Un procés participatiu per avançar o per seguir a la roda del hamster?

Després de 40 anys de trajectòria de TV3, la nova direcció de 3Cat impulsa un procés participatiu per definir valors, canviar formes dels programes i dels gèneres informatius. Ho fa amb una posada en escena grandiloqüent i amb moltes presses. A penes hi haurà tres sessions de treball i un calendari d’infart. L’explicació donada a la Redacció és que “no podem perdre el temps”.

De processos de renovació ja n’hem vist uns quants les últimes dècades. Cada nova direcció que ha entrat ha volgut canviar les caretes dels TN, fer un plató nou i introduir novetats en la manera d’explicar la informació. La major part d’aquests esforços es van anar diluint per les inèrcies estructurals i la falta de lideratge periodístic de la direcció.

Fer un procés participatiu per portar a terme l’enèsima renovació és una novetat, però es pot quedar en pura comèdia o esdevenir una trampa. Estem en una cruïlla tecnològica de llarga durada que parteix del món analògic i ens porta cap el digital a marxes forçades. El perill de sempre torna a treure el cap: convertir-nos en periodistes orquestra com el pobre company de la BBC que van portar per donar-nos exemple. 

El procés participatiu no s’ha de convertir en la legitimació dels somnis humits de la direcció per fer-nos ballar el reggaeton digital. La temptació del poder serà fer servir aquest instrument de participació per justificar més tard canvis organitzatius que tots veiem venir.

Al contrari, un cop més hem de reivindicar que els canvis han d’anar aigües amunt del procés productiu de la informació. Cal més especialització i, sobretot, cal més temps per investigar i preparar les peces informatives. L’actual estructura s’assembla més a la roda del hamster que a una Redacció del que hauria de ser un mitjà de comunicació públic.

I arribem a l’altra eterna qüestió, la del servilisme cap el poder i el tuf oficialista dels informatius. No ens en sortim. Ni amb els canvis legals ni amb els canvis de cares dels responsables. La desfilada contínua de consellers als TeleNotícies es complementa ara amb el marcatge de l’agenda informativa. Fa caure la cara de vergonya veure com es preparen operatius i reportatges especials en funció de les preocupacions del govern.  

La nova qüestió en aquest sentit és l’altra amenaça sobre el periodisme en aquesta empresa: l’abisme digital. Ja ens tenien avesats els directius a fixar-se en les audiències de televisió de forma compulsiva. Ara tenen el feedback immediat del món digital i estem caient en la bogeria de fer continguts en funció de l’audiència que poden captar.

Veiem amb escepticisme la posada en marxa del procés participatiu d’informatius, però no ens hi oposem. Qui vulgui participar, però, que ho faci de forma crítica. No podem renunciar a fer un servei públic de qualitat i això passa per una Redacció viva que posi en qüestió les contínues ingerències del poder.