Concretem la formació

Per presentar les nostres propostes de formació necessitem concretar les idees generals que hem exposat. Posarem exemples i us demanarem que els valoreu i proposeu complements i alternatives.


Un exemple de renovació d'un informatiu de televisió pública és el de France 2. David Pujadas és el seu responsable i ens pot explicar -en català- les bases del prestigi del seu programa.
Pujadas ha esgarrapat uns quants punts d'audiència al seu rival de TF1, Patrick Poivre d'Arvor a base de rigor i credibilitat. Tot i això, Pujadas també ha patit entrebancs, com l'equivocació que va cometre en directe a propòsit de la carrera política d'Alain Juppé mentre era entrevistat a TF1. Es pot aprendre d'ensopegades com aquesta? el seu cas sembla confirmar-ho, doncs després d'una retirada temporal ha tornat amb noves forces a conduir l'informatiu vespre.http://jt.france2.fr/20h/









Per parlar-nos de periodisme d'investigació, podriem convidar Greg Palast, un periodista que es mou entre el llibre reportatge i el video reportatge amb gran facilitat. Un col.laborador habitual de Newsnight de la BBC que té un estil poderós, sovint provocatiu i que aconsegueix captar l'atenció del públic. És aquest un camí per nosaltres?http://www.gregpalast.com






Les noticies i els reportatges que fem a TVC tenen com a subjecte principal la societat catalana. Construim la nostra visió professional a base de treballar aspectes parcials i de les nostres experiències personals. El sociòleg Salvador Giner, actualment president de l'Institut d'Estudis Catalans, és el director de l'estudi més ambiciós fet fins ara, publicat per
l'Institut d'Estadística de Catalunya.

Les conferències magistrals poden ser molt interessants, però el treball en format taller implica més la gent en el procés de reflexió. Podem treballar el llenguatge audiovisual lingüistes, opis, realitzadors i periodistes junts? Queda una setmana per presentar les nostres propostes. És el moment d'opinar.

Comentaris

Anònim ha dit…
Tot i haver renovat l'informatiu, la tele pública francesa té moltes dificultats per competir amb la privada TF1, nineta dels ulls de la dreta francesa. Com a exemple, quan el primer ministre o un ministre creu que ha de dir alguna cosa a la població, es fa entrevistar per PPDA (Patrick Poivre d'Arvor) a l'informatiu de les 20h de TF1. Un "traje" a mida i que garanteix audiències rècord. La cadena privatitzada propietat d'un gran grup constructor és de llarg líder, i sovint supera els 30% d'audiència amb pics del 40%, mentre France 2 intenta fer equilibris per no caure en la tele escombraries sense avorrir massa els espectadors. La tendència dels informatius a França no hauria de ser per res un exemple. Han elevat el folklore, les anècdotes i les curiositats a grau de notícia. Els seus JTs (journals télévisés) estan plens de reportatges de color de pagesos explicant com fan formatge o crien vaques, mentre d'informació n'hi ha ben poca.

Entrades populars d'aquest blog

Desmuntant el Sense Ficció

Salvem la nostra professionalitat

La vergonyosa conxorxa de Tatxo Benet i David Madí per vendre 8 documentals a TV3