L'Empar també es mereix guant blanc

La Direcció vol fer fora la companya Empar Marco de la delegació de València perquè diu que no hi ha lloc per ella quan torni a l'empresa el company Juli Esteve, després de l'estiu.
Creiem que hi ha molts arguments professionals i laborals que converteixen aquesta decisió en equivocada.
Potser l'última imatge que recordem de l'Empar és la del cim de la Carrasqueta, sota la pluja i deixant testimoni de la mobilització de centenars de telespectadors de TV3 en defensa d'aquesta casa. Aquell dia va deixar sense editar un tema de la Fura dels Baus perquè no donava l'abast. No es tracta de sentimentalisme, sino de l'última mostra de la professionalitat de l'Empar, que acumula centenars de cròniques brillants sobre la vida marginal dels immigrants que viuen al mateix centre de València, la corrupció urbanística a la costa o la tremenda política valenciana, des d'una difícil neutralitat.
La quotidianitat de la delegació de València és la d'una corresponsalia carregada de feina, que sovint ha de recórrer a una productora per cobrir els temes que l'equip propi no abasta. És la realitat a la que es va respondre amb el reforçament de la delegació fa 4 anys, quan hi van conviure en Juli i l'Empar. De fet, això equiparava la delegació de València a la del País Basc, dos punts de referència equivalents per una televisió catalana.
Aquesta dotació de la delegació només es va retallar quan en Juli va deixar el seu lloc per anar a treballar en un nou projecte amb un pacte particular de reincorporació. Una situació absolutament respectable, però que no ha de servir de base per acomiadar l'Empar com si es tractés d'una excedència convencional. Si l'empresa està disposada a tractar amb exquisidesa un professional que emprèn una altra activitat també ha d'aplicar el mateix guant blanc amb la resta de persones implicades en l'operació. Volem bon tracte per tothom, no només pels preferits de la Direcció.
Els nostres companys a les delegacions són sovint objecte de pràctiques que no s'apliquen a Sant Joan Despí. La precarietat d'una relació mercantil, no contracte laboral, a llocs tan delicats com Rabat o Pekin o els atacs del passat al delegat de Bilbao són casos que han demandat la nostra intervenció i la solidaritat de tots els que ens beneficiem de formar part d'un col.lectiu. Ara torna a ser el moment de demostrar-ho.

Comentaris

Anònim ha dit…
A París, un càmara contractat per una productora i que estava treballant per a TV3 va acabar a l'hospital després d'una manifestació. El corresponsal també va ser agredit però en va sortir més ben parat. Va fer alguna cosa la direcció?
Anònim ha dit…
Prova.
Anònim ha dit…
La direcció no va fer res. Però el cas va servir perquè el Comitè d'empresa tornés a plantejar el frau de llei i el greuge comparatiu que significa tenir "corresponsals", que fan la feina que els encarrega TV3, en règim de falsos "free-lance".

Ara, arran del riscos del corresponsal a Rabat i el seu càmera, a qui els va explotar un suicida a 300 metres, es negocia l'increment de l'assegurança, com a mínim al nivell dels companys de plantilla quan són en zones de conflicte.

Ramon
Anònim ha dit…
Correcció : Recursos Humans diu que l'increment de l'assegurança que planteja és només per enviats a "zones de conflicte", concepte que defineixen les asseguradores. I que el Marroc i Algèria, on es desplaçarà l'equip del Marroc per cobrir les eleccions, no ho és, o ho és tant com Jerusalem.
La diferència és que Rabat està en precari, i en cas de desgràcia l'empresa pot pringar força si hi ha una demanda que demostri la relació laboral.

Ramon

Entrades populars d'aquest blog

El ridícul informatiu de TV3 de la Copa Amèrica

Salvem la nostra professionalitat

Un procés participatiu per avançar o per seguir a la roda del hamster?