment financer critic que estem patint, ERC te clar que amb els recursos humans i materials actuals, dels mitjans de comunicacio publics, s'esta en condicions de fer una programacio i una informacio de qualitat i continuar sent liders d'audiencia. (...) Garantir la seva independencia governamental i les seves actuals estructures amb el manteniment dels dos multiplex, la produccio propia i els llocs de treball. Defensar el model de financament mixt i el compromis de recolzar un contracte-programa que doni garanties a la continuitat de tots els professionals. Per la seva banda, CiU reafirma en el seu programa que la Corporació és una "estructura d’estat” però no va més enllà. A les peticions d’entrevista del sindicat o dels Comitès d’empresa de la CCMA o no ha respost o l’ha ajornat a després de les eleccions. És a dir, que no es compromet al manteniment de la plantilla. El mateix ha fet el PPC, que no tracta de la CCMA en el seu programa, però que ha avançat en campanya que proposarà la reducció d’un 15 a un 30% del pressupost de la Corporació i del Contracte programa. I ha defensat el tancament de canals de la Corporació, com Ciutadans, que també reclama la reducció en un 25% del pressupost dels mitjans de comunicació públics i la supressió del CAC. SI s'ha manifestat contra el tancament de canals (proposa recuperar l'internacional per satèl.lit) i contra la retallada de pressupost a la CCMA, que posen en risc TV3 i Catalunya Ràdio i la seva funció social. Per últim, la CUP diu textualment que "pel que fa als mitjans de comunicació públics, treballarem per reformular els òrgans de control dels mitjans de comunicació públics, traient-los de les mans dels partits polítics majoritaris. Cal crear òrgans de control d'aquests mitjans que siguin independents del Govern i dels partits; en què tots els sectors socials hi siguin representats". Com fan diferents sectors, ens cal saber les posicions de cada candidatura en relació al futur de la CCMA. I aquest cop especialment davant la gravetat de l'amenaça que tenim al damunt, que s'encarna en una mai desmentida voluntat de retallar els sous i la plantilla de TV3, a través d'un informe suposadament 'objectiu' encarregat sense transparència a la consultora PriceWaterhouse, autora del que ha dut al brutal ERO de la RTVV. No es pot dir que no estem avisats.

Tornen els silencis

Ahir dia 24 hi va haver una primera vaga parcial a Tv3, amb un amplíssim seguiment que va deixar les redaccions i els departaments buits. La mobilització dels treballadors va ser fins i tot física, perquè es van desplaçar en sis autocars a la seu del Consell de Govern de la CCMA, que estava reunit en aquells moments. Una representació del Comitè d’empresa va ser rebuda pels consellers i pel President, que van rebre explicacions dels motius de l’aturada mentre des de la quarta planta miraven encuriosits la concentració de treballadors i escoltaven les seves protestes. En la trobada es va explicar que la vaga parcial era la resposta als silencis de la direcció de la Corporació a les reclamacions de la plantilla d’intervenir en la confecció del contracte programa, conèixer les clàsusules de l’encàrrec a la consultora PwC per fer un Pla Estratègic sobre el model d’empresa i volum de la plantilla i a la reclamació d’un compromís amb els treballadors de que no hi haurà acomiadaments. No hi va haver respostes satisfactòries ni cap acord, però la reunió va ser un fet, com la vaga parcial seguida massivament i la concentració de centenars de treballadors davant la seu de la CCMA. Doncs bé, cap d’aquest fets va ser mereixedor d’una informació en els telenotícies de Tv3 : només es va advertir al TN Comarques i al TN Migdia que la programació s’havia vist alterada per una vaga a l’empresa. Ni es va informar del resultat ni dels motius, que en el fons són la defensa de l’actual model d’èxit de TVC, amb les dotacions que li corresponen per fer-lo viable. No es van aprofitar les imatges gravades durant les concentracions a l’empresa i davant de la CCMA que va oferir el Comitè de Vaga. Tot i que alguns responsables d’edició eren partidais de cobrir els fets i aprofitar les imatges, va pesar més la posició de la direcció d’Informatius, que va defensar que només s’informés verbalment de l’alteració de la programació. Per aquest motiu, potser, ja ni es va dir res al TN Vespre, que no va resultar afectat per la vaga parcial del matí. Això contradiu diversos acords en sentit contrari que hi havia hagut a les darreres vagues a TV3, en què s’havia arribat a acords sobre la programació alternativa durant el temps de la vaga, inclosos els textos explicatius de les aturades i els motius, i fins i tot sobre videos explicatius de la protesta, de manera que s’informava l’espectador del per què dels fets. Però d’acord amb els nous temps a TV3, això s’ha acabat. Al silenci de la direcció de la CCMA, que només es compromet a complir el què digui el Govern, s’hi afegeix el silenci imposat des d’un lloc clau com la direcció d’informatius, que no per casualitat va ser el primer càrrec que va canviar, prèvia destitució de l’anterior, després del desplaçament de Mònica Terribas com a directora.

QUE NO ENS CONFONGUIN : PARAR ÉS DEFENSAR EL FUTUR DE TOTS

La direcció de TV3 i de la Corporació, d'acord amb el Govern, ens planteja un pols de cara a la vaga parcial de dimecres. Sobre el paper, han acceptat suspendre la programació en directe entre les 10.30 i les 13.00 de dimecres dia 24, i renuncien a negociar uns mínims de personal durant la vaga per garantir que el TN Catalunya i el TNM surtin amb la durada habitual. Inicialment, volien una programació habitual al 3/24 i un 50% de mínims perquè la vaga no es notés als TN's esmentats. El Comitè d'empresa no estava d'acord amb cap d'aquestes propostes, però no es tancava a pactar algún mínim per fer un TN de mitja hora i un TNC de 10' Però en la darrera reunió, la direcció –per ordres superiors- es va fer enrere. Ja no volien mínims, i mantenint que volien un TNM d'una hora, ho deixaven a l'albur de "a veure cóm es desenvolupa la vaga". En plata : a veure qui pot més. Davant aquest pols, que trenca amb la tradició de negociació de les darreres vagues, la nostra secció sindical vol recordar que la vaga va ser aprovada en vot secret i universal per més del 71% dels participants, sobre més del 61% del cens. Per tant, la seva legitimitat democrática és inqüestionable. La direcció ho sap, però tornant a velles pràctiques a TV3, sembla apostar per intentar trencar-la. No ha pres nota que el dia del referéndum vam prendre una decisió democrática i vinculant com s’espera de qualsevol consulta, sobretot en aquesta época que s'invoquen tant. Per això cridem tothom a respectar la decisió majoritària de la plantilla, i a començar a influir en la definició del futur de la nostra empresa i de la Corporació, enviant un primer avís a la societat i als partits polítics de que reclamem estabilitat per poder treballar en condicions i seguir oferint el servei d'èxit que se'ns reconeix, i exigim un compromís clar amb el model de mitjans definit per les lleis aprovades al Parlament i amb la seva conseqüència, refrendada també en resolució parlamentària el 27 de setembre, que és "reforçar i enfortir"TV3 i Catalunya Ràdio. No hi ha excuses possibles per apel.lar al dret a la informació oposant-lo al dret de vaga, quan des de fa anys els TN's es desplacen o s'escurcen d'horari en funció de la F-1 o de retransmissions de futbol.

El cas Bestiari Il.lustrat i la llibertat d'expressió

La fiscalía de l’Audiència Nacional no és qui per obrir diligències ni investigacions sobre la llibertat de creació. Aquest tribunal d’excepció, hereu immediat el 1977 del Tribunal d’Ordre Públic (TOP) creat pel franquisme, s’ha d’inhibir immediatament d’un cas com el presumpte “delicte contra la corona” del què s’acusa el programa “Bestiari il.lustrat” per un capítol en què es disparava fictíciament contra caricatures del Rei, un col.laborador del diari El Mundo i l’expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet. La denuncia feta pel col.lectiu d’extrema dreta Manos Limpias no pot ser excusa perquè es coaccioni companys que al llarg de desenes de capítols han enriquit el panorama cultural de l’audiència del Canal 33. No entrarem en l’oportunitat del guió de l’últim programa emès, acabat fa mesos. Però hi ha organismes professionals suficients, interns i externs, per fer-ne la crítica, sense que s’hagi de dirimir a través del Codi Penal. I l'oportunitat de l'emissió no és responsabilitat de la directora, a qui s'ha fet dimitir, sinó de superiors seus a qui pel que es veu la direcció no li ha reclamat comptes. L’Audiència ja ha demanat un informe als Mossos d’Esquadra i la Fiscalia una còpia del programa a la direcció de TV-3, que ha suspès l’emissió de nous capítols almenys fins l’any que ve. La Secció sindical de l'SPC a TV3 exigeix que l’Audiència Nacional s’abstingui en aquest cas, recomana a la direcció de la CCMA que no col.labori en la investigació i demana que es continuin emetent els nous capítols del programa amb la direcció que es cregui convenient. I reclama un cop més al portaveu del Govern, Francesc Homs, que no s'erigeixi com a direcció de facto de TV3, i abandoni la concepció instrumental i patrimonial dels mitjans públics de la Generalitat, que no són del govern sinó de tota la societat catalana.

PER QUÈ VOTAR SÍ

Per les retallades salarials reiterades que ens fan perdre poder adquisitiu i només tenen un efecte depressiu sobre l'economia. Per les retallades de condicions laborals i socials que ens va costar molt aconseguir. Per l'increment horari imposat després d'haver assolit les 35 hores, un pas endavant en la conciliació laboral, personal i familiar. Per la defensa del caràcter públic i de servei de la CCMA, amenaçat per les patronals privades de ràdio i televisió i els seus avaladors polítics Contra l'oficialisme creixent de la programació i la informació de TV3, que ens resta credibilitat i ens debilita a l'hora de defensar que estem al servei de tota la societat. Contra la nova imposició dels blocs electorals cronometrats i ordenats segons la representació parlamentària, que aquest cop portarà a diferències de temps més grans que mai, i que contravenen els principis de pluralisme, imparcialitat i neutralitat definits a la Llei de la CCMA. PER TOT AIXÒ, VOTEM SÍ i ENVIEM UN SENYAL INEQUÍVOC A LA SOCIETAT i ALS SEUS REPRESENTANTS PERQUÈ NO ES TRAEIXI LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC DE TV3 i CR, QUE D'ACORD AMB LA RESOLUCIÓ PARLAMENTÀRIA DEL 27 DE SETEMBRE, CAL “REFORÇAR i ENFORTIR”, i NO DISMINUIR NI REDIMENSIONAR A LA BAIXA.

La Direcció d'Informatius contra el periodisme

Aquest primer cap de setmana d'octubre passarà a la història com el del pas del Rubicó de la nova direcció de TV3 i es va banyar ben banyada en les aigües de la grollera manipulació política, que fins ara semblava reservada pels nous directius de TVE. Diumenge al migdia, un dia de poca actualitat, s'escull com a primer tema de l'informatiu una prèvia de les eleccions veneçolanes. Segon tema, un directe de la concentració castellera que es feia a Tarragona al que s'ha donat una extensió més que generosa. I en tercer lloc, un vídeo amb la síntesi de les manifestacions contra les retallades que s'han fet a 57 ciutats espanyoles. TVE ha obert el seu informatiu de les 15.00 amb les manifestacions, que era l'obertura lògica amb uns elements informatius com els que presentava el dia. És el que també han fet els diaris digitals a aquelles hores. Al bloc d'informació política del TNM hem tingut una pista que ajuda encara més a entendre el biax de l'escaleta. Ha aparegut un tall del president de la Generalitat cridant els catalans a imitar els castellers, que fan pinya per un projecte comú. Al vespre, l'obertura ha estat pel partit del Barça, seguit de castellers. Tots dos temes amanits amb les consignes independentistes que s'hi han produit. El contrast entre l'abundant producció audiovisual al voltant del moviment independentista de l'11 de setembre i el menysteniment de les mobilitzacions contra les retallades no pot ser més sagnant. La relliscada és antològica i es produeix després dels canvis paulatins que s'han anat introduint en l'organigrama dels informatius de TVC. Molts responsables de seccions han estat substituits sense arguments professionals i amb formes que han vorejat la violència psicològica. Els nous responsables són tots de la casa i reconeguts professionals amb només alguna excepció notòria que s'explica per la proximitat personal al cap d'informatius. Aquest cas a banda, les dones han desaparegut del mapa dels càrrecs de la casa. Tornem al poder mascle, que avui ha fet la primera mossegada. La secció sindical de l'SPC fa des d'aquí una crida a tots els professionals a mantenir-se ferms en la defensa del periodisme, redactors, caps i grans caps. Només amb bon periodisme podem continuar demanant a la societat catalana que mantingui la televisió pública.

CENTENARS DE TREBALLADORS DE TV3 ACOMIADEN MÒNICA TERRIBAS ENTRE APLAUDIMENTS

Prop de dos quarts de quatre d’avui, quan acabava el Telenotícies Migdia, i entre dos blocs d’aplaudiments de cinc minuts de duració, centenars de professionals de TV3 han expressat el seu suport i solidaritat amb la directora destituïda, Mònica Terribas. Durant l’acte, insòlit en els 28 anys de Televisió de Catalunya, se li ha agraït la seva proximitat, la defensa dels valors i del model de TV compartida amb els treballadors, la fermesa davant els atacs interessats i la seva capacitat d’implicació i, literalment, de “donar la cara” per l’empresa, que compleix una funció social insustituïble. I se li ha expressat que se l’enyorarà. Per la seva banda, Mònica Terribas ha lamentat haver de deixar la casa on ha estat tants anys i ha dit que no ha estat difícil defensar la plantilla de Tv3, i s’ha mostrat orgullosa d’haver-la representat quatre anys. Ha agraït particularment la col.laboració amb la cap d’Informatius, Rosa Marqueta, a qui li ha reconegut el mestratge professional. Finalment, ha animat els treballadors a mantenir el contacte amb la gent del carrer com a defensa davant de les crítiques externes. En una altra trobada al Centre de Programes, (CPA), Terribas ha reiterat els agraïments i ha lloat la capacitat de creació dels professionals. Sant Joan Despí, 27 d’abril de 2012

El manifest dels 500

Dimecres 4 d'abril es van lliurar al President del Consell de Govern de la CCMA 500 firmes de treballadors de TV3 "a favor de la continuïtat del model de televisió de servei públic de qualitat". "Els firmants pertanyen majoritàriament a les àrees d'Informatius (diaris i no diaris), Esports, Documentals, Nous Formats i Programes, i a col.lectius com redactors, presentadors, ENGs, càmeres, realitzadors, productors, grafistes, lingüistes o documentalistes, entre altres".

NO VOLEM RETROCESSOS

Els professionals de TV3 sabem molt bé el que costa mantenir la qualitat i la credibilitat de la nostra televisió. Costa anys, esforç, experiència, imaginació i un saber fer que no s’improvisa. Costa diners als contribuents, que han mantingut la confiança en TV3. I costa diners als treballadors, que ens hem esforçat per fer viable tot el projecte en temps de crisi.
Tot plegat dóna resultats. TV3 està en la millor posició des que van sortir les televisions privades malgrat les retallades de pressupost i el descens d’ingressos per publicitat. I volem continuar així, perquè els ciutadans ens ho demanen, aposten per nosaltres, i ens hi va la nostra professionalitat, vinculada a la funció de servei públic, plural i independent, imprescindible en qualsevol societat democràtica.
Però això reclama estabilitat, assumpció del projecte per part de la plantilla i una gestió professional independent, sense interferències que malmetin els nivells assolits, tant en el lideratge en servei públic i bona audiència com en rigor i llibertat informativa.
La discutida reforma de la llei de la CCMA obliga a fer canvis en el Consell de Govern i en el Consell Assessor, però no de direccions dels mitjans de la Corporació, càrrecs objecte de desig de molts interessos.
Per això, els/les sotasignants reclamem del nou Consell de Govern i del seu president que actuïn amb criteris professionals, de Consell d'Administració d'empresa, i atenguin les realitats consolidades sense posar en perill les fites assolides.
No volem retrocessos.

CCMA : I ARA QUINS CANVIS MÉS ?

La Llei de la CCMA reserva al CAC la competència d'informar sobre la idoneitat professional dels candidats al Consell de Govern presentats pel Parlament. No cap altra perquè se suposa que els legisladors respectaran la lletra de la pròpia llei, segons la qual els proposats hauran de tenir "mèrits professionals rellevants", i s'hauran d'elegir "d'acord amb criteris estrictes de competència professional".

Però com que això no és així, i els partits apliquen el principi de quotes segons la representació parlamentària, completa o amputada, es produeix una distorsió d'origen, que no pot ser corregida amb el previst a la llei, amb la qual cosa es pot denunciar però no evitar.

És el què ha fet el CAC, que com el 2008 no ha pogut trobar indicis de falta d'idoneitat professional dels proposats, i només pot denunciar, sense efectes pràctics, que, "en l’elaboració de la llista tramesa hi ha primat la imatge de transaccions partidistes, sobre la base de criteris d’oportunitat i d’estratègia política, cosa que ha estat reflectida d’aquesta manera en els mitjans de comunicació i ha estat percebuda com una pràctica radicalment contrària a l’esperit del legislador".

I per això, tot i donar el vist i plau als candidats individualment, lamenta que " la proposta de candidatures en el seu conjunt aparegui com a resultat de l’aplicació de quotes de partit, visualitzada en la seva negociació, la qual cosa no s’adequa ni amb l’esperit de la Llei de la CCMA ni amb els criteris d’independència i de professionalitat que promou".

I també constata que "el procediment seguit per designar les candidatures n’ha contaminat la presumpció d’independència. Cal recordar que la Llei de la CCMA reforça els criteris d’independència i de professionalitat i, per tant, preveu que els membres del Consell de Govern han d’actuar amb plena independència i neutralitat, i no poden estar sotmesos a cap instrucció o a cap indicació en l’exercici de les seves funcions i, per tant, en cap cas no poden actuar com a representants dels grups polítics."

L'SPC manifesta que comparteix completament aquesta denúncia i expressa el rebuig a una falta de respecte generalitzada per part d'estaments polítics respecte de la Llei de la CCMA -pensada per garantir-ne la independència- i del paper del CAC, a qui s'ha recriminat des d'altes instàncies polítiques que hagi expressat que efectivament s'ha vulnerat la lletra i l'esperit de la Llei.

Canvi de direccions ?

La perversió de la Llei reformada i dels seus objectius, però, no acaba aquí. Ara s'obre la fase, pregonada per mitjans amb afinitats amb el poder o ignorants de l'status de la Corporació, de procedir a la deconstrucció de les instàncies directives de les empreses de la CCMA “perquè sí”, no perquè ho reclami el balanç de la gestió d'aquests mitjans o perquè es derivi de la Llei. Així, ja es dóna per descomptada la destitució de la directora de TV3 sense cap argument o, pitjor, donant per fet que “toca”.

Des de l'SPC reclamem del nou Consell de Govern que actui en funció de les previsions de la Llei, amb criteris de gestió professional i, com diu la mateixa Llei "de plena independència i neutralitat" i sense sotmetiment a instruccions o indicacions, ni actuant "com a representants dels grups polítics". És a dir, que prengui les decisions en base a criteris d'empresa, avaluant els objectius aconseguits i buscant millorar-los, però no sotmetent-se a la lògica contrària a la Llei de la CCMA que les noves direccions dels mitjans, i els seus responsables d'informatius han d'estar "en sintonia" amb la majoria de govern a Catalunya.

Si s'actua així, ho denunciarem i apel.larem a la societat per recordar que des del poder polític es segresta uns mitjans que són públics, és a dir de tots, i per això mateix es degrada la seva credibilitat i se’ls debilita, posant en perill la seva viabilitat.


Barcelona, 26 de març de 2012

MITJANS PÚBLICS DE PAÍS, NI DE GOVERN NI DE PARTIT

La història d’èxit de la CCMA i els seus mitjans públics com a eina de cohesió social, normalització del català i motor de la indústria audiovisual, està en perill per una reforma de la llei proposada pel govern.
Una reforma que ja no respondrà als objectius inicials i que sortirà endavant amb el suport del PPC, que va votar contra l'actual. La crisi sembla l’excusa perfecta, per desfer el llarg camí de 29 anys que es compleixen aquest 2012.
Un recorregut que també ha tingut imperfeccions i errors, però en el què ha treballat sempre amb professionalitat, rigor, i voluntat d'independència i de pluralitat. I que ha aconseguit uns nivells de servei públic de qualitat envejables per moltes altres televisions de la resta d’Espanya i d’Europa.
Tot i que el país sempre ha mirat cap Europa i el desig dels professionals ha estat sempre emmirallar-nos amb la BBC del Regne Unit, la immaduresa democràtica regnant ha volgut sotmetre els mitjans públics a un control polític i governamental molt per damunt del què és norma a la resta de països europeus avançats.
Amb aquesta reforma, el consens, la pluralitat i els avenços democràtics aconseguits amb la llei encara vigent són a punt de desaparèixer, i això, el país i els seus ciutadans no ens ho podem permetre.
Quan paradoxalment tenim el Parlament més plural de la nostra història, s’eliminarà de la llei el consens a què obliga la presa de decisions per 2/3, i es reduirà la pluralitat en el Consell de Govern de la CCMA
Tot això en un context on la ciutadania demana més participació democràtica, i a diferència dels altres països europeus, aquí és el Parlament a proposta només dels partits polítics qui nomena els consellers de la CCMA. Sense participació de la societat civil, ni del món acadèmic i professional.
La governamentalització o la partidització dels mitjans públics audiovisuals no té lloc en els països avançats, on el dret a la informació i la llibertat i independència comunicativa son essència de la democràcia. En tot estat de dret la separació de poders és essencial, i per tant, l’executiu, el legislatiu, el judicial i el comunicatiu han de ser independents i no ser corretges de transmissió un de l’altre. El Parlament representa al poble, i ha d’escoltar-lo : per això és un greuge a la democràcia que la reforma obtingui llum verda quan els degans de les Facultats, els Col•legis de periodistes i de l'audiovisual, els Comitès d'empresa i professionals i els sindicats han manifestat clarament als grups parlamentaris que no l’accepten perquè significa un retorn al control governamental d'uns mitjans que són de tots.
TV3, CATALUNYA RÀDIO, EL 3CAT24 HAN DE SER SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT, PLURALS I INDEPENDENTS
Sant Joan Despí, 30 de gener de 2012
Secció sindical de l’SPC a Televisió de Catalunya