El present és dona
S'ha completat la feminització dels càrrecs directius de TV3. A la Cap d'Informatius i la Cap de Programació s'afegeixen ara la Directora General i la Directora de TV3, a més de la Cap de Recursos i Mitjans de la CCMA. És una revolució de gènere no prevista, que s'ha produit alhora que els canvis derivats de la nova legislació i que se suma. És a dir, cal entendre que hi haurà el doble de novetats de les esperades, tot i que no forçosament positives.
Un exemple il.lustratiu. Quan Lluís Oliva va assumir la Direcció fa una desena d'anys, va reunir-se amb el consell de redacció i va llançar el seu lema: "hem de posar els collons sobre la taula per tirar endavant l'empresa". Divendres passat, la Mònica Terribas es va reunir amb el consell de redacció i gairebé va demanar perdó per assumir la Direcció que, segons ella, no li feia cap il.lusió i que acceptava per responsabilitat.
Segons els professionals de la gestió, les dones que arriben a càrrecs directius solen tenir reaccions d'aquesta mena, fruit de la peculiar història femenina a les empreses en una societat masclista.
Les dones directives superen aquests complexos amb el temps i sovint -no sempre- adopten posicions de diàleg i col.laboració, a diferència del caràcter competitiu i autoritari de molts directius homes, no tots.
Pels treballadors poden ser bones noticies, una direcció més procliu al diàleg, sensible als temes socials i de conciliació laboral i familiar.
Una altra coincidència dels nous nomenaments és que es tracta de dues periodistes de notable trajectòria professional. Rosa Cullell, però, té 10 anys més i un recorregut molt diversificat, centrat en la gestió empresarial després de passar per l'escola de negocis de l'IESE. L'experiència a "La Caixa" "Edicions 62" i el Liceu poden ser interessants, però no pressuposen un coneixement del món audiovisual important. De la Mònica Terribas sabem que fa bones entrevistes i que té experiència en programes de formats no informatius. El vessant fluix, doncs, és el de la gestió, que haurà d'aprendre des de zero.
Si aquests perfils són complementaris i hi ha voluntat de col.laboració femenina entre elles ho veurem en el futur immediat. Serà una novetat en el clàssic duel Director General versus Director de TV3, que en la nostra història ha tingut resultats diversos. L'element femení pot marcar aquí, novament, la diferència.
Finalment, la qüestió política, o millor dit, partidista. Afortunadament, cap de les dues directives ha estat mai cap de premsa o diputada de cap partit, com sí passa amb els membres del consell de govern. Una altra cosa és que tenen ideologia, només faltaria. La Rosa Cullell es defineix com a progressista i va ser proposada pels socialistes en el sí del consell de govern. La Mònica Terribas es caracteritza per la seva professionalitat i el seu accent nacionalista i formava part de la llista de noms proposada per CiU per dirigir TV3.
A partir d'ara tenim dues opcions: llegim tot el que decideixin en clau partidària i ens apuntem a la teoria de la lottizzazione o bé prenem el vessant professional de les decisions que vagin caient obviant possibles etiquetes. És clar que acabarem fent una barreja de les dues, però és responsabilitat d'elles evitar que les etiquetes partidistes estiguin massa justificades i és responsabilitat de la resta de mortals de no extremar aquestes lectures i ajudar el país a avançar cap una milllor relació entre partits i mitjans públics.
Un exemple il.lustratiu. Quan Lluís Oliva va assumir la Direcció fa una desena d'anys, va reunir-se amb el consell de redacció i va llançar el seu lema: "hem de posar els collons sobre la taula per tirar endavant l'empresa". Divendres passat, la Mònica Terribas es va reunir amb el consell de redacció i gairebé va demanar perdó per assumir la Direcció que, segons ella, no li feia cap il.lusió i que acceptava per responsabilitat.
Segons els professionals de la gestió, les dones que arriben a càrrecs directius solen tenir reaccions d'aquesta mena, fruit de la peculiar història femenina a les empreses en una societat masclista.
Les dones directives superen aquests complexos amb el temps i sovint -no sempre- adopten posicions de diàleg i col.laboració, a diferència del caràcter competitiu i autoritari de molts directius homes, no tots.
Pels treballadors poden ser bones noticies, una direcció més procliu al diàleg, sensible als temes socials i de conciliació laboral i familiar.
Una altra coincidència dels nous nomenaments és que es tracta de dues periodistes de notable trajectòria professional. Rosa Cullell, però, té 10 anys més i un recorregut molt diversificat, centrat en la gestió empresarial després de passar per l'escola de negocis de l'IESE. L'experiència a "La Caixa" "Edicions 62" i el Liceu poden ser interessants, però no pressuposen un coneixement del món audiovisual important. De la Mònica Terribas sabem que fa bones entrevistes i que té experiència en programes de formats no informatius. El vessant fluix, doncs, és el de la gestió, que haurà d'aprendre des de zero.
Si aquests perfils són complementaris i hi ha voluntat de col.laboració femenina entre elles ho veurem en el futur immediat. Serà una novetat en el clàssic duel Director General versus Director de TV3, que en la nostra història ha tingut resultats diversos. L'element femení pot marcar aquí, novament, la diferència.
Finalment, la qüestió política, o millor dit, partidista. Afortunadament, cap de les dues directives ha estat mai cap de premsa o diputada de cap partit, com sí passa amb els membres del consell de govern. Una altra cosa és que tenen ideologia, només faltaria. La Rosa Cullell es defineix com a progressista i va ser proposada pels socialistes en el sí del consell de govern. La Mònica Terribas es caracteritza per la seva professionalitat i el seu accent nacionalista i formava part de la llista de noms proposada per CiU per dirigir TV3.
A partir d'ara tenim dues opcions: llegim tot el que decideixin en clau partidària i ens apuntem a la teoria de la lottizzazione o bé prenem el vessant professional de les decisions que vagin caient obviant possibles etiquetes. És clar que acabarem fent una barreja de les dues, però és responsabilitat d'elles evitar que les etiquetes partidistes estiguin massa justificades i és responsabilitat de la resta de mortals de no extremar aquestes lectures i ajudar el país a avançar cap una milllor relació entre partits i mitjans públics.
Comentaris
revolució de gènere no prevista...?
les dones que arriben a càrrecs...?
les dones directives superen aquests complexos...?
voluntad de col.laboració femenina...?
Realment és aquest el debat per al spc?
ei, per quan una discussió aferrissada sobre els alegres chicos i chicas, gais i gaies, de Colsada?...
"S'ha completat la MASCULINITZACIÓ dels càrrecs directius de TV3"...
Pep
el segon fet que em sobta, deprés de la cosa masculina/femenina/(neutre?) és la gran alegria universal urbi et orbe per la col.locacio nomenada (a dit?) de Ms. Terribas.
aviam si ens aclarim... Ms. Terribas no és aquella que es fotia -i ens fotia- dels nervis quan havia de mirar a càmara?...
doncs ja m'explicareu com s'ho farà, ara, per mirar-se-les totes, les càmares...
PS:
esteee, Llei d'Igualtat és "completar la feminització dels càrrecs directius de TV3..." ?
cohone, tu, quina, Llei d'Igualtat més... "igualitària"!.
deixant de banda què Itàlia és l'únic lloc del món on es practica, copiar-ho a TV3 és pur suicidi. entre d'altres coses perquè TV3 és 1, i no 3, com la RAI. I allò que Ms. Terribas faci amb la ma dreta, per echample, Ms. Cullell ho anularà amb la ma esquerra. o muntatis-mutandis and viceversa de càrrec però no de gènere.
de fet, el públic, que no té un pèl de ruc, ja fa dies que ho nota, aquest estira i arronsa. i està canviant de canal. no tots, ni totes, encara, però no perdem l'esperança. entre totes (i tots?) ens ho estem treballant, camarad@s.
(no res, era perquè els correctors no em fotin un puru (cubanu) si hi escric, incorrectísticament, "camaradas/es".)
diu la pimpinella escarlata que hem perdut l'audiència per culpa dels polítics (que pilotejava ella), tanto furbo, tanto furbo, lo toro, la minifarda, i altres terrib(l)es corasonades, pitjor fetes, encara, si això fora possible, que les de les privades.
i afegeix davant la Corpo, tan panxa villa ella, que ara recuperarem l'audiència, aguanta, a base de encara més furbo, més toro, més minifarda, més entertainment i moltes més corasonades, no tant terrib(l)es però igual de dolentes, o més, que les de les privades.
eins?...
me lo vuerve a repetir, que no he entès res de nada?.
doncs això mateix, pimpinella escarlata.