Compareixença de l'SPC al Parlament de Catalunya
Sres. diputades, srs. diputats :
Els agraïm la invitació al nostre sindicat a aquesta compareixença, i lamentem que no s'hagi fet amb altres sindicats representatius dels treballadors, a nivell general i també de la CCMA, alguns representants dels quals són aquí com a convidats
Sobre la Llei CCMA :
El Sindicat de Periodistes de Catalunya/Sindicat de Professionals de la Comunicació va reclamar des de finals dels anys 90 una reforma de la Llei de la CCRTV per posar-la en sintonia amb les regulacions audiovisuals recomanades per la Unió Europea que consideraven el servei públic de radiodifusió com un pilar bàsic de la democràcia i una garantia de pluralisme polític i social, i d’una programació de qualitat universal i per a tots els suports. I que recomanaven una democratització de la gestió i control dels mateixos, per deslligar-les del govern de torn i reforçar així el seu caràcter públic.
El debat Audiovisual de finals de 1999 va acordar tres iniciatives legislatives (la de reforma del CAC, de creació de la Llei de l’Audiovisual i la reforma de la Llei de la CCRTV) i una resolució transitoria, que va permetre per primera vegada l’elecció del Dtor. Gral. de la CCRTV per consens del Consell d’Administració.
No va ser fins set anys després, el 2007, que es va aprovar la nova Llei de la CCMA, amb un ampli consens, i amb un model que volia assegurar una gestió independent i empresarial de la Corporació. És cert però que ens va defraudar que es mantingués la tria de membres del Consell de Govern primant sobretot la sintonia amb la representació parlamentària , i així ho vam fer a l’opinió pública i al mateix CAC, que tot i les reserves, va avalar les candidatures pactades pels partits.
Ara des del Govern es proposa una reforma de la Llei que amb arguments d’austeritat i d’agilitat planteja especialment dues iniciatives : la reducció de membres del Consell de Govern i del Consell Assessor, i la previsió que les decisions en diverses matèries del Consell es puguinprendre mitjançant votació per majoria absoluta, i no per consens o per majoria qualificada de 2/3, com preveu la Llei. Incloent aquí la pròpia elecció del Consell de Govern per part del Parlament i la del Consell Assessor.
Cal recordar que quan era a l’oposició, el partit ara al Govern havia defensat l’ampliació dels integrants dells Consells a 12 i 21 membres, respectivament, partint de la proposta de 9 i 14 de la proposta inicial, i que va defensar també que calgués majoria qualificada de 2/3 per a la majoria de decisions del Consell.
També es proposa la desaparició de la figura del director general, que segons la Llei vigent s’elegeix per concurs públic i que encarna el model de gestió empresarial i independent que impregna la Llei de la CCMA, fet que si es manté la política de quotes partidistes en el Consell portarà una connotació fortament política del President del Consell, i de sintonia amb el govern de torn.
Igualment es proposen mesures que limiten l’autonomia del Consell Assessor, i que el remeten a l’antic model, com a apèndix del Consell de Govern i sense capacitat d’actuació autònoma.
I s’elimina la presència de representants dels treballadors, que ja no tenen participació en el Consell de Govern perquè en el seu dia se’ls va dir que no podien participar com a ‘quota sindical’ perquè l’integrarien gestors professionals provats. D’altra banda, el criteri d’austeritat és aquí poc aplicable donat que els seus integrants només perceben dietes per cada reunió mensual.
Per això, les propostes que els volem traslladar com a SPC són les següents :
- Que s’apliqui la lletra i l’esperit del previst a la Llei referit a la composició del Consell de Govern : “experts i gestors que responguin a un perfil professional” i persones “amb mèrits professionals rellevants”. Només podria ser acceptable i creïble la reducció a 5 dels sus integrants. Si no, la representació per quotes respondrà inevitablemenmt a la majoria de Govern, i no era aquesta la intenció de la llei quan es va reformar.
• Que es mantingui la necessitat de majoria qualificada (2/3) en tots els punts on es proposa passar a majoria absoluta en 2ª o 3ª votació, inclosa l’elecció del propi Consell i del seu President, com l'aprovació del Contracte Programa, i també l'elecció dels membres del Consell Assessor. La CCMA és un tema “de país” i necessita de l’acord i el consens per reflectir la realitat de la societat catalana i perquè els mitjans públics de la Generalitat no es converteixin en objectiu de les polèmiques partidistes.
•
• Que es mantingui la figura del director general i la seva elecció per concurs públic, per garantir el caràcter empresarial de la gestió de la CCMA i no polititzar-la amb la figura del President, que hauria de continuar sent el representant del Consell i no d’una majoria política en el mateix.
•
• Que es mantingui la representació dels treballadors de la CCMA en el Consell Assessor, i que aquest continui tenint entitat pròpia, amb capacitat d’establir el propi reglament, d’autoconvocar-se segons aquest i de proposar informes, i no quan el convoqui el Consell de Govern o li encarregui els informes.
•
• Sobre la Llei del CAC :
El CAC, autoritat audiovisual que és en el vèrtex de l'arquitectura legislativa al voltant de l'Audiovisual, construïda a partir de l'any 2000 i pionera a Espanya, ha de garantir especialment que els seus integrants siguin "persones de prestigi reconegut i contrastat i amb experiència professional en el sector audiovisual, i que ofereixen garanties plenes d’independència". I que a més tinguin "dedicació exclusiva, actuen amb plena independència i neutralitat i no estan sotmesos a cap instrucció o indicació en l’exercici de llurs funcions". Cal que això es compleixi i que el CAC es mantingui com a un referent a l'Estaty espanyol en un moment de retrocés en els avenços en la regulació de l'Audiovisual, quan l'Autoritat audiovisual (el CEMA) no s'ha constituït i el partit guanyador de les eleccions ha promés impedir-ho, i quan s'ha fet desaparèixer el Consell Audiovisual de Navarra, que va a fer companyia al també desaparegut Consell Audiovisual de Madrid.
Per això cal :
- Que es mantingui també la majoria de 2/3 necessària per a l'elecció dels membres del CAC.
- Que es mantingui el requisit de que calguin tres grups parlamentaris per proposar els seus integrants, i no només dos, com en la proposta de reforma.
- Que es mantingui el caràcter irrevocable dels seus membres fins a la fi del mandat, com diu l'article 7, per lliurar-los de pressions externes. Perquè ens ha semblat interpretar que la disposició addicional 1ª de la proposta de reforma planteja que els actuals membres siguin revocats quan entri en vigor la nova llei, i això seria trencar amb la 'filosofia' que va inspirar la reforma de les lleis en el sentit de separar els mandats dels periodes legislatius i de les conjuntures polítiques.
Aquestes són les propostes per mantenir els eixos bàsics amb que es va elaborar aquesta llei : consens parlamentari, i garantia d'independència de la maxima autoritat en l'audiovisual.
Els agraïm la invitació al nostre sindicat a aquesta compareixença, i lamentem que no s'hagi fet amb altres sindicats representatius dels treballadors, a nivell general i també de la CCMA, alguns representants dels quals són aquí com a convidats
Sobre la Llei CCMA :
El Sindicat de Periodistes de Catalunya/Sindicat de Professionals de la Comunicació va reclamar des de finals dels anys 90 una reforma de la Llei de la CCRTV per posar-la en sintonia amb les regulacions audiovisuals recomanades per la Unió Europea que consideraven el servei públic de radiodifusió com un pilar bàsic de la democràcia i una garantia de pluralisme polític i social, i d’una programació de qualitat universal i per a tots els suports. I que recomanaven una democratització de la gestió i control dels mateixos, per deslligar-les del govern de torn i reforçar així el seu caràcter públic.
El debat Audiovisual de finals de 1999 va acordar tres iniciatives legislatives (la de reforma del CAC, de creació de la Llei de l’Audiovisual i la reforma de la Llei de la CCRTV) i una resolució transitoria, que va permetre per primera vegada l’elecció del Dtor. Gral. de la CCRTV per consens del Consell d’Administració.
No va ser fins set anys després, el 2007, que es va aprovar la nova Llei de la CCMA, amb un ampli consens, i amb un model que volia assegurar una gestió independent i empresarial de la Corporació. És cert però que ens va defraudar que es mantingués la tria de membres del Consell de Govern primant sobretot la sintonia amb la representació parlamentària , i així ho vam fer a l’opinió pública i al mateix CAC, que tot i les reserves, va avalar les candidatures pactades pels partits.
Ara des del Govern es proposa una reforma de la Llei que amb arguments d’austeritat i d’agilitat planteja especialment dues iniciatives : la reducció de membres del Consell de Govern i del Consell Assessor, i la previsió que les decisions en diverses matèries del Consell es puguinprendre mitjançant votació per majoria absoluta, i no per consens o per majoria qualificada de 2/3, com preveu la Llei. Incloent aquí la pròpia elecció del Consell de Govern per part del Parlament i la del Consell Assessor.
Cal recordar que quan era a l’oposició, el partit ara al Govern havia defensat l’ampliació dels integrants dells Consells a 12 i 21 membres, respectivament, partint de la proposta de 9 i 14 de la proposta inicial, i que va defensar també que calgués majoria qualificada de 2/3 per a la majoria de decisions del Consell.
També es proposa la desaparició de la figura del director general, que segons la Llei vigent s’elegeix per concurs públic i que encarna el model de gestió empresarial i independent que impregna la Llei de la CCMA, fet que si es manté la política de quotes partidistes en el Consell portarà una connotació fortament política del President del Consell, i de sintonia amb el govern de torn.
Igualment es proposen mesures que limiten l’autonomia del Consell Assessor, i que el remeten a l’antic model, com a apèndix del Consell de Govern i sense capacitat d’actuació autònoma.
I s’elimina la presència de representants dels treballadors, que ja no tenen participació en el Consell de Govern perquè en el seu dia se’ls va dir que no podien participar com a ‘quota sindical’ perquè l’integrarien gestors professionals provats. D’altra banda, el criteri d’austeritat és aquí poc aplicable donat que els seus integrants només perceben dietes per cada reunió mensual.
Per això, les propostes que els volem traslladar com a SPC són les següents :
- Que s’apliqui la lletra i l’esperit del previst a la Llei referit a la composició del Consell de Govern : “experts i gestors que responguin a un perfil professional” i persones “amb mèrits professionals rellevants”. Només podria ser acceptable i creïble la reducció a 5 dels sus integrants. Si no, la representació per quotes respondrà inevitablemenmt a la majoria de Govern, i no era aquesta la intenció de la llei quan es va reformar.
• Que es mantingui la necessitat de majoria qualificada (2/3) en tots els punts on es proposa passar a majoria absoluta en 2ª o 3ª votació, inclosa l’elecció del propi Consell i del seu President, com l'aprovació del Contracte Programa, i també l'elecció dels membres del Consell Assessor. La CCMA és un tema “de país” i necessita de l’acord i el consens per reflectir la realitat de la societat catalana i perquè els mitjans públics de la Generalitat no es converteixin en objectiu de les polèmiques partidistes.
•
• Que es mantingui la figura del director general i la seva elecció per concurs públic, per garantir el caràcter empresarial de la gestió de la CCMA i no polititzar-la amb la figura del President, que hauria de continuar sent el representant del Consell i no d’una majoria política en el mateix.
•
• Que es mantingui la representació dels treballadors de la CCMA en el Consell Assessor, i que aquest continui tenint entitat pròpia, amb capacitat d’establir el propi reglament, d’autoconvocar-se segons aquest i de proposar informes, i no quan el convoqui el Consell de Govern o li encarregui els informes.
•
• Sobre la Llei del CAC :
El CAC, autoritat audiovisual que és en el vèrtex de l'arquitectura legislativa al voltant de l'Audiovisual, construïda a partir de l'any 2000 i pionera a Espanya, ha de garantir especialment que els seus integrants siguin "persones de prestigi reconegut i contrastat i amb experiència professional en el sector audiovisual, i que ofereixen garanties plenes d’independència". I que a més tinguin "dedicació exclusiva, actuen amb plena independència i neutralitat i no estan sotmesos a cap instrucció o indicació en l’exercici de llurs funcions". Cal que això es compleixi i que el CAC es mantingui com a un referent a l'Estaty espanyol en un moment de retrocés en els avenços en la regulació de l'Audiovisual, quan l'Autoritat audiovisual (el CEMA) no s'ha constituït i el partit guanyador de les eleccions ha promés impedir-ho, i quan s'ha fet desaparèixer el Consell Audiovisual de Navarra, que va a fer companyia al també desaparegut Consell Audiovisual de Madrid.
Per això cal :
- Que es mantingui també la majoria de 2/3 necessària per a l'elecció dels membres del CAC.
- Que es mantingui el requisit de que calguin tres grups parlamentaris per proposar els seus integrants, i no només dos, com en la proposta de reforma.
- Que es mantingui el caràcter irrevocable dels seus membres fins a la fi del mandat, com diu l'article 7, per lliurar-los de pressions externes. Perquè ens ha semblat interpretar que la disposició addicional 1ª de la proposta de reforma planteja que els actuals membres siguin revocats quan entri en vigor la nova llei, i això seria trencar amb la 'filosofia' que va inspirar la reforma de les lleis en el sentit de separar els mandats dels periodes legislatius i de les conjuntures polítiques.
Aquestes són les propostes per mantenir els eixos bàsics amb que es va elaborar aquesta llei : consens parlamentari, i garantia d'independència de la maxima autoritat en l'audiovisual.
Comentaris
O per liquidar-los i encomanar-se a grups mediàtics privats.
a canvi de fer 2 telediaris espanyolistes i tercermundistes en una "setmana" de 35 hores?...
al mateix que aneu subcontractant les vostres productores privades per fer TOTS els programes, que també us hem de tornar pagar nosaltres?...
amb un deute acumulat de DOS MIL MILIONS d'euros?...
Això és "el funcionament democràtic dels mitjans públics"?...
No teniu vergonya !!.
que és de les categories altes, està entre 40 i 50, incloent l' antiguitant. Mirem els sous de La Vanguardia?. No tenim dos mesos de vacances, sinó 35 dies. L'absurda opinió que tens dels informatius, inclosos els del 3/24, no cal comentar-la.
Les productores privades EXTERNES són les que a vegades s'enduen molts calers, que no comptabilitzen com a plantilla : critica-les a elles.
El deute també te l'inventes, i un mitjà públic no es regeix per la lògica del benefici econòmic, sinó social.
Això són els mitjans públic com funcionen a Europa, i que per actuar més com a tals cal que es regeixin per ampli consens.
No saps del què parles, Prou és prou..
El sou d'un redactor és al voltant de 2.300 euros al mes.