L'altra cara de la moneda

L'any 2000 Miquel Puig va escriure en una proposta per renovar la Corporació que calia "integrar" les redaccions de TVC i de CR, "per optimitzar recursos", de manera que el periodista fos un ”proveïdor de continguts per als diferents mitjans". Reconeixia que "la lògica dels mitjans és diferent", però plantejava com a "objectiu ineludible" la "integració dels informatius en una redacció multimèdia", a on s'havia d'arribar "per aproximacions successives" i "amb prudència per garantir ewn tot moment la qualitat i la pluralitat dels nostres SS.II." Això sí, "des de la reflexió i la col.laboració dels col.lectius professionals implicats".

Per justificar la proposta es referia als "grups de comunicació més dinàmics" (BBC, CNN o el grup Tribune). El que llavors no se sabia i després se'ns oculta és que a causa de la convergència el 2005 hi va haver 20 acomiadats al Chicago Tribune, i 33 a l'Orlando Sentinel (J.A.García Avilés, Universitat de Navarra, 2006), a més del director de Los Angeles Time (del mateix grup) per oposar-se al retall de plantilla ("Negocio o Servicio Público", La Vanguardia 6-X-06). Tampoc no s'explica per què la BBC va fer-se enrera de l'experiència de "redacció bimedia" entre ràdio i televisió, sis mesos després d'haver-la iniciat. Només sabem per la BBC que la cosa "no va funcionar".

Ara, Joan Majó i Jaume Masdeu plantegen nous models a seguir: el del grup de Tampa Tribune (Media General) de Florida, del qual es fa un balanç positiu, però que té plantilles separades i autonomia de funcionament, tot i que hi ha diverses formes de col.laboració, com que càmeres de TV i fotògrafs incorporen les feines els uns dels altres. I novament la BBC, ara amb un ambiciós replantejament global en base a la BBC News 24 com a centre del grup, que de moment ha aplegat totes les redaccions en un sol edifici, però que continuen sent autònomes, i sense que es parli del grau de convergència o confluència a mantenir.

Per basar la proposta s'utilitzen expressions que ja són judicis de valor no contrastats : es parla de "procés galopant" als EUA, de "lentitud espanyola", de que "el periodisme serà un continu informatiu per diferents plataformes", o de que vivim " a l'apogeu de la imatge i la caiguda de la paraula", etc. sense cap valoració crítica. Però portem una dècada de debat sobre si la integració o la convergència de redaccions implicarà reduccions de plantilla o sobreutilització laboral al mateix preu. Un debat en què també es cita el descens de la qualitat i originalitat de la informació, l'homogeneització i el culte a la immediatesa per sobre de l'aprofundiment, bàsic per a la comprensió..

No es destaca prou que la majoria d'iniciatives proconvergència provenen dels EUA i del món anglosaxò, que afecten sobretot a la relació entre diaris i Internet, i de grups privats preocupats pel descens de lectors i la caiguda de les audiències dels mitjans tradicionals. I en cap moment no es recorda que les legítimes preocupacions empresarials per garantir els beneficis dels propietaris no són d'aplicació immediata en un mitjà públic, que té una exigència del nivell de qualitat més elevada que la de grups privats. I tampoc no es repassa per què diferents grups multimèdia a l'Estat espanyol no inicien aquest camí que, tot i les dificultats que es reconeixen, es valora com a optimitzador de la quantitat i de la qualitat de la informació. Que no és el cas dels mitjans locals, on sinergies i polivalència són sinònims de fer de la necessitat hipotètica virtut.

Pel que fa a la proposta concreta, després d'argumentar a favor del model teòric, però sense veure’l aplicable, sembla que es vulgui tornar a colar en la proposta pragmàtica, "ambiciosa i realista alhora". Perquè més enllà de la potenciació del portal de notícies, molt necessària, la "confluència" -que es vol gradual i que no comporti reduir llocs de treball ni crear el redactor orquestra- planteja "sinergies" i "elements facilitadors del model de futur" que no es proposen per al conjunt però es volen aplicar a corresponsalies i delegacions. Sembla que s'aposta per la gradualitat, per aplicar sinergies i polivalència en punts febles, i per confiar en les banderes del lideratge, per eludir els fantasmes i, més enllà de la persuasió, per petits passos concrets que, a la fi, puguin acostar-nos al "model teòric".

En tot cas, no són clars els "mecanismes de confluència entre les redaccions" a partir de potenciart el portal, ni d'on sortiran els treballadors per reforçar-lo, ni com es conjumina l'autonomia de les redaccions amb la funció del Redactor en Cap Multimèdia, o amb l'elaboració conjunta de temes, ni com es vol superar les traves legals que impedeixen obligar a fer una feina que correspon a una altra empresa (la voluntarietat no es planteja per les corresponsalies), ni perquè s'hauran de compartir recursos només en "desplaçaments llunyans", etc.

Tampoc no queda clar, o massa, si tot això es vol fer "des de la reflexió i la col.laboració dels col.lectius professionals implicats", o com ha explicat Majó, és un camí "inexorable". Curiosa actitud quan queda poc per a l'aprovació de la Llei de la CCMA, que ha de renovar la direcció de la Corporació en base a un consens majoritari que també caldrà per a aquesta àmbiciosa proposta de confluència, basada en pressupòsits que ni de bon tros ténen una sola lectura, i menys la més triomfalista.