FI DE CURS

La Llei

Han passat set mesos des de les eleccions autonòmiques. És el primer cop en 27 anys que el canvi de govern no comporta automàticament canvis a la CCMA i a les direccions de TV3 i de Catalunya Ràdio, i a molts càrrecs que en depenen. Això ha estat possible per la vigent Llei de la CCMA, aprovada el 2007 durant el segon tripartit, i amb no gaire entusiasme de l'oposició. Una Llei que establia per fi uns mandats per als equips directius de la Corporació (sis anys) diferents dels períodes legislatius (quatre anys) i que detreia al govern la potestat exclusiva en la designació del director general. Això, que és positiu, es va combinar però amb el manteniment de les quotes polítiques per als òrgans de govern, i va dur a un Consell de 12 persones, que ha traslladat a la CCMA la confrontació partidista del Parlament.

Ara, amb l'argument de l'austeritat i de la simplificació administrativa, qui va forçar que hi hagués 12 membres (CiU) vol limitar la xifra a 5 o a 7; i això estaria bé si s'acompanyés del compliment de la Llei, que reclama que els criteris per integrar els òrgans de govern siguin els de la capacitat professional contrastada, per sobre de qualsevol altre. Però per les informacions que van sortint, si fins ara hem patit la partitocràcia de la majoria de partits, ara ens podem trobar amb un Consell de majoria absoluta, que acompanyat de la proposta de dotar de més poders el President del Consell, pot significar un retorn a la dependència de la majoria governamental. Això significaria un retrocés en el llarg camí cap a la independència dels mitjans públics de comunicació, iniciat l'any 2000 per la pressió dels professionals de dins i de fora de la Corporació, i tindria conseqüències no sols en la línia informativa i de programació de les emissores de la Generalitat, sinó també en el model de mitjans públics i de dimensionament de la seva estructura i de la seva producció.

El Conveni

El referèndum ha expressat el sentir majoritari de la plantilla, prioritzant el manteniment dels llocs de treball, una opció sensata i solidària i no guiada per les pors o les covardies que alguns companys encara s'entossudeixen a assenyalar com a responsables del que consideren una derrota. Si hagués sortit el NO, ara estaríem negociant un ERO, o l'externalització d’alguns serveis, amb aquesta direcció o amb una altra, presumiblement no millor. I també hauríem perdut les 81 places que han de passar de temporals a indefinides. Els resultats també expressen una oposició important i lògica a la rebaixa de sou, i també a la falta de transparència en els sous de la direcció i en la gestió, que podia haver optimitzat millor els recursos humans i materials

Les places

Tenim la possibilitat de fer indefinides 79 places a TVC (més 2 a l'ens CCMA), que segurament no seran suficients per estabilitzar tota la contractació estructural. Però que han de permetre 'fer net' en una gran part de la feina estructural no reconeguda. El Comitè d'empresa està compromès a fixar junt amb la direcció a qui corresponen aquestes places, en base a criteris objectius i que per força han de prendre nota del condicionant de la xifra. Les persones que no puguin ser regularitzades i puguin veure reconeguts els seus drets per la via jurídica tenen sempre la possibilitat de fer-ho.

Els indignats

És evident que el moviment del 15-M ens interpel•la com a professionals, de la mateixa manera que ho fa amb les expressions de representació política i social (partits, sindicats...). S'ha discutit a la redacció sobre el tractament informatiu de la casa, el dels Serveis Informatius, sobre si hi ha hagut pressions i sobre les agressions i el rebuig que hem rebut de sectors d'indignats. Podem tenir punts de vista diferents, o acordar que la nostra línia no ha estat homogènia. Però també hauríem de lliurar-nos de complexos i reivindicar el dret a la informació com un dret ciutadà fonamental, no nostre, sinó dels ciutadans que sense la nostra feina no sabrien el que passa, o almenys, part del que passa. I per això mateix defensar-nos com a treballadors de les agressions d'uns i altres no té res de corporatiu i serveix a l'interès general.

Llibre d'Estil

Sembla que el Consell de Govern és a punt d'aprovar definitivament el Manual d'Ús, segona part del Llibre d'Estil després de la Guia Editorial, i fa molt poc ha informat al Comitè Professional i al sindicat sobre quines esmenes havia acceptat. En tot cas, tot el procés no pot pas ser qualificat d'exemplar. Una eina que ha de servir als professionals de la Corporació en la seva feina diària hauria d'haver tingut la seva participació directa, i a través dels seus organismes representatius, perquè és la millor forma d'assumir els seus continguts. Això no treu que gran part del treball d'elaboració del conjunt, a càrrec de companys elegits per la direcció, no hagi estat positiu : implica només que els resultats podien haver estat millors, i el resultat més eficaç, amb més participació dels professionals.

Els Matins

La marxa de Josep Cuní i de no se sap encara quants membres del seu equip ofereix la possibilitat d'internalitzar plenament el programa, acabant amb situacions de greuge comparatiu i amb certes autarquies editorials i disfuncions amb la resta dels Serveis Informatius. Un cop "l'estrella" marxa al projecte que sens dubte serà el de la competència privada a TV3 té poc sentit mantenir l'esquema de productora privada que aporta una part del contingut. Un programa com els Matins, majoritàriament informatiu, ha de poder ser assumit totalment per professionals de la casa, com ho serà a TVE el que substitueixi el ja desaparegut "Espanya directo" que durant sis anys ha produït Mediapro. Les invocades limitacions a la contractació o les suposades dificultats de la nostra redacció per aportar 'perfils' que 'dominin l'agenda' i sàpiguen concertar trobades i entrevistes no poden ser obstacles per aprofitar aquesta oportunitat llargament esperada. Oportunitat que ja es va desaprofitar per part de la direcció en el cas del programa “Divendres”, ideat des de dins i donat a una productora, que s’aprofita del treball de tots els serveis informatius a cost zero i que ens costa molts euros que es podrien invertir internament amb millors rendiments i optimització.

Després de les merescudes vacances que ens pertoquen, encoratgem tothom a continuar la lluita per la millora del nostre servi públic audiovisual, per garantir la llibertat d’informació, la pluralitat, el rigor i la transparència a que té dret la ciutadania.