Desmuntant el Sense Ficció

La rentrée ha estat moguda per l’anunci de reformulació de la programació de les nits de dimarts, que passen a tenir un nom genèric de NIts Sense Ficció. La maniobra aigualeix el programa de documentals de TV3 que acumula reconeixements i records d’audiència. A la mateixa franja compartirà espai amb sèries documentals gestionades des del CPA o productes que arribaran des del departament d’Esports. La cirereta és la desaparició de les presentacions, tant del Sense Ficció com del 30’.

Les explicacions que ha donat la direcció resulten confuses i incomprensibles per la gent que treballa en aquests programes. Creix el temor a una agenda oculta que pugui conduir a la disminució dels recursos en successives etapes i, en últim terme, a la desaparició dels equips propis de producció de documentals.

La jugada ve a continuació del desmuntatge del departament de No Diaris que s’ha fet els últims anys. Ha estat el cas de  l’Àgora, El Medi Ambient, Parlament,  Món 3, Tot un Món i Valor Afegit.

La retallada dels programes informatius propis té un efecte demolidor sobre el relat crític de l’actualitat que cal fer des de la televisió pública. És en aquests espais on el periodisme audiovisual té més possibilitats d’explicar la realitat de forma rica i complexa, pel benefici de tota la societat catalana. L’oferta d’informatius diaris és insuficient per aquest propòsit, ja que  té unes enormes limitacions per tractar els temes amb profunditat.

La tendència de fons de la casa és a reduir continguts forts i augmentar l'entreteniment, una forma d'infantilitzar l'audiència que pot interessar molt els partits polítics i també les productores audiovisuals, cada cop més relacionades amb els mateixos partits.

Davant aquestes amenaces cal aixecar la veu de nou i reclamar un canvi de guió, si és que la direcció actual vol tenir alguna credibilitat.