Ricard Rafegas, in memoriam
Seia en una de les taules que donaven a les finestres de la cafeteria i sempre tenia davant seu un te en vas de vidre que l'ajudava a empassar-se l'entrepà. Prenia un glop i, sovint, trobava la beguda massa calenta i afegia un raig d'aigua d'una ampolla per baixar la temperatura. Era pràctic en Ricard, davant les petites coses i també en la feina. Molts anys de professió l'havien centrat en els aspectes més importants del treball, prescindint d'ornaments. Habitualment vestia jaqueta i sovint portava corbata si havia d'anar a algun acte del món de l'economia. Caminava molt dret amb passes llargues que li permetia la seva considerable alçada. Tenia un punt de presumit en la seva aparença que el portava a dissimular els cabells blancs de l'edat amb tints naturals. Tot plegat li donava un aire de dandy que li va merèixer el malnom de Lord Rafegas, creació de l'Albert Closas. Tot va començar quan tenia 25 anys i va estrenar-se com a periodista al D