Divendres 22 de setembre i al Parlament, la directora del Consell de Govern de la CCMA, la Rosa Romà, va anunciar que “la Catalunya Nord tornarà a tenir una presència permanent de TV3 i Catalunya Ràdio”. I la mateixa Romà també va explicar que es reforçarien les corresponsalies de les Illes Balears i el País València “duplicant el nombre d’efectius que tenen actualment”. Darrera aquest anunci tan sorollós hi ha mitges veritats, moltes incerteses i una necessària reflexió professional.
El primer que s’ha d’explicar és que el Consell de Govern de la CCMA, i els partits que li donen suport, el que fan és revertir la decisió que van prendre fa una dècada. I, implícitament, reconeixen el greu error de fa una dècada d’afeblir el mapa de corresponsalies i delegacions amb l’excusa de les famoses retallades del Brauli Duart.
El que la Rosa Romà no explica és que darrera el projecte de la pretensiosa “Unitat Estratègica de l’actualitat” hi ha un preocupant afebliment de les corresponsalies de les Illes Balears i el País Valencià. El seu primer objectiu és que els únics treballadors de la CCMA en aquestes delegacions siguin un “delegat o delegada" i un “redactor/a 3Cat”. Una estructura jeràrquica en un equip de dues persones. A més, pretenen eliminar els càmeres i els productors i posar-ho tot en mans de productores externes. Aquest és un sistema que ja s’ha revelat ineficient a les corresponsalies a l'estranger.
Hi ha la temptació que l'únic que es vulgui és fer evident la presència “institucional” de la CCMA a les Illes o al País Valencià més enllà de l’interès periodístic que ens ha de guiar. Com si el “delegat” (càrrec de lliure designació directa a diferència del de corresponsal) fos una mena d’”ambaixador”. I després tenim l’invent d’un nou perfil professional, el “redactor/a 3Cat”, un redactor confluït que hauria de fer tele, ràdio, portal, xarxes socials, continguts específics per altres programes i també per la futura OTT. Aquest model de treball l’únic que aconsegueix és empobrir la qualitat de la informació i estressar els professionals. A l’SPC hem rebut moltes queixes dels corresponsals per aquesta manera de treballar que fa que constantment estiguin pressionats fent directes mentre la informació passa per darrera seu. A banda que sovint han de gestionar les queixes dels professionals que els donen servei per les males condicions laborals als que els sotmet la productora de torn.
Quant al “reforç” anunciat a les Illes, l'únic que es fa és ocupar una plaça de redactor ràdio que aquest últim any no havia estat coberta i mantenen la resta de serveis externalitzats. I al País Valencià es pretén tenir un nou “redactor/a 3Cat” però, en canvi, en els pròxims anys es vol eliminar la plaça de l’operador d’imatge i el productor i externalitzar-ho també. Els comptes no surten.
Tots aquests anuncis han provocat preocupació a les dues corresponsalies per la inseguretat laboral i professional que els crea. No hem de passar per alt que es troben en dues comunitats autònomes governades actualment pel PP amb la ultradreta de VOX o amb el seu suport, amb un clar full de ruta en contra de tot allò referit a la llengua catalana . Aquest element fa encara més necessari disposar a totes dues delegacions d’equips propis, ben dimensionats per la feina que els tocarà fer, cohesionats i segurs. A ningú se li escapa que, per exemple, a València, de les productores que poden donar servei a la CCMA, la immensa majoria forma part de l'entorn clientelar de l'actual govern valencià.
Celebrem que es reobri la delegació de la Catalunya Nord i considerem urgent reforçar i estructurar convenientment les delegacions de les Illes Balears i el País Valencià però s’ha de fer amb criteris professionals i amb una necessària dotació de recursos. I rebutgem que aquestes delegacions siguin un possible camp de proves per un model informatiu empobridor professionalment que es pugui estendre a altres àrees de la CCMA. No volem un projecte de delegacions low-cost i ens resistirem a les pretensions del Consell de Govern de la CCMA.
