PRECISIONS SOBRE UNES AFIRMACIONS

En la seva entrevista a Els Matins de dilluns 13 de març, el nou director de TV3 va manifestar que el seu no va ser un nomenament “digital” perquè el van designar, referint-se al Consell de govern, “uns senyors que representen sensibilitats polítiques i unes majories parlamentàries”. I va negar que TV3 fos una televisió governamentalitzada. També va afirmar que la llei que empara el sistema d’elecció que l’ha nomenat és una llei “aprovada pel tripartit”, i que és un sistema “que no està malament”. Així com que “l’última vegada que la llei es va renovar es va dir que s’havia aconseguit un sistema no perfecte però sí bastant raonable de governar els mitjans públics”. I va dir que aquesta reforma s’havia aprovat per majoria absoluta. Igualment retreia als organismes que ara han criticat el seu nomenament que no haguessin denunciat aquesta llei quan es va aprovar. I que algun sindicat dels que el critiquen, a saber què hauria dit si el nomenament li hagués agradat. Les precisions : 1. Efectivament el Consell de govern, desgraciadament, els formen persones que representen sensibilitats polítiques, però no totes, sinó la dels grups que han arribat a acords per majoria absoluta, passats o presents. Però no és aquesta la lletra de la Llei de la CCMA del 2007, sinó una pràctica dels partits polítics que també vulnera l’esperit de la llei, que buscava professionals capacitats i independents per dirigir uns mitjans públics al servei de la societat, i no del Govern ni dels partits. I sí, dir que TV3 no està governamentalitzada és negar l’evidencia i contradiu el diputat de Junts pel Sí que dimarts reconeixia en conferència de premsa al Parlament que la designació del director de TV3 era “una prerrogativa del Govern”. 2. La llei de la Corpo vigent és la reformada el 2012 per CiU i el PP, que van retornar al sistema de majoria absoluta com a suficient per elegir els membres del Consell de govern i que afavoreix el control governamental dels mitjans, a partir de la majoria de govern. Però és que la llei del 2007 no la van aprovar sols el parits del govern tripartit, sinó també CiU : això sí, quan era a l’oposició, però no abans. I tampoc després, com s’ha vist. I aquella llei no es va aprovar per majoria absoluta, com la contrareforma del 2012, sinó per tots els partits menys el PP. És a dir, amb un ampli consens. 3. Tampoc respon a la veritat que digui que els crítics amb el seu nomenament no van denunciar la llei que permet l’actual sistema : tots els organismes interns i externs, professionals, laborals, acadèmics, d’usuaris...que van celebrar la reforma del 2007, van denunciar la involució del 2012 advertint que passaria el que succeeix des de fa cinc anys, que és la presa de decisions estratègiques, i d’atacs als treballadors, exclusivament a partir d’una opció política, que és la del Govern. I el mateix sistema és el que permet el repartiment de càrrecs directius, sobretot direccions de mitjans i caps d’informatius, entre els dos partits que formen el Govern, de manera que també s’afecta frontalment la independència professional dels informadors, a partir d’una cadena de comandament nomenats per confiança política. Per això, perquè es critica el sistema, més que les persones, no té cap base que insinuï que amb un nom diferent no es criticaria el mateix. Per la pressió dels professionals, el control governamental de la CCRTV durant el pujolisme es va començar a revertir en el debat sobre l’Audiovisual del 1999. Ara, disset anys després, el Govern ens retorna al punt de partida. I ens imposa un sistema de designació de directius igual que el que practica el PP a RTVE. SPC de TV3