dijous, 15 de desembre de 2016

Ricard Rafegas, in memoriam

Seia en una de les taules que donaven a les finestres de la cafeteria i sempre tenia davant seu un te en vas de vidre que l'ajudava a empassar-se l'entrepà. Prenia un glop i, sovint, trobava la beguda massa calenta i afegia un raig d'aigua d'una ampolla per baixar la temperatura. Era pràctic en Ricard, davant les petites coses i també en la feina. Molts anys de professió l'havien centrat en els aspectes més importants del treball, prescindint d'ornaments. Habitualment vestia jaqueta i sovint portava corbata si havia d'anar a algun acte del món de l'economia. Caminava molt dret amb passes llargues que li permetia la seva considerable alçada. Tenia un punt de presumit en la seva aparença que el portava a dissimular els cabells blancs de l'edat amb tints naturals. Tot plegat li donava un aire de dandy que li va merèixer el malnom de Lord Rafegas, creació de l'Albert Closas. Tot va començar quan tenia 25 anys i va estrenar-se com a periodista al Diari de Terrassa. Era el 1982 i el diari es trobava en ple rellançament després que passés de la cadena de premsa oficial del franquisme a mans privades. El periodisme local va ser, doncs, el camp d'entrenament d'en Ricard durant dos anys. El 1985 va fer el salt a Catalunya Ràdio, dos anys després de la creació de l'emissora de la Generalitat. Hi va treballar cinc anys i va fer informació política i també econòmica als butlletins horaris i als informatius de migdia i vespre. Molta gent de la ràdio va anar passant a TV3 els anys següents a través de les proves de selecció. La Blanca de la Torre va ser una d'aquestes persones i va comentar als seus companys que cada dia passava amb el seu quatre llaunes groc per davant de la ràdio i mirava els finestrals. Un dia hi va veure el Ricard Rafegas que li feia senyals amb els dos braços quan ella passava. El 1991 va ser quan el Ricard va fer també el trajecte fins a TV3 i va començar a empènyer la roda de la informació econòmica: la cambra de comerç, la inflació, les juntes d'accionistes, l'atur, el creixement i tots els grans tòpics de l'especialitat. Amb el temps es va anar especialitzant en temes de turisme, de telecomunicacions i, el més recordat, de borsa. El 1997 col.laborava a l'informatiu de Josep Cuní TN33 fent la informació borsària i va repetir amb el mateix conductor anys més tard quan feia Els Matins. En Ricard va ser una de les persones que dedicava la seva jornada a la borsa de Barcelona seguint els mercats i explicant-ho en directe en repetides connexions en un mateix matí. La feina a la secció d'economia el va portar a viatjar ocasionalment. Entre altres llocs, va anar a Londres a cobrir la fira turística que s'hi organitza i també al Marroc, on va tractar de les relacions comercials, la inversió catalana i els problemes del mercat laboral del país. Va col.laborar amb el Valor Afegit fent diversos reportatges sobre turisme, el sector nàutic i també sobre el funcionament de les empreses en temps de crisi. L'any 2014 en Ricard va fer amb en Ramon Millà el reportatge "Aixecant el vol" al 30 minuts. Una peça en la que s'analitzava la rivalitat de l'aeroport del Prat amb el de Madrid Barajas per captar tràfic d'avions i passatgers. La Teresa, la seva dona, el va animar a proposar de fer més reportatges al llarg dels anys, però durant molt de temps ell va tenir clar que es volia dedicar prioritàriament als seus fills. Estava molt a sobre dels deures i els exàmens. Quan ja van ser més grans va poder dedicar més temps a l'esport. Va ser membre actiu del club de basket d'Olesa i va fer running fins que un genoll li va fallar i va haver de deixar de córrer. Els últims anys es va dedicar a l'horticultura i portava molt content el fruit de la seva afició per compartir amb els companys. Les inquietuds del Ricard també el van portar al compromís sindical. Va formar part del comitè d'empresa pel Sindicat de Periodistes i sovint tenia una opinió formada sobre els temes que afectaven la vida laboral. El Ricard Rafegas era de les persones que només parla per millorar el silenci. Era el líder de la gent discreta i reservada de la Redacció. Fins un cert punt, jugava a deixar molts aspectes de la seva vida a l'ombra i això li donava un cert aire de misteri. Així va voler portar la informació sobre la malaltia que ha posat fi a la seva vida als 59 anys. Però com ha quedat demostrat les darreres hores, això no va ser obstacle per generar l'afecte i consideració dels seus companys.

Gràcies, Ramon