1985/1986, a Numància i a Sant Joan Despí : es fan les primeres reunions clandestines, i els primers esborranys, de cara a la consecució d’un Estatut de Redacció. El motiu que fa aplegar voluntats de professionals diversos de la redacció és la manipulació informativa i els discos sol.licitats al servei del govern. Plantejada la proposta a la direcció de TVC, és rebutjada. L’únic Estatut de Redacció vigent és el d’El País.
1991 : el Col.legi de Periodistes, d’acord amb sindicats i comitès d’empresa de diferents mitjans, entre ells TV3, aprova l’Estatut Marc de Redacció, que afavorirà en pocs anys la creació dels Estatuts d’El Periódico i de
1992 : s’aprova en el II Congrés de Periodistes Catalans el Codi Deontològic elaborat pel Col.legi de Periodistes. El mateix Congrés, que diagnostica la precarietat i les ingerències en la feina com els principals problemes de la professió, acorda impulsar un sindicat de periodistes, com n’hi ha a la resta de països europeus, per defensar els interessos laborals i professionals dels informadors.
1993 : neix el Sindicat de Periodistes, que a través de comunicats denuncia els casos flagrants de manipulació informativa, a TV3 i a fora. A través de la secció sindical, i també en el Comitè d’empresa, reprèn la mobilització a favor de l’Estatut de Redacció.
1995 : s’encarrega un dictamen sobre un model d’Estatut de Redacció per a un mitjà audiovisual públic al catedràtic de Dret Constitucional, Marc-Carrillo i es debat a la redacció sobre l’àmbit personal de la proposta d’Estatut de Redacció que elabora una Comissió mixta del Comitè d’empresa i de membres de la redacció. No hi ha acord i el moviment decau fins una nova oportunitat. En tot cas, continua la negativa a acceptar un Estatut des de la direcció general i des de la direcció de TVC, amb l’argument que no calia, que afavoriria l’assemblearisme, etc.
.
1997 : el Congrés dels Diputats aprova
1998 : el Consell d’Administració de
L’Estatut permet oficialitzar el dret dels professionals a firmar les seves peces (no sols les cròniques). Les denúncies del Comitè professional gaudeixen de legitimitat, en tractar-se d’un òrgan elegit per la redacció.
1999 : aviat es comprova que no n’hi ha prou de denunciar les manipulacions, o de poder negar-se a fer una informació contrària a la deontologia. Per això el Col.legi de Periodistes i el Sindicat de Periodistes, amb participació de gent de TV3, elaboren sengles documents que reclamen el canvi en les normatives dels mitjans públics, heretades de la transició i que consagren un model governamental amb la majoria de competències en mans dels directors generals, elegits pels governs, que només sobre el paper és contrarrestat per uns Consells d’Administració i unes Comissions de Control parlamentari que composen representants polítics d’acord amb els darrers resultats electorals.
Desembre 99 : es celebra el primer debat parlamentari monogràfic sobre l’Audiovisual, que acorda reformar en un termini de sis mesos
2000, 2001, 2002 : assistim a avenços i retrocessos en els espais de llibertat informativa a TV3, en funció de contradiccions internes en el partit, o la coalició, governant, que esclaten el 2002 amb la caiguda de Miquel Puig, propiciada des de la seva mateixa formació. En el camí, hi ha hagut els intents d’apartar Carles Francino dels TN, el seu ‘plante’ en un TN per l’afer Flotats-Pujals, la caiguda de Josep Mª Torrent per la mala cobertura de l’assassinat d’Ernest Lluch, etc. Afers tots ells en els quals el Comitè Professional juga un paper determinant. La reforma de la llei ha quedat aparcada al Parlament.
2003, 2004 : retorn a una direcció general nomenada pel Govern, i inici de les protestes per l’aplicació dels ‘blocs electorals’, defensats per quasi tots els partits, i si més no votats pels seus representants en el Consell d’Administració. Mantenint encara espais de llibertat amb l’arribada del tripartit, l’eix de la queixa es va desplaçant de la crítica al Govern a la de tots els partits.
2005, 2006, 2007 : diversos intents d’aprovar la nova Llei de