Un preacord positiu
Després d'un any de negociació, sense comptar la pròrroga, el 2008, del Conveni 2005-2007, aviat tindrem revalidada l'eina que regula gran part de les condicions laborals dels treballadors de TVC. Ha estat una negociació diferent, portada des del Consell de Govern de la CCMA i des de la Direcció General, en un context de crisi econòmica i publicitària que ha provocat unes posicions molt allunyades a l'inici, quan se'ns volia congelar el sou i modificar a la baixa el Conveni.
La combinació de persistència negociadora amb anuncis de mobilitzacions, finalment concretades en una vaga parcial el 4 de febrer, van acabar de fer moure unes propostes de la direcció que van anar millorant en el terreny econòmic, mentre anaven caient propostes de canvis al Conveni que no tenien el consens dels representants dels treballadors, sobretot quan es mantenia l'opacitat sobre les despeses en productores i en els sous de l'alta direcció.
El darrer escull va ser una proposta de futur : el pacte de producció interna que garantís feina per a tota la plantilla i fixés alguns criteris de programació obligadament interna. Això no va ser fàcil, per l'argumentació de la Direcció que només ella podia tenir les decisions sobre la programació, però amb la implicació de Mònica Terribas en la negociació es va anar perfilant un document que assegura una eina de seguiment paritari de les decisions sobre els tipus de producció.
Pel que fa als increments, els condicionants de reforma de tres conceptes de Conveni per accedir a donar el 2% pressupostat el 2009 van caure aviat, sobretot després de la vaga, i l'estira i arronsa es va perllongar unes setmanes arran del reclam del diferencial amb l'IPC català, equivalent a completar la mitja paga d'abril.
Tancada en banda la Direcció General a aquests increments que asseguraven el manteniment del poder adquisitiu, va afluixar en canvi en més millores en la conciliació de la vida laboral i familiar extretes de la Funció Pública, que tenen el seu valor econòmic. I també va deixar per més endavant la seva voluntat de reformar les normes de selecció i les llistes d'espera. Igualment va acceptar negociar les places vacants després de l'aplicació del Pla de prejubilacions, per no amortitzar les que es produeixin en llocs amb contractació temporal continuada. I que contemplarien, entre altres, completar amb contractació pròpia els equips de cap de setmana de les delegacions de Catalunya.
Tot ens anava acostant a un preacord, un cop garantit l'IPC estatal per tots els anys de Conveni, i malgrat que quedaven pendents altres punts, menys conflictius, de la plataforma dels treballadors. Amb diversos moviments d'anada i vinguda, i després de la insistència reiterada de la Direcció que cap de les ofertes fetes es mantindria si el Comitè no retirava la referència, ni que fos indirecta, a l'IPC català (perquè segons ella això comportaria la no acceptació del pacte per part d'Economia i Finances), el desllorigador va ser passar a una durada de Conveni de tres anys per comptes de quatre., com a contrapartida a no mantenir cap referència a l'IPC català.
Queden encara alguns temes importants que s'han hagut de discutir a correcuita, com la regulació pactada de la feina dels estudiants en pràctiques, la reducció dels exclosos de Conveni o l'aparcament gratuït per als treballadors de les delegacions de les demarcacions i d'altres centres. No dubtem que amb la implicació de la Directora, aquests mal anomenats "serrells" podran sortir endavant i enriquir un preacord que pugui satisfer un gruix més gran de la plantilla.
Per tot plegat, i al marge de diferències de tàctica i d'estratègia que han aparegut entre les candidatures que composen el Comitè d'empresa , cridem a votar afirmativament aquest preacord de Conveni, que hagués estat igualment bo amb una durada de quatre anys com oferia la Direcció, però que ha de servir per fer el trànsit amb normes clares a la nova realitat televisiva que ja tenim a sobre, i per seguir sent un model de regulació laboral estable i eficaç, sempre que es compleixi.
TOTS A L'ASSEMBLEA DE DIJOUS 25 AL C.P.A., A LES 15,30 h.
PER DONAR SUPORT AL PREACORD I SEGUIR TENINT UN BON CONVENI
La combinació de persistència negociadora amb anuncis de mobilitzacions, finalment concretades en una vaga parcial el 4 de febrer, van acabar de fer moure unes propostes de la direcció que van anar millorant en el terreny econòmic, mentre anaven caient propostes de canvis al Conveni que no tenien el consens dels representants dels treballadors, sobretot quan es mantenia l'opacitat sobre les despeses en productores i en els sous de l'alta direcció.
El darrer escull va ser una proposta de futur : el pacte de producció interna que garantís feina per a tota la plantilla i fixés alguns criteris de programació obligadament interna. Això no va ser fàcil, per l'argumentació de la Direcció que només ella podia tenir les decisions sobre la programació, però amb la implicació de Mònica Terribas en la negociació es va anar perfilant un document que assegura una eina de seguiment paritari de les decisions sobre els tipus de producció.
Pel que fa als increments, els condicionants de reforma de tres conceptes de Conveni per accedir a donar el 2% pressupostat el 2009 van caure aviat, sobretot després de la vaga, i l'estira i arronsa es va perllongar unes setmanes arran del reclam del diferencial amb l'IPC català, equivalent a completar la mitja paga d'abril.
Tancada en banda la Direcció General a aquests increments que asseguraven el manteniment del poder adquisitiu, va afluixar en canvi en més millores en la conciliació de la vida laboral i familiar extretes de la Funció Pública, que tenen el seu valor econòmic. I també va deixar per més endavant la seva voluntat de reformar les normes de selecció i les llistes d'espera. Igualment va acceptar negociar les places vacants després de l'aplicació del Pla de prejubilacions, per no amortitzar les que es produeixin en llocs amb contractació temporal continuada. I que contemplarien, entre altres, completar amb contractació pròpia els equips de cap de setmana de les delegacions de Catalunya.
Tot ens anava acostant a un preacord, un cop garantit l'IPC estatal per tots els anys de Conveni, i malgrat que quedaven pendents altres punts, menys conflictius, de la plataforma dels treballadors. Amb diversos moviments d'anada i vinguda, i després de la insistència reiterada de la Direcció que cap de les ofertes fetes es mantindria si el Comitè no retirava la referència, ni que fos indirecta, a l'IPC català (perquè segons ella això comportaria la no acceptació del pacte per part d'Economia i Finances), el desllorigador va ser passar a una durada de Conveni de tres anys per comptes de quatre., com a contrapartida a no mantenir cap referència a l'IPC català.
Queden encara alguns temes importants que s'han hagut de discutir a correcuita, com la regulació pactada de la feina dels estudiants en pràctiques, la reducció dels exclosos de Conveni o l'aparcament gratuït per als treballadors de les delegacions de les demarcacions i d'altres centres. No dubtem que amb la implicació de la Directora, aquests mal anomenats "serrells" podran sortir endavant i enriquir un preacord que pugui satisfer un gruix més gran de la plantilla.
Per tot plegat, i al marge de diferències de tàctica i d'estratègia que han aparegut entre les candidatures que composen el Comitè d'empresa , cridem a votar afirmativament aquest preacord de Conveni, que hagués estat igualment bo amb una durada de quatre anys com oferia la Direcció, però que ha de servir per fer el trànsit amb normes clares a la nova realitat televisiva que ja tenim a sobre, i per seguir sent un model de regulació laboral estable i eficaç, sempre que es compleixi.
TOTS A L'ASSEMBLEA DE DIJOUS 25 AL C.P.A., A LES 15,30 h.
PER DONAR SUPORT AL PREACORD I SEGUIR TENINT UN BON CONVENI
Comentaris