Redacció TVC

Dijous a la tarda es va debatre al Parlament una moció de Ciutadans sobre la CCMA. Una moció desfasada en el temps, perquè provenia d'una interpel.lació al Govern d'unes setmanes enrere, i mentre s'havia fet el pacte de la vergonya. Vergonya també per Ciutadans, que va voler que es mantingués en secret fins després de les eleccions andaluses, per no ser criticats en aquella campanya per arribar a acord amb forces independentistes. El mateix que els va recriminar dimecres Pedro Sánchez al Congrés, deixant en evidència l'acceptació de l'acord excloent per part del PSC. La sessió va servir per confirmar que el pacte a quatre es manté, tal i com van anunciar en el seu moment TV3 i Catalunya Ràdio. Un acord fet a esquenes dels altres grups, amb els quals s'havia procedit a tramitar la reforma de la llei de la Corporació davant la Mesa del Parlament, i que només calia portar al Ple. Un tràmit que ara bloquegen JxCat i ERC, i també Ciutadans, perquè deuen preferir

Finalment ho han fet. Després de mesos d’amagar unes negociacions que traeixen l’esperit i la lletra de la Llei de la CCMA (*), de votar al Parlament mocions i resolucions comprometent-se a reformar la llei de la Corporació per tornar al consens que afavoreix la independència i la professionalitat dels directius i els gestors, després d’aprovar per unanimitat i tramitar de nou a la Mesa del Parlament el dictamen de la ponència conjunta de juliol del 2017 (**), i després d’una resolució de fa dos mesos aprovada per majoria –amb l’abstenció dels dos partits del govern- en la mateixa línia, en el sentit d’aplicar els criteris de la reforma a la renovació del Consell, quatre grups parlamentaris han consumat aquesta nova estafa a la ciutadania i als treballadors de la Corporació. I ho han fet els dos grups del Govern amb la complicitat de dos dels partits més crítics amb la gestió, la programació i la informació de TV3 i Catalunya Ràdio, que les darreres setmanes també han evitat admetr

1. Recuperar plenament el Conveni i les prestacions socials perdudes (pla de pensions, ajut familiar, fons social, subvenció menjador...), les compensacions per feines i horaris especials i la resta de condicions pactades. Ampliació de supòsits com ara teràpies d’estimulació o atenció de logopèdia per a fills amb trastorns del desenvolupament. Possibilitat d’obtenir permisos o flexibilitat horària en casos de familiars (fills o pares) amb problemes de salut. 2. Tornar a les 35 hores setmanals efectives, per conciliar la vida laboral amb la familiar i personal. La possibilitat de fer-ho com en altres empreses públiques, a través d’hores de formació no presencial, la va plantejar ja el Comitè a la direcció el 2012, però no ha estat fins ara que ha estat atesa, després que es convoquessin unes aturades dissuasives. Reconeixement de la "preparació de tasques" i de la feina des de casa i cap retallada de la bossa d’hores de recuperació si no es pot fer formació. 3. Recuperar e

La premsa torna a informar de les negociacions privades entre JxCat i ERC per tornar a repartir-se el control del Consell de la CCMA i les direccions i caps d'informatius de TV3 i Catalunya Ràdio. I també informa de les reiterades desavinences entre els partits del Govern. Aquests tractes a l'ombra contradiuen la resolució recent del Parlament per reprendre el dictamen de la ponència del 2017 que per unanimitat reclamava el retorn a la regla de la majoria qualificada i al suport d'almenys tres grups a l'hora d'elegir els membres del Consell de la CCMA i el seu president, tant si hi havia nova llei com si no. L'abstenció dels dos partits del Govern en la votació pren així tot el seu significat. Però el manteniment d'un Consell caducat i producte d'una majoria absoluta té els seus efectes: és el que permet que un director de TV3 cregui que enlloc de fer de periodista ha d'actuar com a oponent polític quan entrevista la cap de l'oposició. El despr

Aquest divendres assistirem un cop més a la funció teatral ja coneguda a la Comissió de control de la CCMA: l'oposició criticarà la gestió del Consell i els directors, i el Govern els defensarà. No hi ha un argument més gràfic que aquest per confirmar que malauradament els mitjans de la Corporació estan sota el control governamental. I que totes les crítiques que es puguin fer no van enlloc si no s'aborda el problema de fons, que és la necessitat de desgovernamentalitzar TV3 i Catalunya Ràdio. Sense això, la Comissió de control és un tràmit per reiterar queixes sense cap garantia que tinguin cap efecte. Com van dir alguns diputats en el darrer Ple del Parlament, és hora d'anar al fons de l'assumpte i de culminar la feina de la ponència conjunta per a la reforma de les lleis audiovisuals que fa més d'un any va aprovar per unanimitat de tots els grups un dictamen que ja era a punt per anar al Ple. I de manera immediata, davant un Consell de govern hipercaducat i am

Fa dos anys vam enviar una primera carta oberta a la Comissió de Control de la CCMA apel.lant a la responsabilitat del Parlament per fer fer complir les seves lleis, és a dir que es renovés el Consell de govern de la Corporació -llavors caducat només parcialment-, que s'acordés la reforma de les lleis audiovisuals per revertir la governamentalització de TV3 i Catalunya Ràdio, i que s'instés el Govern i el Consell de la CCMA a firmar el Contracte Programa que ja llavors era a punt, i que ha de dotar d'estabilitat financera a la Corporació, sense la qual no es pot complir la missió de servei públic encomanada pel Parlament. Dos anys després continuem reclamant el mateix a qui és la nostra "patronal", la cambra catalana, perquè abordi d'una vegada l'origen dels problemes dels mitjans de la CCMA, per comptes de fixar-se només en les conseqüències i de reiterar a la Comissió de control la dialèctica govern-oposició, amb els mitjans públics de la Generalitat co

Davant les noves informacions, mai desmentides, sobre el repartiment dels principals càrrecs de la Corporació, de TV3 i de Catalunya Ràdio entre els partits del poder, hem de reclamar un aclariment diàfan i immediat de si aquest acord, ara qüestionat, formava part del pacte de govern subscrit entre el JuntsxCat i ERC. Si no hi és, pensem que correspon al Parlament fer complir les lleis catalanes de l'audiovisual públic que atorguen únicament a la cambra catalana la potestat per a l'elecció dels màxims càrrecs directius de la CCMA i dels seus mitjans. No pot ser que sigui un secret a veus que els partits del Govern mercadegen amb uns mitjans que son de tota la ciutadania, que és la que els financia, i que des de fa anys s'havia anat aconseguint que s'acostessin al model d'independència i professionalitat que totes les forces polítiques afirmen que defensen. Però hi ha actituds polítiques que semblen anar en sentit contrari, com seria el cas si es confirma que la

El diari El País confirma el que ja es coneixia : els partits del Govern volen renovar el Consell de la CCMA d'acord amb la llei actual, producte de l'acord entre CiU i el PP el 2012. L'excusa que el diari atribueix a "fonts consultades" és que si es fes d'altra manera ·seria un procediment molt llarg". Però cal recordar novament que en diferents mocions i resolucions parlamentàries aprovades per unanimitat pel ple del Parlament s'instava a la renovació del Consell amb els criteris de la nova llei ja acordada, també per unanimitat, en ponència conjunta de reforma de les lleis audiovisuals, i encara que la llei no hagués estat aprovada. És urgent renovar el Consell de govern de la CCMA, i tant. Però mirant al futur, i no al passat. I seria fort que el Parlament contradigués les seves pròpies decisions. La nova radiotelevisió valenciana, tan saludada, elegeix els membres del Consell Rector i del president i director general per majoria qualificada (

Més de vuit mesos després, aquest divendres es torna a fer una sessió de la comissió de control de l'actuació de la CCMA. Han estat vuit mesos en que erròniament algú ha suposat, perquè hi havia un govern intervingut pel 155, que els seus mitjans han estat "incontrolats". La realitat és que ha funcionat el control remot, a través dels directius designats pels partits de l'anterior govern, que ara se sap que volen reajustar el repartiment en termes més paritaris (però no pas de gènere). El control parlamentari està previst a la llei, però per desgràcia es converteix sovint en un duel en que l'oposició critica l'actuació dels mitjans, i els partits del govern la defensen, prova evident de la governamentalització d'aquests mitjans. Això és el que pot tornar a passar aquest divendres, més intensament encara pels mesos transcorreguts i per la crisi política a Catalunya, alimentant un bucle centrat en les conseqüències d'aquesta governamentalització però qu