Redacció TVC

  Divendres 22 de setembre i al Parlament, la directora del Consell de Govern de la CCMA, la Rosa Romà, va   anunciar que “la Catalunya Nord tornarà a tenir una presència permanent de TV3 i Catalunya Ràdio”. I la mateixa Romà també va explicar que es reforçarien les corresponsalies de les Illes Balears i el País València “duplicant el nombre d’efectius que tenen actualment”. Darrera aquest anunci tan sorollós hi ha mitges veritats, moltes incerteses i una necessària reflexió professional. El primer que s’ha d’explicar és que el Consell de Govern de la CCMA, i els partits que li donen suport, el que fan és revertir la decisió que van prendre fa una dècada. I, implícitament, reconeixen el greu error de fa una dècada d’afeblir el mapa de corresponsalies i delegacions amb l’excusa de les famoses retallades del Brauli Duart. El que la Rosa Romà no explica és que darrera el projecte de la pretensiosa “Unitat Estratègica de l’actualitat” hi ha un preocupant afebliment de les corresponsa

  De les moltes consideracions que es poden fer sobre la proposta de nou model per a   les corresponsalies a València i Palma que la direcció ha posat sobre la taula, n’hi ha una que afecta especialment al col·lectiu d’operadors d’imatge : desapareixen del mapa, i s’externalitza el servei. De fet ja solament queda seva presència a la delegació de València, i la residual de Bilbao, corresponsalia que no apareix en els plans de la direcció. Aquesta tendència a ignorar el paper essencial dels càmeres i muntadors en l’elaboració de notícies televisives, s’ha convertit en una constant. Una tendència que menysté sistemàticament les seves qualitats periodístiques, perquè la imatge també és informació. Sota l’empara de les noves tecnologies han obert la veda perquè tothom pugui fer de tot. Poder fer de tot per acabar no fent res bé,   és a dir, deixar de fer bon periodisme, i convertir el periodisme en un selfie. Sembla que vulguin Tiktokers del periodisme on l’únic important sigui s

La rentrée ha estat moguda per l’anunci de reformulació de la programació de les nits de dimarts, que passen a tenir un nom genèric de NIts Sense Ficció. La maniobra aigualeix el programa de documentals de TV3 que acumula reconeixements i records d’audiència. A la mateixa franja compartirà espai amb sèries documentals gestionades des del CPA o productes que arribaran des del departament d’Esports. La cirereta és la desaparició de les presentacions, tant del Sense Ficció com del 30’. Les explicacions que ha donat la direcció resulten confuses i incomprensibles per la gent que treballa en aquests programes. Creix el temor a una agenda oculta que pugui conduir a la disminució dels recursos en successives etapes i, en últim terme, a la desaparició dels equips propis de producció de documentals. La jugada ve a continuació del desmuntatge del departament de No Diaris que s’ha fet els últims anys. Ha estat el cas de  l’Àgora, El Medi Ambient, Parlament,  Món 3, Tot un Món i Val