Joan Pau Escriche ens ha deixat
Barcelona, 21-X-1956 -11-XII- 2021
La veu de Joan Pau Escriche interrompia els moments de calma de la Redacció amb una frase maliciosa adreçada a un company. Oye, que mañana cumples años, ¡a ver qué traes! Era una de les seves especialitats la de provocar petites o grans celebracions, fins el punt que durant uns quants mesos es va institucionalitzar l’esmorzar col·lectiu un dia a la setmana per rigorós ordre de llista. La seva afició al futbol i simpatia pel RCD Espanyol donaven també molt de joc a la Redacció els dilluns, quan es comentaven els resultats dels partit del cap de setmana. Com a perico estava en minoria, però molts dels seus interlocutors culés recorden la seva mordacitat per assenyalar fiascos del Barça i també l’honestedat per reconèixer els mèrits del rival.
En Joan Pau va començar a treballar a la tele el 1986, però llavors ja tenia un recorregut professional. Havia estudiat periodisme a la UAB i va treballar a Radio Juventud, l’emissora de la Via Augusta que era part de Radio Cadena Española, l’any 1980. Allà feia crònica d’espectacles i també crítica de cinema als informatius del vespre. Aquesta dedicació va reforçar una afició al cinema que el va acompanyar tota la vida. Un any més tard va entrar a la Redacció d’ElCorreo Catalán, on va arribar de la mà d’Esther Fernández, companya d’estudis a la universitat. Al vell Correu en Joan Pau va seguir fent crònica d’espectacles, però ben aviat li va tocar fer també informació comarcal i política.
El diari va tancar el novembre de 1985 i l’any següent en Joan Pau va entrar a treballar a TV3 i es va integrar a la secció Espanya d’informatius. Eren els anys de plom del terrorisme d’ETA. Sovint, la calma de la Redacció es trencava per una primera notícia d’un atemptat i els redactors havien d’anar confirmant els morts, els ferits i els danys materials. D’aquells primers anys daten dos reportatges del Joan Pau al 30 minuts, un dedicat a la protesta popular contra la construcció de l’embassament de Riaño i l’altre al tancament de les mines de carbó de León.
Més tard va ascendir a sots cap de secció i li va tocar molta feina d’organització de les campanyes electorals, confegint equips i aplicant els criteris que en cada moment es tenien en compte per fer els blocs electorals. Va fer vídeos de política a molts Resums de l’any, entrevistes a polítics els caps de setmana, i balanços de governs i legislatures. Les coses es van tòrcer el 2013, quan el van fer fora de la secció de Política, juntament amb Manel Mateu. Llavors va passar al programa de debat polític setmanal .Cat que va substituir l’Àgora i va durar només dues temporades. Va ser una època que en Joan Pau va viure amb agror perquè entenia que se l’havia tret del seu hàbitat natural. Després va retornar a la secció, fins que se li va diagnosticar la malaltia que el va apartar de la feina de forma prematura.
En Joan Pau estava casat amb Margarita Casanovas i tenia una filla, Blanca, que estudia periodisme. Va néixer a Barcelona, tot i que feia bandera de les arrels navarreses de la família. Tenia tres germanes. Com a navarrès vocacional, era molt afeccionat a la cuina i a menjar. Ell mateix preparava els plats que més li agradaven i amb la seva retranca particular li retreia al novio de la seva filla que fos vegà. Els últims anys va viure llargues temporades a Torredembarra, on va passar també la malaltia que ha acabat amb la seva vida de manera ràpida i cruel.
Comentaris