Trampa llatina

La crisi de la CCMA ha vingut a confirmar que vivim en un país de fireta. Les plagues que ens assoten des de fa anys amb incompetències concatenades ens ha arribat en forma de traïció de la classe política catalana. Traïció a les nostres reivindicacions, però també aplanament de tota resta de raó al Parlament i al CAC.

Ens hem quedat despullats a la intempèrie, però aquesta vegada ens acompanya bona part de la professió, dels mitjans i dels creadors d'opinió. És senyal que sí hem avançat unes quantes passes en el reconeixement públic de la conveniència de tenir uns mitjans al servei dels ciutadans i no del govern o dels partits.

L'aprovació de la nova llei de la CCMA ha estat un pas remarcable en aquest sentit, però ha faltat estendre més aquesta "nova cultura de la comunicació". És una típica situació llatina, com diu l'autor de l'informe PISA, a Espanya es canvia la llei d'educació cada dos per tres enlloc de centrar-se en els problemes de gestió, d'actituds de tots els actors. Són canvis que s'impulsen amb mesures modestes, amb la creació d'estats d'opinió, amb comportaments individuals autoexigents. És el tipus d'aproximació als problemes que fan els anglosaxons, que podem incorporar a la nostra manera de fer més llatina.

Aquesta és la nostra aposta pels propers temps. Ens centrarem en les iniciatives professionals que millorin la nostra competència i rigor des d'unes posicions ètiques sobre la informació que anirem treballant.