divendres, 9 de gener de 2009

Què demanem al 2009


Que com diu la directora de TV3, l'estabilitat laboral dels treballadors sigui una marca de la radiotelevisió pública. Pensem, com ella va dir a la premsa, que "la vulnerabilitat de la gent precaria és un factor molt més preocupant que la desmotivació". Ho pensen també, RR.HH. i la Direcció General?.

Que no divergeixin tant l'exigència professional i la situació laboral, sovint precària. No pot ser que l'empresa aparegui amb dues cares : la dels caps immediats i la de l'espasa de Dàmocles de la contractació.

Que hi hagi més transparència i més informació a la redacció. Consells de Redacció més sovint, més vius i amb més participació, i trasllat del tractat en forma d'acta, per a coneixement de tothom. Participació del Comitè Professional en les reunions.

Que els nomenaments de càrrecs siguin argumentats, i s'allunyin de la discrecionalitat i del criteri exclusiu de la "confiança personal".
El factor humà és molt important però les capacitats professionals haurien de ser sempre prioritàries.

Que es doni veu a la redacció en l'elaboració del Llibre d'Estil que TVC, però de manera urgent els Informatius, necessiten. Transparència i informació sobre la comissió creada al respecte, i participació del Comitè professional en el procés.

Que siguem tots més crítics i autocrítics, que respectant com toca la jerarquia, utilitzem els instruments democràtics que enriqueixen el funcionament d'una redacció viva : l'Estatut Professional, el Comitè Professional, el Conveni col.lectiu, el Comitè d'empresa i els sindicats.

Que siguem més solidaris, entre els propis companys i amb la resta de col.lectius de l'empresa i de la Corporació, i amb els col.legues dels
altres mitjans de comunicació, amenaçats per crisis provocades pels canvis tecnològics i la conjuntura econòmica i també per la mala gestió.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Transparència? què és això?

Anònim ha dit...

és genial, el sindicat únic... no demana treball, o fer alguna cosa (ni que fos un programa de producció pròpia) de profit, no pas, no... vol "estabilitat laboral"... i moltes productores privades "d'esquerres", com nosaltres, que ens vagin fent la feina, i així la podrem continuar facturant, i cobrant, quatre vegades, oi?...

Anònim ha dit...

Textualment : "Si una cosa ténen bona la ràdio i la televisió públiques és l'estabilitat de la gent. Una persona que és precària, de vegades és molt difícil que tingui una autonomia professional. És més vulnerable, perquè si no fa el què li diuen, pot ser que prescindeixin d'ella. La vulnerabilitat de la gent precaria és un factor molt més preocupant que la desmotivació".
Mònica Terribas.
La Vanguardia, Telemanía, 13 de desembre 2008.

Anònim ha dit...

aquest és precisament el problema,

que "si una cosa tenen bona la ràdio i la televisió públiques és que que no cal treballar"...

perquè les plantilles han de ser "estables"...

independentment que produeixin alguna cosa,
es dediquin a fer de simples intermediaris-contractistes (amb diners públics) de determinades productores privades,
mantinguin o no l'audiència,
siguin redundants amb altres cadenes publiques ja existents,
i/o hi destinin DUES MIL PERSONES a llegir La Vanguardia, mirar-se la tele, i fer sudokus.
(això quan el comité de camaradas no fa vídeos en favor d'Herri Batasuna i sus gudaris, entre d'altres).

Anònim ha dit...

els companys espanyolistes de la vanguardia també li van demanar estabilitat laboral al 2.009, i ja veus com estan acabant.

quants dius que som, de plantilla?...

Diguem NO