Redacció TVC

1985/1986 , a Numància i a Sant Joan Despí : es fan les primeres reunions clandestines, i els primers esborranys, de cara a la consecució d’un Estatut de Redacció. El motiu que fa aplegar voluntats de professionals diversos de la redacció és la manipulació informativa i els discos sol.licitats al servei del govern. Plantejada la proposta a la direcció de TVC, és rebutjada. L’únic Estatut de Redacció vigent és el d’El País. 1991 : el Col.legi de Periodistes, d’acord amb sindicats i comitès d’empresa de diferents mitjans, entre ells TV3, aprova l’Estatut Marc de Redacció, que afavorirà en pocs anys la creació dels Estatuts d’El Periódico i de La Vanguardia. 1992 : s’aprova en el II Congrés de Periodistes Catalans el Codi Deontològic elaborat pel Col.legi de Periodistes. El mateix Congrés, que diagnostica la precarietat i les ingerències en la feina com els principals problemes de la professió, acorda impulsar un sindicat de periodistes, com n’hi ha a la resta de...

Gairebé impossible : que el Consell de Govern de la CCMA actui com a tal, i no reproduint la lògica partidista que s’havia compromès a superar (cas Antoni Bassas, judicialització d'acords del Consell, etc.). I que el Parlament elegeixi un Consell Assessor de Continguts i Programació que representi la societat i els treballadors de TVC, sense quotes polítiques. Més possible : que fent ús de la independència promesa, la Direcció General dibuixi un pla d’actuació en funció del Mandat Marc parlamentari i del pròxim Contracte Programa que determini les línies generals de programació que el Parlament ens reclama i per al desenvolupament de les quals ens ha de finançar. Possible : que la Direcció General i la Direcció de TV3 s’impliquin en la negociació del Conveni de TVC i en una resolució ràpida i satisfactòria de la mateixa, sense frustrar les legítimes aspiracions dels treballadors, d’altra banda prou mesurades, i garantint així la implicació de tots nosaltres en la important ta...

S'ha completat la feminització dels càrrecs directius de TV3. A la Cap d'Informatius i la Cap de Programació s'afegeixen ara la Directora General i la Directora de TV3, a més de la Cap de Recursos i Mitjans de la CCMA. És una revolució de gènere no prevista, que s'ha produit alhora que els canvis derivats de la nova legislació i que se suma. És a dir, cal entendre que hi haurà el doble de novetats de les esperades, tot i que no forçosament positives. Un exemple il.lustratiu. Quan Lluís Oliva va assumir la Direcció fa una desena d'anys, va reunir-se amb el consell de redacció i va llançar el seu lema: "hem de posar els collons sobre la taula per tirar endavant l'empresa". Divendres passat, la Mònica Terribas es va reunir amb el consell de redacció i gairebé va demanar perdó per assumir la Direcció que, segons ella, no li feia cap il.lusió i que acceptava per responsabilitat. Segons els professionals de la gestió, les dones que arriben a càrrecs directiu...

Fa quasi dos mesos que Joan Majó va plegar de director general de la CCRTV. Albert Sáez, President del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i director general en funcions, afirma que el bloqueig per elegir director general no obeeix a raons polítiques. Però cada cop costa més de creure, per la pròpia composició del Consell , feta sobretot per raons de confiança política, i per la indissimulada intervenció pública de dirigents de partit. Un Consell format per gestors i experts amb independència política de criteri, i conscient de la urgència de dotar de directrius clares les empreses de la Corporació , no reproduiria la dinàmica de confrontació parlamentària basada en l’interès tàctic més espuri. Per això, i aprofitant que els fets han donat la raó als que vam criticar els darrers canvis a la llei, la concepció de repartiment per quotes, i la tria de consellers, basada sobretot en la fidelitat política, ja seria hora de rebobinar i fer bé el que, a la...

La crisi de la CCMA ha vingut a confirmar que vivim en un país de fireta. Les plagues que ens assoten des de fa anys amb incompetències concatenades ens ha arribat en forma de traïció de la classe política catalana. Traïció a les nostres reivindicacions, però també aplanament de tota resta de raó al Parlament i al CAC. Ens hem quedat despullats a la intempèrie, però aquesta vegada ens acompanya bona part de la professió, dels mitjans i dels creadors d'opinió. És senyal que sí hem avançat unes quantes passes en el reconeixement públic de la conveniència de tenir uns mitjans al servei dels ciutadans i no del govern o dels partits. L'aprovació de la nova llei de la CCMA ha estat un pas remarcable en aquest sentit, però ha faltat estendre més aquesta "nova cultura de la comunicació". És una típica situació llatina, com diu l'autor de l'informe PISA, a Espanya es canvia la llei d'educació cada dos per tres enlloc de centrar-se en els problemes de gestió, d...

Gràcies als nostres partits polítics per proposar uns noms tan suggerents per formar part del consell de govern. Per allunyar la tele del govern, res millor que un director general, sí senyor. Ho completem amb el director de les campanyes de l'oposició, el cap de premsa de sempre d'Iniciativa i una ex diputada, fantàstic. Deu ser cosa de la campanya electoral vinent o ves a saber què, però una altra vegada ens l'han jugat i mereixen la nostra resposta, ja no per escrit, sino oral. Hi ha qui proposa anar al Parlament a fer una visita amb regal de Nadal: una mica de carbó, un sac de fems...Hi ha qui proposa fer una asseguda davant el CAC, concentrar-nos davant la pedra o posar-nos braçalets negres quan sortim a rodar. S'accepten propostes per fer-nos sentir. Després de més quinze anys reclamant una llei amb un caire més modern, aquesta colla ens volen tornar al segle passat. Es mereixen la nostra resposta.

La política catalana ens ha regalat en les últims hores una nova mostra de baix nivell amb les declaracions de Joan Ferran en què reclama que s'arrenqui la "crosta nacionalista" de la CCMA. Ja sabem que a les forces polítques, i a la resta de la societat, sempre hi ha un sector que veu les decisions com un fred càlcul de les pròpies necessitats o interessos. Sovint els periodistes anomenem falcons als polítics que opten per aquesta praxi i vet aquí que la negociació de la composició dels òrgans de govern de la CCMA sembla haver quedat en mans de falcons d'una banda i altra que es disputen les cadires de forma grollera carregant-se l'esperit que hi ha en la reivindicació històrica dels professionals per uns mitjans independents del govern i al servei de la ciutadania. I això passa just quan el país es troba immers en un ambient de pessimisme a causa de les plagues que l'assoten sense pausa. Algunes d'aquestes són producte de la incompetència, la negligènci...