Què demanem al 2009
Que com diu la directora de TV3, l'estabilitat laboral dels treballadors sigui una marca de la radiotelevisió pública. Pensem, com ella va dir a la premsa, que "la vulnerabilitat de la gent precaria és un factor molt més preocupant que la desmotivació". Ho pensen també, RR.HH. i la Direcció General?.
Que no divergeixin tant l'exigència professional i la situació laboral, sovint precària. No pot ser que l'empresa aparegui amb dues cares : la dels caps immediats i la de l'espasa de Dàmocles de la contractació.
Que hi hagi més transparència i més informació a la redacció. Consells de Redacció més sovint, més vius i amb més participació, i trasllat del tractat en forma d'acta, per a coneixement de tothom. Participació del Comitè Professional en les reunions.
Que els nomenaments de càrrecs siguin argumentats, i s'allunyin de la discrecionalitat i del criteri exclusiu de la "confiança personal".
El factor humà és molt important però les capacitats professionals haurien de ser sempre prioritàries.
Que es doni veu a la redacció en l'elaboració del Llibre d'Estil que TVC, però de manera urgent els Informatius, necessiten. Transparència i informació sobre la comissió creada al respecte, i participació del Comitè professional en el procés.
Que siguem tots més crítics i autocrítics, que respectant com toca la jerarquia, utilitzem els instruments democràtics que enriqueixen el funcionament d'una redacció viva : l'Estatut Professional, el Comitè Professional, el Conveni col.lectiu, el Comitè d'empresa i els sindicats.
Que siguem més solidaris, entre els propis companys i amb la resta de col.lectius de l'empresa i de la Corporació, i amb els col.legues dels
altres mitjans de comunicació, amenaçats per crisis provocades pels canvis tecnològics i la conjuntura econòmica i també per la mala gestió.
Comentaris
Mònica Terribas.
La Vanguardia, Telemanía, 13 de desembre 2008.
que "si una cosa tenen bona la ràdio i la televisió públiques és que que no cal treballar"...
perquè les plantilles han de ser "estables"...
independentment que produeixin alguna cosa,
es dediquin a fer de simples intermediaris-contractistes (amb diners públics) de determinades productores privades,
mantinguin o no l'audiència,
siguin redundants amb altres cadenes publiques ja existents,
i/o hi destinin DUES MIL PERSONES a llegir La Vanguardia, mirar-se la tele, i fer sudokus.
(això quan el comité de camaradas no fa vídeos en favor d'Herri Batasuna i sus gudaris, entre d'altres).
quants dius que som, de plantilla?...